"Renovables sí, però no així": Oposició gironina als grans parcs d'energies renovables en entorns naturals

GironaGirona és a la cua d'inversions en energia verda. A diferència de les altres demarcacions de Catalunya, les comarques gironines no tenen cap parc eòlic en funcionament i només una desena d'instal·lacions fotovoltaiques operatives. Això sí, ara mateix, tant la Generalitat com el ministeri de Transició Ecològica hi estan tramitant més de 200 projectes de renovables que veuran la llum els pròxims anys. Molts d'aquests futurs parcs eòlics i fotovoltaics, però, han generat controvèrsia, i tenen veïns i ajuntaments de pobles petits en contra. Els ciutadans s'han unit en diferents plataformes reivindicatives i, la setmana passada, més de 40 consistoris gironins van fer pinya per fer sentir el seu malestar davant de la delegació de la Generalitat. Tots reiteren que, malgrat ser favorables a la transformació verda, els projectes planificats en el seu entorn estan "sobredimensionats", faran "malbé l'entorn natural" i lamenten que s'han projectat "sense tenir en compte l'opinió del món local".

El projecte que més cua arrossega és el de l’eòlica marina flotant al Golf de Roses, que preveu 70 aerogeneradors sobre el mar a 12 km de la costa. Molt a prop, a terra ferma, també ha estat polèmic el parc eòlic Galatea, a la Jonquera, que vol instal·lar molins al peu de l’Albera. Igual que el parc solar de Torrent, amb una extensió equivalent a 17 camps de futbol en un municipi de poc més de 100 habitants, o el Julia, que preveu instal·lar més de 75.000 plaques solars repartides per petits pobles del Gironès i el Pla de l’Estany. L'últim que ha encès els ànims ha estat el de l’Empordanet, amb una previsió de col·locar quatre aerogeneradors de 200 metres al peu del massís del Montgrí.

En tots aquests casos es tracta d'empreses de fora de Catalunya, amb seu a Madrid o en països europeus, que busquen parcel·les extenses i en bones condicions per implementar molins o plaques solars. Segons marca la normativa del 2019, han de presentar el seu projecte a la Generalitat (o al ministeri, si la potència de la planta supera els 50 MW), que és qui s'encarrega de donar-hi el vistiplau i de treure el projecte a informació pública. És en aquest tràmit quan els ajuntaments i els veïns, que fins ara no tenien ni veu ni vot, tenen 30 dies per presentar al·legacions.

Quatre molins de 200 metres al peu del Montgrí

Aquest setembre, l'empresa alemanya RWE Renewables, a través de la filial catalana Eòlica Alta Anoia, va presentar al municipi de la Tallada d'Empordà un projecte d’energia eòlica amb 4 aerogeneradors de 5 MW cadascun, situats en una zona de camps de pomeres, blat de moro i altres conreus entre la Tallada i Bellcaire d’Empordà. Els molins farien 200 metres d'altura, en una plana on només sobresurt el massís del Montgrí, de 311 metres, i també caldria una línia soterrada d’evacuació que afectaria la Tallada i Bellcaire. El termini per presentar al·legacions acaba aquesta setmana i tots els ajuntaments afectats n'han presentat en contra, igual que la plataforma ciutadana Defensem l'Empordanet, constituïda per a l'ocasió.

A la Tallada d'Empordà, a més, el consistori ha volgut fer una consulta popular no referendària el dia 6 de desembre per conèixer l'opinió dels veïns i veïnes i el resultat ha estat aclaparador: hi han participat 324 persones (més del 66% del cens) i el resultat ha estat de 310 vots en contra (95,7%). "L’eix vertebrador d’aquest front comú no és dir que no volem les renovables, ja que som conscients de l’emergència climàtica, sinó que no volem que es facin sense tenir en compte els ajuntaments i la veu de les persones que hi viuen i que rebran l’impacte directe de la instal·lació. Volem ser escoltats i poder fer aquesta transició d’una manera acordada i consensuada", defensa l'alcaldessa del municipi, Maria Dolors Guàrdia. I afegeix: "Com a ajuntament, les al·legacions i els tràmits d'audiència a aquests projectes ens costen 34.000 euros, que per a un municipi com el nostre és un gran esforç econòmic".

Al seu torn, la plataforma Defensem l'Empordanet es mostra molt crítica amb les formes de l'empresa i la Generalitat: "Per què algú ve a casa nostra sense preguntar-nos i decideix que s’han de posar molins en aquest lloc perquè ho vol i prou, sense tenir ni idea d’on és l’Empordà? És una plana fèrtil on hi ha molts pagesos treballant", argumenta el portaveu, Josep Lluís Gómez. I, encara més contundent, acaba: "L'administració aprova tots els projectes d'entrada i després, si cal, ja ho arreglaran, en comptes de fer-ho al revés. Com a ciutadans no hi guanyarem res. Aquest projecte ens aportarà una pèrdua de salut, soroll, un malestar. És un pelotazo mercantil".

75.000 plaques solars a la llera del Ter

Prop de la Tallada, està en tràmit el projecte fotovoltaic més important de les comarques gironines. És el Julia, que preveu 100 hectàrees de plaques solars —unes 75.000 unitats— distribuïdes entre Cornellà de Terri, Vilademuls, Sant Jordi Desvalls i Cervià de Ter. Té una potència de 52 MW (per tant, depèn del ministeri) i necessita una línia aèria d’alta tensió de 15 km d'evacuació i una subestació a Juià, que també afectaria els municipis de Viladasens, Sant Joan de Mollet, Bordils i Sant Martí Vell. L’impulsa Atenea Capital Investments, una societat d’inversió no especialitzada en energia verda i el procés d'al·legacions va acabar a l'estiu, de nou amb consistoris i entitats presentant-hi al·legacions.

Tota una superfície de la futura planta està pràcticament enganxada a Raset, un petit municipi adscrit a Cervià de Ter, on viuen 200 persones. L’alcalde, Guillem Surroca, així ho denuncia: "La principal eina de les empreses per decidir on es fan els projectes és veure quins camps són més grossos i on hi ha un sol propietari per fer-ho ràpid. No miren mai l’impacte. Busquen rendibilitat i curtterminisme, diners fàcils". I continua: "És un parc d’un volum molt gran. Nosaltres optem per models de parcs més petits, que estiguin més pròxims a zones antropitzades com l’autopista AP-7".

El projecte Julia ha motivat la creació de la plataforma Mobilitzem la Llera, que uneix veïns de totes les poblacions afectades: "Veiem que, en aquests moments, hi ha molta necessitat d’implantar renovables per motius que no tenen a veure amb el territori, sinó amb interessos polítics. Volem una transició energètica justa, consensuada i amb alternatives. Però és molt més fàcil venir als pobles petits, on la gent té menys recursos per oposar-s’hi. Aquest és un model d’especulació. Renovables sí, però no així", defensa una de les portaveus, Consol Riera, veïna de Sant Jordi Desvalls.

Els Naturalistes de Girona, per la seva banda, també van presentar al·legacions al projecte, especialment per l’impacte ambiental de la línia aèria que afecta espais protegits i no compta amb estudis d’alternatives correctores com el soterrament.

10 hectàrees de parc fotovoltaic en un poble de 170 habitants

Finalment, la companyia madrilenya Solar GAEU 1009 ha presentat a la Generalitat un projecte per a una planta de 5 MW que ocuparia 10 hectàrees a Torrent, un petit municipi del Baix Empordà, entre Pals i Palafrugell, de 170 habitants. És gairebé la mateixa superfície del nucli urbà, i seria en una zona de terrenys agrícoles. L’Ajuntament va presentar-hi al·legacions al novembre, perquè considera que un micropoble sense serveis, escola ni polígon industrial no és l’indret adequat, i també reitera la manca de transparència en la normativa que permet a la Generalitat o al ministeri tramitar llicències sense informar-ne prèviament els municipis.

“El parc afectaria les Closes d’en Serra, un paratge de gran importància mediambiental, hàbitat de molts ocells quan migren, ja que és una petita llacuna que s’omple d’aigua quan plou”, manifesta l’alcalde, Josep Maria Ros. I conclou: “Si en aquest terreny no es pot fer un polígon o ni tan sols una barraqueta per preservar la zona de protecció especial, no té sentit que vinguin a fer-hi una macroplanta per generar una energia que no serà per a nosaltres: serà per a tot Espanya o fins i tot per vendre fora. Falta sensibilitat i empatia amb el territori”. La parcel·la afectada correspon a un propietari rural i, si els tràmits administratius continuen endavant, aquest propietari o qualsevol afectat en la resta de casos, encara que no hi estigui d’acord, ha d’acatar l’expropiació a càrrec de l’administració sota l’empara de l’interès públic.

El pla de la Generalitat per convèncer els municipis

Per tal de donar resposta a tota aquesta contestació del món local, el Govern ha impulsat el Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER). Es tracta d'una eina per ordenar la implantació de les energies renovables i els seus equipaments associats, tenint en compte els usos del sòl amb els factors ambientals, agrícoles, culturals, socials i tècnics. A cada regió li correspon un tant per cent de MW verds, amb l'objectiu de complir els objectius de 62.000 MW d'energia renovable a Catalunya per al 2050, i aquestes setmanes, Anna Camp, directora de l'Institut Català d'Energia, ho està presentant comarca per comarca. "Aquesta serà la gran eina per ordenar i facilitar la instal·lació d’energia eòlica i fotovoltaica. Donarem prioritat als espais antropitzats, i també escoltarem activament tot el territori", defensava al Parlament la consellera de Territori, Sílvia Paneque. Els ajuntaments, però, demanen que fins que no se'ls presenti i estiguin d'acord amb l'ordenació, tots els projectes en tramitació quedin paralitzats.