Mèdia

Cap de setmana de mar i pòdcasts a l'Alt Empordà

La primera edició del festival Podfest de Roses ha reunit, del 5 al 7 d'abril, 'La Sotana', 'El Búnquer', 'Que no surti d'aquí', 'La Riota' o 'Xapa La Ràdio'

4 min
Edició de La Riota, amb Marc Sarrats, des d'un catamarà a Roses

Roses (Alt Empordà)El ventall d'oferta de pòdcasts en català és riquíssim, extens i no para de créixer. Centenars d'episodis s'enregistren periòdicament en format d'àudio o vídeo i es poden descarregar d'internet o escoltar en streaming, amb temàtiques, estils i categories per a tots els gustos i interessos. Des de propostes amateurs, que apleguen grups d'amics que xerren amb un parell de micros sobre les seves aficions per diversió, fins a projectes absolutament consolidats, amb audiències de rècord i molta tirada a les xarxes. És la nova forma de comunicació que enganxa sobretot les generacions joves, més acostumades a la itinerància de la pantalla del mòbil que a sintonitzar la ràdio o la televisió en directe.

Inscriu-te a la newsletter Girona Més enllà de la Costa Brava i la Cerdanya
Inscriu-t’hi

Amb l'ànim de reivindicar i fer valdre aquests nous formats digitals, ha nascut el Podfest de Roses, el primer festival dedicat exclusivament al món del pòdcast en català. Del 5 al 7 d'abril, ha reunit a l'Empordà algunes de les veus amb més repercussió del panorama, com La Sotana, El Búnquer, el Loft, Que no surti d'aquí o La Riota, en un cap de setmana de primavera amb programes de luxe oberts al públic, a primera línia de mar. El festival ha començat amb modèstia i discreció, però també trepitjant fort, amb il·lusió, ganes de créixer i el convenciment que el futur de l'entreteniment en català passa inequívocament per promocionar aquesta fornada de comunicadors virals a internet.

Defensar la llengua i descentralitzar l'oferta

"Pot sonar una mica carca, però realment em preocupa moltíssim la salut de la llengua, ja que la televisió lineal va perdent públic entre les noves generacions i al festival ens hem proposat apostar de manera rigorosa i professional per les noves formes de fer comunicació, reunint protagonistes que tenen molts seguidors a la xarxa i enganxen els joves", explica Georgina Arnau, periodista alt-empordanesa de TV3 i creadora del PodFest.

A més del valor innegociable per la difusió del català, l'altre gran pal de paller del festival és la descentralització de l'oferta d'oci i cultura fora de Barcelona. A la capital es graven la majoria dels pòdcasts amb més audiència, però els oients són d'arreu de Catalunya, així que, gràcies a iniciatives com la del festival de Roses, el públic de les comarques gironines ha gaudit de la possibilitat de sentir i veure de prop alguns dels seus programes preferits. "Des de fora es té la imatge que Roses només viu del turisme dels francesos i que a Empuriabrava sempre hi ha merders, així que amb el Podfest també volem demostrar que hi ha una Roses que és nostra, és atractiva i té identitat pròpia", argumenta Arnau. La mateixa sensació és compartida entre el públic assistent: "Hem vingut a veure El Búnquer i tinc pensat venir a altres programes, i el cartell m'ha sorprès positivament, no m'esperava que vinguessin noms tan famosos de Barcelona fins aquí", diu la Carlota, veïna de Roses.

Teatres plens i programes a alta mar

La majoria de les propostes del Podfest es van programar al Mas de les Figueres i eren gratuïtes, menys El Búnquer i La Sotana, caps de cartell de divendres i dissabte al vespre, que van fer sold out al teatre del poble amb 400 entrades venudes. "Trepitgem Barcelona tan poc com podem, gravem el programa a una masia d'Osona i estem molt a favor de fer espectacles en teatres fora de la capital", deia l'humorista figuerenc Jair Domínguez abans de començar el show. I, l'endemà, el gironí Andreu Juanola, continuava: "Roses és lluny, està quasi a una hora en cotxe de Girona, però m'hi sento com a casa".

Fora del teatre i la masia, l'altre gran espai del festival va ser el Màgic Catamarà, un vaixell amb capacitat per més de 100 persones que va portar dues propostes amb públic a alta mar. Divendres al migdia, el programa juvenil de safareig Que no surti d'aquí, de Catalunya Ràdio, amb Juliana Canet, Roger Carandell i Laura Grau es va emetre per FM en directe gràcies a un amplíssim desplegament tècnic (i també molta Biodramina, que la mar de fons sacsejava molt el vaixell fins a arribar al recés de Cala Rostella). L'endemà, va pujar a bord La Riota amb Marc Sarrats com a convidat, en una versió molt més canalla de l'excursió marítima, amb gran rebuda entre la tripulació.

Edició del programa 'Que no surti d'aquí', des del catamarà a Roses

De 'Xapa La Ràdio' a 'L'Arrabassada'

Un dels protagonistes que van actuar a l'escenari del Mas de les Figueres va ser el trio de Sabadell Xapa La Ràdio, format per Mario Rodríguez, Pep Gascon i Marc Ventura, famosos per les seves converses amenes i bromistes, sovint lligades a l'estil de la música urbana que tant ho peta entre els joves. Sobre les crítiques que el català de l'àrea metropolitana, a vegades incorrecte, desperta entre els puristes de la llengua, defensen la naturalitat com a bandera: "Quan vam començar ens vam tirar a la piscina amb el programa. Volíem parlar de manera natural, fer-ho casolà, com quan fas una birra", diu en Pep. "Però tot es polititza, mira com han criticat la Mushkaa per fer un comentari fora de context", lamenta en Mario. "No és la nostra responsabilitat salvar la llengua, només som tres beneits amb un micro", acaba en Marc.

Amb un to igualment bromista, però molt més radical i compromès políticament, sense filtres ni tabús, també va actuar L'Arrabassada, de Marc Lesan, Iñaki Sola i Oriol Laperia, que a l'episodi a Roses van aprofitar per estripar contra el turisme de masses. Els seus guions són contundents i treballats, amb seccions fixes i referències constants a l'actualitat catalana: "L'essència del nostre pòdcast és anar d'avall cap amunt, per nosaltres l'humor és el pollastre que camufla el bròquil en una forquilla per inocular missatges polítics", defensa Lesan, que afegeix: "Som independentistes, el català és un motiu més de militància i si ho féssim en castellà amb l'excusa d'arribar a més gent perdríem tota la credibilitat".

stats