L'Anak Krakatoa ha perdut dos terços de la seva altura i volum

Imatges de satèl·lit reforcen la hipòtesi que el tsunami es va originar per les esllavissades al mar

Amb remotes possibilitats de trobar supervivents, Indonèsia comença a plantejar la gegantina tasca de refer les àrees arrasades pel tsunami que dissabte passat es va originar a l'estret de la Sonda arran de l'erupció del volcà Anak Krakatoa. Però també és l'hora de la investigació científica per intentar estar preparat en cas que es repeteixi la cadena de fets i evitar la destrucció i la mort de persones desprevingudes.

Els científics examinen amb lupa el volcà, que es va originar arran de la gran erupció del Krakatoa l'any 1883, que durant mesos va deixar mig món amb llum crepuscular per la cendra que escampava l'aire. En una setmana, el cràter ha perdut uns 200 metres d'altura, dos terços de la seva altura i volum, segons els investigadors que han examinat les imatges de satèl·lit per calcular la quantitat de cendra i roques que l'erupció ha expulsat. 

En el seu compte de Twitter, el director de l'Agència Nacional de Gestió de Desastres, Sutopo Purwo Nugroho, ha explicat que l'Anak Krakatoa feia abans del tsunami  338 metres i que ara es calcula que en fa 110, i pel que fa al volum, ha passat dels  150-170 milions de metres cúbics als  40-70 milions de metres cúbics pel material perdut

Les esllavissades de tones de terres i roques caigudes al mar són la hipòtesi que fins ara han donat els científics per explicar l'origen del tsunami, una raresa, ja que fins ara només es preveia que es causessin per l'activitat de terratrèmols.

GRÀFIC. Volcans de cendra

A molts veïns pròxims a la costa de l'estret de la Sonda, l'onada gegantina de més de cinc metres els va sorprendre dormint o fent activitats al costat del mar. No van tenir temps de buscar un lloc segur, i en la catàstrofe es calcula que van morir 426 persones i encara hi ha 23 desapareguts. A més, més de 7.000 persones van quedar ferides i 40.000 més no han pogut tornar a casa per l'alerta que es repeteixi el tsunami atès que el volcà manté l'activitat, cosa que ha obligat a augmentar de dos a tres el nivell d'alerta, en una escala que arriba al quatre. La mesura suposa la prohibició de fer activitats al mar.

"Els desplaçats encara necessiten assistència diària i logística", ha admès el responsable de la gestió de desastres naturals del país. Molts dels desplaçats esperen que les autoritats els permetin tornar a casa, mentre que d'altres han decidit fer el camí de tornada pel seu compte o han buscat llit a casa de familiars.

El president del Consell Indonesi d'Ulemes i vicepresident del país, Ma'ruf Amin, ha dit en un acte religiós a Banten en record de les víctimes que el tsunami no va ser un càstig diví, tot i que ha assenyalat que pot ser la prova de fe per als indonesis. 

El de l'estret de la Sonda és el segon tsunami d'importància que pateixen els indonesis aquest any, després del que hi va haver el 28 de setembre a l'illa de Cèlebes, que va matar 2.256 persones. La tragèdia ha coincidit amb la commemoració dels 14 anys del tsunami del sud-est asiàtic que el 26 de desembre del 2014 va afectar 11 països de l'oceà Índic, com Tailàndia, l'Índia o Sri Lanka. Indonèsia va ser el país que en va resultar més afectat, amb més de la meitat dels 200.000 morts.

Més continguts de