El ritual científic per aclarir l'enigma d'una balena de muntanya

Santa Bàrbara Pruneres (Oix)La petita església romànica de Santa Bàrbara de Pruneres, a l’Alta Garrotxa, es va convertir en un espai de culte a la ciència i a la història. Durant un concorregut aplec, celebrat un diumenge de mitjans d’octubre, un tros de costella de balena d’uns dos metres de llarg va ser objecte de devoció i anàlisi per un equip d’arqueòlegs de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), mentre més d’un centenar de fidels eren testimonis de l’escena. L’immens os va ser despenjat de la capella lateral on s’exhibeix des del 2004 i col·locat al bell mig de l’altar, des d’on els científics de la UAB en van extreure, cerimoniosament, mostres per analitzar-les.

Jordi Solanich, el responsable de tot aquest rebombori, es va instal·lar a la rectoria de l’ermita de Santa Bàrbara l’any 2000, amb el permís del bisbat i el compromís de restaurar i mantenir l’ermita, cosa que ha anat fent amb esforç i cura. En una revista del poble va trobar un article que menciona una costella de balena que, suposadament, havia estat resguardada dins l’ermita durant segles, fins que, durant la Guerra Civil, un veí va aprofitar per quedar-se-la. Solanich la va localitzar, i després d’anys d’estira-i-arronses amb aquest veí, el va convèncer perquè retornés la costella a l’ermita. 

La curiositat dels arqueòlegs

El misteri de l’origen de la costella i el perquè de la seva exhibició a l’església van tornar a plantejar-se quan van pujar a Santa Bàrbara un grup d’arqueòlegs de la UAB, entre els quals hi havia els professors Miquel Molist, Maria Saña i Joan Oller, acompanyats per Ramon Buxó, del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Hi anaven atrets per les suculentes arrossades per a grups que organitza Solanich, però van quedar fascinats per l’enigma de la costella. Com a molts dels visitants, Solanich els va explicar la seva teoria sobre l’origen de la costella: que podria ser un tresor de guerra de Lepant, on el 1571 va tenir lloc una gran batalla naval que enfrontava l’imperi otomà i els cristians. Molts catalans empobrits hi van acudir com a mercenaris i en van tornar amb nombroses ofrenes i records que van dipositar en esglésies per agrair la protecció divina durant la batalla. L’ermità de Santa Bàrbara Pruneres (Oix) també els va dir que l’altra meitat de la costella podria ser la que hi ha a l’església de Santa Justa i Santa Rufina de Prats de Molló. Els arqueòlegs, entusiasmats amb aquesta història, es van proposar trobar l’antiguitat aproximada de l’os i investigar-ne la procedència. 

Un rorqual comú de 70 tones

L’aplec de la costella de balena va ser, segons els organitzadors, “un ciri muntat per confirmar o desmentir les llegendes i les especulacions sobre el seu origen” i recaptar fons per pagar el cost de les anàlisis. La recollida de mostres ha de servir per trobar una datació aproximada a través de la prova basada en el carboni 14, però també volien descobrir-ne l’espècie i l’origen. Per això, van comptar amb una arqueòloga especialista en les balenes de la prehistòria, Krista McGrath, que ha fet una prova a partir del col·lagen i la proteïna de les restes dels ossos. Assegura que ha treballat amb moltes balenes, però que “normalment no són balenes de muntanya”, afegeix amb ironia. Els resultats de la datació encara estan per determinar, mentre que els de l’espècie ja són concloents: es tracta d’una Balaenoptera physalus, o rorqual comú, la més abundant al Mediterrani, tot i que també es poden trobar a l’Atlàntic. Aquesta espècia sol fer de mitjana uns 20 metres de llargada i pesa unes 70 tones.

Maria Saña, especialista en restes de fauna, coincideix amb McGrath que es tracta d’un fet poc comú i molt interessant, i comparteix la seva il·lusió per l’organització d’actes com el que es va celebrar a Santa Bàrbara, que ajuden a difondre la feina dels arqueòlegs i l’interès pel patrimoni d’una manera atractiva i divertida. “Amb aquesta mena de projectes hem de buscar el finançament allà on podem. Estem molt contents de la rebuda i l’interès que ha tingut la iniciativa”. Saña no confirma ni desmenteix que l’os pugui provenir de la batalla de Lepant: “Tenim moltes preguntes. Quan hàgim determinat la cronologia podrem començar a formular hipòtesis”. Afegeix, però, que sovint els resultats responen algunes preguntes però en generen moltes altres. 

La lluita contra el mal 

L'historiador Joan de Déu Domènech recull les diverses teories sobre el fenomen de les restes de balenes a les esglésies al seu article Cocodrils i balenes a les esglésies. Assegura que, abans que les esglésies quedessin força desguarnides “a causa d’incendis i concilis, desamortitzacions i pastorals, guerres i antiquaris”, eren espais decorats amb pintures i retaules, però també amb restes de balenes, cocodrils i altres curiositats. Segons la tradició, es tractaria d’una ofrena més, però també hi ha qui defensa que es conservaven i exhibien pel seu interès natural. El temple era el museu d’història de la humanitat i exhibia tot el que era digne de ser vist de la creació divina: des d’una àmplia col·lecció de retaules fins a un immens monstre marí. Domènech proposa una tercera teoria que relacionaria la presència d’aquestes restes amb la lectura bíblica del drac vençut: “Penjar cocodrils i balenes de les columnes i voltes dels temples no seria res més que l’afirmació del triomf sobre el drac, el mal, Leviatan. La pell de cocodril i els ossos de balena són els trofeus que s’han cobrat en la lluita contra el drac”.