Ann Pettifor: “La pandèmia és símptoma d’un sistema que cal canviar”

BarcelonaLa britànica Ann Pettifor és un dels nou integrants del grup pel Green New Deal (GND), que l’any 2008 va donar impuls a una idea que llavors era nova, però que en els últims dos anys ha agafat força mediàtica i s’ha convertit fins i tot en un dels eixos polítics de la nova Comissió Europea. El covid-19 ha deixat aquests plans en quarantena, però per a Pettifor, i per a molts altres també, la sortida d’aquesta crisi hauria de ser precisament un Green New Deal.

Com es va gestar la idea del GND?

Durant la crisi financera del 2008 un grup d’economistes i ambientalistes ens vam unir perquè vam veure la crisi com una oportunitat per pensar un nou sistema. La nostra proposta volia canviar el sistema econòmic per salvar els ecosistemes, i anava molt més enllà del que havia apuntat ja Thomas Friedman quan va parlar per primer cop del Green New Deal. Ell només demanava una transformació energètica. Nosaltres plantejàvem canviar tot el sistema financer global per posar-lo al servei de la gent i el medi ambient, i no al revés com passa ara. Com? Retornant el poder als governs per decidir, en lloc del sector privat. En lloc de globalització, localització. Es pot mantenir el flux de capital entre fronteres, però donant poder als governs per decidir sobre el sector privat i regulant el sistema financer.

Però aquella crisi no va canviar res.

No només no va canviar res, sinó que el sistema financer es va consolidar i ara és més poderós que abans. Avui l’economia està dominada pels especuladors ( rent-seekers ) i si els rescatem a ells en lloc de l’economia real seria un desastre. Cal que els plans d’estímul dels governs rescatin el treballador, els sectors productius i no els sectors equivocats.

El covid-19 és una oportunitat?

Sí, aquesta crisi del covid-19 és una nova oportunitat, perquè ara hi haurà una despesa governamental ingent per recuperar l’economia i ens hem d’assegurar que vagi cap als sectors correctes, que s’orienti cap a les energies renovables i la tecnologia verda, però sobretot que no serveixi per rescatar sectors equivocats.

¿Està d’acord amb els que critiquen una economia basada en el creixement?

El creixement és un concepte inventat als 60 per economistes conservadors. Ells volien que l’economia real creixés al mateix ritme que ho fa l’economia financera. Però això no és possible perquè l’economia real és un sistema finit, només pot créixer fins a esgotar tots els recursos de la Terra. No podem seguir desforestant indefinidament. Els recursos del planeta no creixen matemàticament. La Terra és orgànica i l’activitat econòmica ha de ser limitada als recursos que té la Terra.

Però sembla molt difícil canviar tot el sistema econòmic. És optimista?

Però si no canviem algun dia ens matarà una pandèmia o ens matarà el canvi climàtic. Són les úniques opcions que tenim avui. La pandèmia és un símptoma del sistema. Ho sento però morirem. Ho podem fer per una pandèmia o ofegats per una inundació o per quedar-nos sense aigua per una sequera. Podem dir que és inútil i que no hi ha esperança, que no es pot canviar el món i comprar-nos ja un pack de suïcidi o podem decidir que volem un canvi.

Al contrari que el 2008, ara sí que hi ha un debat públic sobre el GND.

Tant la proposta del Green New Deal dels EUA [impulsada per la demòcrata Alexandria Ocasio-Cortez] com la de la UE són projectes per canviar el sistema energètic, però no diuen res de canviar el sistema financer. Nosaltres sí.

Com veu el Green Deal europeu?

Soc molt crítica amb el Green Deal europeu perquè no han posat prou diners sobre la taula. Però al mateix temps estic molt emocionada, perquè almenys als 28 estats originals de la UE [amb el Regne Unit que ara és fora], que comprenen 500 milions de persones, s’ha començat a parlar per primer cop de com afrontar aquesta crisi. La Xina i els EUA no ho estan fent, però la UE pot tenir un paper de lideratge i forçar-los a seguir aquest camí. Per això l’europea és una bona iniciativa, però encara hi ha molts assessors a Brussel·les que defensen el carbó i el petroli. Els polítics hauran de plantar-se davant del sector dels combustibles fòssils.