Alemanya protegirà les mesquites dels atacs de l'extrema dreta

BerlínAlemanya continua commoguda per l'atemptat terrorista a Hanau, a l'oest del país, en què un alemany va matar 9 immigrants, la seva mare i després es va suïcidar. La Fiscalia federal està investigant el cas basant-se en motivacions d'extrema dreta, però la ciutadania i els partits polítics alemanys donen per assumida aquesta tesi i es manifesten i demanen canvis polítics per aconseguir una societat més tolerant.

Al centre de les crítiques hi ha el partit ultradretà Alternativa per a Alemanya (AfD), a qui s'acusa d'haver incentivat el suposat autor de l'atemptat, Tobias R., a cometre els assassinats. El text que va deixar i els vídeos de la seva web són d'alt contingut xenòfob.

El ministre de l'Interior alemany, el conservador Horst Seehofer (CSU), ha qualificat l'extrema dreta d'un dels "màxims perills que té el país, la democràcia i la població" alemanyes. En roda de premsa amb la ministra de Justícia alemanya, la companya de coalició socialdemòcrata Christine Lambrecht (SPD), ha anunciat més protecció a edificis islàmics com ara mesquites. També hi haurà més presència policial en estacions de tren, aeroports i fronteres.

Es debat també la tinença d'armes: Tobias R. en tenia perquè practicava el tir esportiu. La llei de tinença d'armes s'ha endurit fa poc a Alemanya i ara es comprovarà si en aquest cas es va aplicar el control d'armes més estricte a través de l'Oficina de Protecció de la Constitució. Justícia també ha promès que prendrà la llicència als sospitosos de tendències d'extrema dreta. El govern alemany donarà ajudes a les famílies de les 9 víctimes mortals.

Manifestacions i consternació

Els últims dos dies hi ha hagut manifestacions i concentracions de condol a unes 50 ciutats del país. Aquest dissabte està convocada una manifestació contra el terrorisme de dretes a Hanau, on va tenir lloc l'atemptat dimecres a la nit. A la regió d'Hamburg se celebren eleccions al Parlament regional diumenge i és on la tensió política contra l'AfD s'està deixant sentir més de prop. Hi ha hagut protestes davant la seu del partit a la ciutat d'Hamburg i aquest divendres el partit ultradretà ha cancel·lat l'acte final de campanya "per garantir la seguretat dels participants", segons fonts del partit.

Arran de l'atemptat de Hanau, diversos polítics han parlat obertament de posar el partit d'extrema dreta sota vigilància de l'organisme que vetlla per la Constitució. Ho va demanar el secretari general de l'SDP, Lars Klingbeil, que va subratllar que a Hanau un home va disparar –en referència al terrorista d'ultradreta–, "però van ser molts els que van posar-hi la munició, entre els quals hi ha sens dubte l'AfD". Unes paraules ben clares que també va fer servir el polític dels Verds Cem Özdemir, d'origen turc, que va anomenar l'AfD "braç polític de l'odi".

A la regió de Saxònia, a l'est, on l'AfD té la màxima representació parlamentària, el seu ministre de l'Interior, Boris Pistorius, va assegurar que hi ha una "connexió directa entre la creixent presència de l'AfD a les urnes i l'increment de la violència d'extrema dreta".

Incitació a l'odi

L'AfD té representació als 16 Parlaments regionals i al federal, el Bundestag, i arriba a un 25% de mitjana a les regions de l'est. A nivell federal, segons les enquestes, estaria en tercera o quarta posició, amb un 15%, disputant-se-la amb els socialdemòcrates SPD. La figura més controvertida del partit és el líder de l'AfD a la regió de Turíngia, Björn Höcke, a qui la Fiscalia està investigant per declaracions que incitaven a l'odi dilluns passat a la manifestació antiislamista de Pegida a Dresden. Un jutge el va qualificar oficialment de "feixista" i ell mateix va considerar el memorial de Berlín als jueus morts durant l'Holocaust "una vergonya".

Si la Fiscalia confirma el rerefons d'extrema dreta de l'atemptat de Hanau, haurà sigut el tercer atemptat per motius racistes en pocs mesos a Alemanya. El juny passat un ultradretà va assassinar un polític local conservador a la ciutat de Kassel, a l'oest, que defensava la política migratòria oberta que va aplicar la cancellera Angela Merkel el 2015 amb l'acollida massiva d'immigrants.

L'octubre passat un ultradretà va atemptar davant d'una sinagoga a la ciutat de Halle, a l'est del país. Segons dades del ministeri d'Interior alemany, des del 2010 s'han registrat 10.105 crims violents d'ultradreta i només el 2019 es van denunciar 187 crims antiislamistes.