La ruta transfronterera per on van fugir Azaña i Negrín el 1939
Aquest traçat, des de la Vajol fins a Morellàs i les Illes, és el primer camí de l'exili senyalitzat per la Generalitat conjuntament amb administracions de la Catalunya del Nord
GironaDe rutes transfrontereres de l’exili republicà, que ressegueixen els mateixos traçats que milers de persones van fer a peu de manera clandestina durant la Guerra Civil, des de Portbou fins a Maçanet de Cabrenys, n'hi ha un munt. Durant els últims anys, el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb els ajuntaments de l'Alt Empordà, ha procurat estudiar-les i senyalitzar-les degudament. Ara, però, se n'afegeix una de nova a la llista que, per primera vegada, ha estat senyalitzada també en col·laboració amb les administracions occitanes. El primer itinerari de memòria democràtica fet conjuntament amb la Catalunya del Nord.
Es tracta de la ruta que uneix el poble de la Vajol (Alt Empordà) amb Morellàs i les Illes, al Vallespir. Passa per dos senders costeruts entre boscos: a mà dreta, pel coll de la Manrella i, a mà esquerra, pel coll de Lli. Tot plegat conforma una ruta circular d'uns 14 km, amb vuit senyals informatius, textos en català i francès i codis QR que permeten consultar les traduccions en castellà i anglès.
El camí de mà esquerra, que puja el coll de Lli, a més, no és qualsevol, ja que per aquí, des de la Vajol, van fugir les autoritats republicanes durant la retirada del 1939: en una expedició conjunta van travessar la frontera administrativa el president de la República, Manuel Azaña, i el president de les Corts Republicanes, Diego Martínez Barrio, acompanyats del president del Govern, Juan Negrín, que posteriorment va retornar a territori espanyol.
Camins de coneixement, reflexió i fraternitat internacional
Que la Generalitat de Catalunya i les administracions dels Pirineus Orientals sota circumscripció francesa uneixin esforços per fer valdre la importància d'aquests camins és una notícia d'envergadura. Un gest que, si bé resulta força inexplicable que no s'hagués produït abans, és del tot coherent i just amb el llegat i el sentiment de suport mutu associat a l'exili. La col·laboració s'emmarca dins del projecte Exilis 1936-1946, una iniciativa de cooperació transfronterera entre Catalunya i el sud de França que té per objectiu impulsar projectes conjunts en els àmbits de la cultura i la memòria.
"Que estiguem alineats i disposats a treballar conjuntament és important i útil per poder servir la causa principal de la memòria democràtica", explicava el conseller de Justícia català, Ramon Espadaler, el dia de la inauguració. I afegia: "La ruta té una clara vocació educativa i esdevé també una aposta pel turisme de memòria com a motor cultural i territorial. El nostre objectiu és que aquests camins, que durant molt de temps van ser de dolor i incertesa, esdevinguin camins de coneixement, reflexió i fraternitat internacional. Que la memòria d’aquells homes, dones i infants ens recordi cada dia que la democràcia no és un llegat garantit ni un bé perenne, sinó una responsabilitat col·lectiva que hem de defensar al servei del «mai més»".
"La història ens uneix"
A l’altra banda de la línia divisòria amb França, al petit municipi de Morellàs i les Illes, d'uns 3.000 habitants, també es mostren extremadament satisfets. "És una notícia d'esperança, per a nosaltres, però sobretot per a les generacions més joves. Més enllà de les nostres diferències, la història a les Illes i a la Vajol ens uneix", explica l'alcalde Joan Vila. I continua: "La inauguració va ser un dia important perquè inscriu definitivament la memòria històrica als nostres territoris. Certifica que, des de la Vajol fins aquí, a les Illes, existeix ara un recorregut per no oblidar mai".
Recórrer aquests camins, quasi 90 anys després, és una experiència del tot recomanable. Sortir d'excursió per aquests senders, rodejats de plaques i panells informatius, és una manera molt poderosa –encara que lògicament les condicions de la travessa no tenen res a veure amb les de l'exili del 39– d'imaginar i honorar sobre el terreny els passos de les generacions d'avis i àvies esberlades per la guerra. Alguns encara en vida, com Joan Pacheco, gironí de 95 anys, que, amb només 8 anys, va fer via per aquest mateix camí amb els seus pares i, el 7 de febrer, dia de la inauguració, va ser present a l'acte amb moltíssima emoció.
