La comunitat d'artistes que conviu i obre les portes d'un convent de l'Empordà

Pontós (Alt Empordà)La gent més gran el coneix perquè va ser un seminari dels germans maristes. Els nascuts als 80 i als 90 el coneixen perquè hi van anar a passar les primeres colònies, esmolant eines i fent cabanes com si fossin prehistòrics. I per a l'escena cultural catalana s'ha convertit en els darrers vuit anys en un punt de trobada interdisciplinari. Un espai íntim on es pot tastar des de la posada en escena de grups, companyies i artistes emergents, fins a actuacions de músics de renom com Sílvia Pérez Cruz, Adrià Puntí i l'Orquestra Simfònica del Vallès.

A la frontera interior entre l'Alt i el Baix Empordà, darrere la barrera creada per la línia d'alta velocitat que connecta amb França, un trencant de la N-II dona pas a Pontós, un petit poble de només 300 habitants que les darreres dècades ha esdevingut un espai de trobada d'artistes i nouvinguts al món rural. Només arribar-hi, un portal de ferro dona pas al convent. Es tracta d'un espai de 4.000 metres quadrats construïts amb 11.000 metres quadrats d'exterior on conviuen en comunitat una desena d'amics i sis infants.

Venien de viure ja en comunitat a Tiana (Maresme), van llogar el convent de Pontós el 2018 i ara cadascú té el seu espai, a cavall de l'antiga masia del segle XVI, la capella, el teatre i l'antiga casa de colònies, lloc de trobada per a tallers, estades i residències. També tenen un lloc on crear i desenvolupar la seva disciplina artística. Però plegats, a més de conviure, han impulsat l'associació Mutte, que treballa per portar la cultura als pobles i a aquest racó verd on sempre sona bona música. "El Convent és una família", explica Maria Tobias, percussionista. "Un lloc de trobada", afegeix Laurent Driss, encarregat de la producció. "I també un espai de creació –remata Anna Tobias, música i poeta–. Perquè nosaltres som gent de creació".

Bang! El Festival de Pontós

Una bona manera d'explicar la idiosincràsia del projecte és el Bang!, el festival d'arts vives i creacions fora d'escena de Pontós, que enguany se celebrarà del 20 al 22 de març. Cada any, al voltant de l'equinocci de primavera, la comunitat del Convent es multiplica per deu per acollir artistes en residència durant una setmana. A canvi, mostren el que tenen pels carrers del poble. "És una cosa viva, els espectacles encara no s'han estrenat i ells es fan un bany de públic –detalla Driss–. Pel que fa al calendari, els va molt bé perquè al cap de dos mesos estaran fent bolos durant tot l'estiu".

Per a la comunitat de Mutte, el procés és important: entenen el públic com a part activa del procés de creació i no com a consumidor de cultura. Per això no es venen entrades, sinó que es tria participar-hi i, si es vol, es fa una contribució voluntària per tot el cost d'intendència d'allotjar un centenar de persones al Convent. Així arrenca la temporada, amb un esdeveniment al mes, i acaba a l'octubre amb el Naturalment Poesia, una experiència vivencial dedicada a la paraula, compartint quotidianitat i poemes.

Però si hi ha un fil conductor al Convent és la música. Sigui el taller de percussió d'un grup del Quebec que hi està fent estada o una jam session de cap de setmana a la tarda mentre els nens juguen al pati. "El que fa diferent aquest projecte de convivència són els nens, el millor de tot", diu Mireia Cardús, arquitecta i escenògrafa, que acaba de ser mare. Driss recorda que va arribar a Pontós amb dos nens petits i ara té cinc fills. "No fem programació per a nens però sempre són benvinguts", afegeix mirant cap a la zona on hi ha un matalàs elàstic.

Durant aquests anys de Mutte, l'espai del Convent s'ha anat adaptant a aquests canvis, multiplicant els espais on escoltar i viure la música, on el que es busca sobretot és "trencar la frontera entre el públic i l'escenari" i promoure la comunitat de "després del concert".

Coneix altres espais de (Des)coberta a les comarques gironines:

• Soul: el bar amb ànima que la ciutat de Girona esperava
• La ruta transfronterera per on van fugir Companys i Azaña el 1939
• Un insòlit somni inflable a Sant Jordi Desvalls