10 pistes per detectar 'fake news' a Instagram i Tiktok

Girona9 de novembre del 2024. L'Argentina. El corresponsal a Europa de la televisió La Nación+ (LN+), Christian Martin, que informa des del Regne Unit, parla de les inundacions de Cadaqués amb una imatge falsa. En lloc d'aparèixer en pantalla fotos de cotxes amuntegats a la riera, l'informatiu argentí il·lustra els aiguats amb l'Onyar, a l'altura de les emblemàtiques cases de colors de Girona, ple de cotxes arrossegats per la força del riu. El que els argentins van percebre com una notícia més, per als gironins –quan el vídeo es va propagar per les xarxes socials– va ser una mostra de fins a quin punt les imatges generades per intel·ligència artificial poden alterar la nostra percepció de la realitat i generar desinformació.

Amb aquest cas, des del Consell d'Adolescents de Girona van arrencar de la mà de l'ARA, l'Ajuntament de Girona i Unicef un taller participatiu sobre el dret a la informació i notícies falses. Però del que ens vam adonar de seguida va ser que el vídeo de la televisió argentina no ens havia arribat pels mitjans de comunicació socials, sinó per les xarxes socials. WhatsApp, Instagram, TikTok i YouTube s'han convertit en les formes de consum habitual d'informació per part de les noves generacions. Segons dades del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), el 83% dels joves d'entre 18 i 34 anys s'informen a través de les xarxes socials.

El retrat que en fa un estudi de la Revista Mediterránea de Comunicación va més enllà: hi ha un interès creixent per la informació entre els joves enquestats de 15 a 24 anys, però no l'obtenen a través dels mitjans de comunicació tradicionals, sinó de les xarxes. Instagram i WhatsApp són les més utilitzades (el 90% dels enquestats), seguides per TikTok (el 80%), que té un fort creixement pel que fa al consum d'informació.

Fa anys que s'imparteixen formacions als joves per discriminar rumors, desinformacions i notícies falses, però els exemples acostumen a ser informacions que surten en mitjans de comunicació tradicionals. Per això, com a adolescents de 10 a 12 anys que s'inicien en l'ús del mòbil, han entomat el repte de donar 10 consells de com detectar-les a les xarxes socials, que és per on se solen informar habitualment.

Abans de compartir qualsevol vídeo, és millor mirar els comentaris, ja que ajuda a contrastar la informació amb el que saben altres persones. Per exemple, si algú envia un vídeo dient que Girona s'està destruint i mires els comentaris, potser gent de l'altra banda del món creu que és veritat perquè no coneix la ciutat, però un gironí pot deixar clar que és mentida.

No compartir la notícia si no estàs segur o segura que és real, perquè això és el que alimenta aquestes fonts falses. Us volem donar un exemple de com afecta compartir informacions falses. Als vídeos de TikTok, la major part de les vegades diuen que ho compartim amb els amics perquè així la persona en qüestió aconsegueix més visualitzacions i, de retruc, més diners. Però si no tenim clar que aquella informació és certa, estem fent d'altaveu a rumors, falsedats o desinformacions.

La informació té un títol alarmant? O bé és molt rebuscada o exagerada? Costa de creure? Fins i tot té un punt surrealista? En aquests casos, fes cas del sentit comú. Fes ús del teu sentit crític. Més encara si es tracta d'un vídeo molt subjectiu o amb un to molt emotiu. Els periodistes parlen de clickbait quan es tracta d'un titular que està fet per clicar-hi i guanyar visites. I la majoria de les vegades no ofereix la informació que es promet o bé no l'argumenta com caldria. L'impacte genera audiència, però no sempre informació adequada i veraç.

Un clàssic que no falla, tot i que la intel·ligència artificial està fent que cada cop sigui menys habitual. La puntuació és l'adequada, hi ha errors d'ortografia, gramaticals o de sintaxi? Si hi ha errors, desconfia. Pot ser una informació feta molt ràpidament, per generar audiència o amb informació inconnexa agafada de diferents llocs o mal traduïda.

Si les imatges són de mala qualitat, amb vídeos i àudios curts, ens pot donar pistes que sigui un deepfake generat amb intel·ligència artificial. És a dir, s'està fent un vídeo amb alteració de les cares i de la veu dels seus protagonistes per demostrar una informació. Això és l'extrem de la notícia falsa, però també ens podem trobar que una informació no tingui imatge que corrobori el que es diu, o bé que les imatges o vídeos estigui fora de context o no corresponguin amb el que diu el locutor o el text per obtenir un altre propòsit informatiu.

Els periodistes sempre es fan una pregunta quan miren una informació que els crida l'atenció: Qui ho diu? D'on ve la notícia? El que és vital en tota informació és saber la font i, en saber-ho, poder-la contrastar. Si un vídeo no ens acaba de quadrar, podem buscar en motors de cerca si aquella dada que menciona, per exemple sobretot amb temes d'immigració, surt publicada en algun organisme oficial o un mitjà de comunicació tradicional de referència. Si no trobem aquella dada o font, té molts punts de ser una notícia falsa.

Observa la manera com està escrita la notícia, i pensa si una persona ho podria escriure de manera similar. Malauradament, cada cop és més difícil de descobrir. Però el que passa sovint amb la intel·ligència artificial és que no se cita l'origen de les fonts. A més, el que és més greu de la intel·ligència artificial és l'alteració d'imatges o vídeos, així com la veu dels àudios. Si qui locuta el vídeo és també una eina d'IA, és un altre motiu per posar la informació en quarantena.

No és el mateix veure 5 segons d'un vídeo que tot complet. L'inici d'una explicació pot ser molt cridanera, però després els arguments poden fer aigües. És vital per comprendre si una informació és falsa o no llegir la informació completa i analitzar-ne el context. Molt sovint ens quedem només amb els titulars o els primers segons d'un reel a Instagram, a tall d'exemple, que estan fets per enganxar, crear audiència i seguiment. Però pot ser que després perdi qualitat.

Una cosa és contrastar les fonts que té una informació i l'altra és comprovar la fiabilitat de l'emissor. És a dir, tradicionalment jutjaríem si el mitjà de comunicació en qüestió és fiable i de confiança. Però en l'era en què molts influencers han passat a informar, no sempre és fàcil destriar el gra de la palla. Si un comunicador diu una informació que crida molt l'atenció i no et quadra, comprova a través de motors de cerca si surt en altres mitjans més coneguts. Intenta, sempre que puguis, comprovar-ho i contrastar-ho. Si no és correcte: denuncia-ho o deixa-ho en comentaris perquè no es propagui una informació falsa.

Per prevenir fake news és millor buscar informació de fonts fiables, com els espais que han proliferat en els darrers anys, que es dediquen a fer el que s'anomena fact-checking: mirar que les dades que es diuen siguin reals. Seria el cas de Verificat, en català, i Maldita.es o Newtral en castellà, entre d'altres.

*En l'elaboració d'aquesta guia hi han participat 15 estudiants de 8 centres educatius de Girona de 1r i 2n d'ESO el curs 2024-2025:

• Zainoune Abdine, Jaume Vicens Vives
• Cristina Arbusé Cabezas, Maristes Girona
• Laila Badi, Santiago Sobrequés i Vidal
• Valentina Borrell, Ermessenda
• Paloma Duque Serna, Jaume Vicens Vives
• Íngrid Escobar, Montilivi
• Txell Escobar Ayats, Santiago Sobrequés i Vidal
• Martí Gallardo, Vedruna Girona
• Ona Juan Roig, Carles Rahola
• Arij Mesly, Ermessenda (Can Prunell)
• Kira Nadal Martínez, Jaume Vicens Vives
• Gabriel Pérez, Santiago Sobrequés i Vidal
• Lucia Ruta, Montilivi
• Lídia Silvas Palomo, FEDAC Sant Narcís
• Guillem Vidal, Santiago Sobrequés i Vidal