Guillem, el príncep de Gal·les que no sap gal·lès (després de 42 anys)

BarcelonaGuillem de Gal·les no sap gal·lès. Aquesta és la trista realitat de l'home de 42 anys que des que va néixer sabia que acabaria ocupant el càrrec de príncep de Gal·les fins que es convertís en rei del Regne Unit, una posició per a la qual aquest idioma també hauria de ser, per cert, indispensable. Costa de creure com al llarg de més de quatre dècades a Buckingham ningú ha tingut la sensibilitat plurinacional de pensar que no estaria malament que el primogènit del rei Carles III fes sentir mitjanament bé aquesta part dels seus súbdits quan els anés a visitar o quan els dediqués un discurs. Però som on som i això ja no ha passat. A partir d'ara només s'hi podran fer pedaços que, ves a saber, potser a la llarga acaben funcionant i tot. El que és clar a hores d'ara és que el seu nivell de gal·lès no ha quallat gaire entre els que el parlen.

La polèmica sobre aquesta qüestió ha tingut lloc aquesta setmana després que Guillem fes el primer discurs de la seva vida en gal·lès, cosa que podria quedar justificada perquè fins fa ben poc no era el príncep de Gal·les. Cal pensar que els Windsor han sigut tots víctimes de la generació tap durant molts anys perquè la reina Elisabet II no es va voler moure del tron fins al final dels seus dies, i això va deixar tota la família estancada en els càrrecs aristocràtics inferiors de l'escala. Per aquest motiu, quan va morir la reina, el 2022, Carles III va poder ascendir al tron i Guillem per fi es va convertir en el príncep d'aquest petit país ubicat al sud-oest del Regne Unit, habitat per uns 3,1 milions de persones –l'equivalent a només el 5% dels habitants de l'estat britànic–, de les quals només unes 600.000 parlen l'idioma propi d'aquelles terres.

Tres anys fins al primer discurs

Malgrat que des que va morir Elisabet II, Guillem havia tingut temps de sobres de presumir de gal·lès, encara no havia trobat el moment per pronunciar les seves primeres paraules en aquest idioma d'arrel cèltica. Però el pitjor de tot no ha estat l'espera de tres anys: ha estat la materialització. Malgrat que estava gravat en vídeo, cosa que permetia fer proves i repeticions, el seu debut ha generat decepció entre els més entesos. El Daily Mail ha anat a preguntar a un catedràtic de la Universitat de Cardiff d'aquesta llengua i no ha estat gaire conciliador amb el seu veredicte. "A hores d'ara, després de 42 anys de preparació per al càrrec, hauria de ser capaç de parlar millor gal·lès", ha dit el doctor Dylan Foster Evans. "La gent diu que hauria de ser capaç de fer alguna cosa més que llegir durant uns segons un missatge; el gal·lès és llengua oficial de Gal·les des del 2011. Potser hauríem d’esperar força més [del que ha fet]", conclou.

És evident que si en un vídeo pregravat en el qual es veu com està llegint un teleprompter només pot donar aquest nivell, és millor no imaginar-se què li passaria si hagués hagut de parlar el gal·lès en viu... De fet, es nota que a palau eren tan conscients de la mediocritat de la seva capacitat en aquest idioma que Guillem surt poca estona parlant mirant a càmera. De seguida tapen el discurs amb imatges, ja que la seva mirada no resulta gens natural perquè està llegint. De fet, no resultaria gens estrany descobrir que el que estava llegint no era gal·lès sinó una transcripció fonètica de l'idioma que se suposa que hauria de conèixer.

El príncep del poble

Per si això no fos prou, en una visita de Guillem a Gal·les l'any passat va voler fer-se el proper dient que estava fent servir el Duolingo per aprendre l'idioma. A mi, sincerament, no m'hauria fet gens de gràcia que digués això del meu idioma. Si tu ets un visitant que ve a passar una estona al meu país, ho podria arribar a entendre, però si n'ets de facto el màxim representant al món i a sobre cobres de l'erari públic, crec que caldria esperar una mica més de rigor i fer-hi una immersió més profunda i àmplia. Amb 41 anys que tenia l'any passat, a palau els devia sonar bastant greu reconèixer que encara s'estava posant a estudiar l'idioma aleshores. Va deure pensar –o van deure pensar per ell...– que disfressar-ho d'informalitat era una fórmula per semblar proper i actual i dissimular així el seu pecat curricular. Això no obstant, més que un gest simpàtic resulta un acudit de mal gust ser simultàniament príncep de Gal·les i rei del Duolingo.

El príncep 'pastisser'

Aquest discurs de Guillem ha anat acompanyat d'una visita a Gal·les amb motiu del dia de Sant David, festa grossa a Gal·les, d'on és patró. Ell i la seva dona, Kate Middleton –que també és princesa de Gal·les, però de la qual no sabem quant de gal·lès parla...–, s'han passejat per diversos punts del país, entre els quals hi havia un poble afectat recentment per unes inundacions, i també han fet uns pastissets típics d'allà. Tota una gimcana reial de la proximitat amb el poble. Una llàstima que això resulti tan poc creïble després que s'hagi sabut que recentment la parella havia estat de viatge a l'illa de Mustique, una de les destinacions turístiques més cares del Carib.

L'aproximació al càrrec de príncep de Gal·les que té Guillem és bastant diferent de la del seu pare, que va ostentar el títol durant 64 anys. L'actual Carles III, aleshores príncep Carles, va passar per la universitat per aprendre la llengua i la cultura gal·leses. Això sí, sempre es va mostrar menys proper que el seu fill. Carles no feia pastissos però es va formar per al càrrec a la Universitat d'Aberystwyth. En el seu cas el problema va ser que va celebrar una coronació com a príncep de Gal·les que alguns van entendre com una exhibició de poder dels anglesos sobre el poble de Gal·les.

Estava a les portes dels 21 anys i havia agafat fama de no ser l'home alfa que en l'imaginari monàrquic s'havia de ser per arribar un dia al tron. Per aquest motiu, per promocionar-lo, el seu tiet polític Lord Snowdon, marit de la princesa Margarida, va dissenyar per a ell una proclamació a Gal·les absolutament orientada a ser difosa per la televisió. Era l'any 1969 i ell era director d'art i fotògraf, l'èxit d'audiència estava assegurat. Així va ser: 500 milions de persones van veure com la reina Elisabet II posava una corona ben estrafolària al cap de Carles que havien dissenyat ad hoc per a l'ocasió perquè semblés més juvenil.

El pati d'un castell gal·lès va ser un escenari circular idoni perquè les càmeres no es perdessin cap detall. Des d'aleshores han passat molts anys i Guillem ha entès que el poble no digeriria gaire bé una ostentació d'aquell calibre. Ell ha optat per ser un príncep del poble, almenys de portes enfora. Una llàstima que s'intenti disfressar de proximitat i informalitat la seva manca d'esforç pel poble gal·lès. Podria ser proper i haver fet els deures. És compatible... Però en la seva ment, potser anar saludant pel carrer ja és tot un acte de generositat amb el qual el poble ja hauria d'estar prou content per no demanar més. Renunciar a la formalitat no hauria de ser renunciar a les obligacions.