Humor gràfic
Girona 20/04/2023

Contra la dictadura amb humor: es publiquen els dibuixos perduts del ninotaire Jordi Soler

Un llibre recupera els dibuixos corrosius que va fer al Cafè l'Arc de Girona durant el franquisme

2 min
Jordi Soler a la redacció del diari 'El Punt Avui'.

GironaHèlios (Jordi Soler). Contra la dictadura amb humor (Fundació Atrium Artis), escrit pel periodista Pius Pujades, recopila una part de la collita perduda dels dibuixos més crítics i irreverents que Jordi Soler (les Fonts de Terrassa, 1938 - Girona 2022) va fer durant el franquisme al Cafè l’Arc de Girona, un refugi d’inconformistes i veus dissidents, i al mateix temps traça una biografia personalíssima, crua i emotiva de l’irrepetible “periodista orquestra”, en paraules de Narcís-Jordi Aragó. Va ser un artista polifacètic que va conrear, a banda del dibuix còmic, la fotografia, l’entrevista, l’articulisme, el publicisme, el cartellisme o el fotogravat. Va excel·lir sobretot com a ninotaire, una forma d’expressió que li permetia explotar el seu caràcter rebel, irònic, sarcàstic, surrealista, crític, indignat, absurd, irreverent, càustic, enjogassat i sovint estrambòtic, segons la tirallonga d’adjectivació de Pius Pujades.

Franco sota pal·li apareix a la portada del llibre sobre els dibuixos de Jordi Soler.

Tota la seva obra està impregnada d’un cert ressentiment, “prou justificat”, adverteix Pujades, si tenim en compte, no només la foscor i la repressió dels anys que li va tocar viure, sinó les patacades que li va donar la vida. El llibre entra en detalls que només un biògraf molt proper i de confiança podia obtenir.

El volum aplega una mostra representativa (la seva producció compulsiva resulta inabastable) del resultat de “l'engrescadora tasca de crear, l’un darrere l’altre, sense parar i entre l’escalat de riure del públic amic que l’envoltava, milers d’acudits perfectament delictius en l’època que es feien”, explica Pujades.

Un dels dibuxos de Jordi Soler.
Dibuix del capítol de política.
Dibuix que apareix a l'apartat d'humor negre.

Els capítols del llibre, de 425 pàgines, repassen moments biogràfics destacats, com quan va ser detingut per fer mofa d’una passió titulada “La llum de la veritat” que va passar a convertir-se en “La llum del quarto fosc”, o s’analitzen els temes més recurrents dels seus dibuixos: el sexe, l’Església, la crítica al poder, els amics i coneguts o el surrealisme i l’absurd.

L’autor adverteix que “l’estripat i corrosiu temari dels anys seixanta i setanta pot escandalitzar encara”.

Jordi Grau, president del Col·legi de Periodistes de Girona i company de redacció de Soler a El Punt, assegura que el llibre “narra amb tota la seva cruesa la vida de Jordi Soler i ajuda a entendre moltes coses”. Els problemes familiars van fer que Soler s’aboqués a la feina al diari. “Tinc la certesa que en Jordi va considerar sempre El Punt casa seva i la gent del diari com una mena de família”, explica Grau.

stats