Què tenen prohibit fer els Estats Units a les bases espanyoles?
El conveni signat amb Espanya estableix que el país nord-americà pot operar sense autorització sempre que els objectius siguin "d'àmbit bilateral o multilateral"
BarcelonaUn Boeing C-17A Globemaster III de la força àrea dels Estats Units va aterrar aquest dimecres al vespre a la base militar de Rota i va sortir poques hores després en direcció a Sicília. El recorregut d'aquest avió de transport militar es pot consultar a la web flightradar24 i ha donat peu a la polèmica, tenint en compte que el govern espanyol ha vetat l'ús de les bases militars americanes per a qualsevol operació vinculada amb la guerra de l'Iran. Quin control té Espanya del que passa a la base naval de Rota i a l'aèria de Morón? Què hi poden fer els Estats Units?
El ministeri de Defensa no ha aclarit quin era el destí d'aquest Boeing o d'altres que han fet rutes similars els últims dies i se cenyeix al que estableix el conveni que van firmar els Estats Units i Espanya el 1988 (una actualització del que ja es va firmar durant el franquisme). En concret, el govern espanyol es refereix a l'article 2, que marca que els Estats Units poden fer servir aquestes instal·lacions sempre que sigui per "objectius dins de l'àmbit bilateral o multilateral". Fora d'aquestes finalitats, requerirà "l'autorització prèvia del govern espanyol". En la situació actual, doncs, el govern nord-americà ha de demanar permís a les autoritats espanyoles per fer servir les bases.
"No s'utilitzen i no s'utilitzaran les bases per res que no estigui dins del conveni i no tingui encaix en la Carta de Nacions Unides", ha subratllat el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, destacant que l'ofensiva contra l'Iran no està emparada pels tractats internacionals. Hi ha insistit aquest dijous la ministra de Defensa, Margarita Robles: "Espanya ni ha autoritzat ni autoritzarà l'ús de les bases de Rota i Morón en el context actual perquè no té l'emparament internacional". En conversa amb l'ARA, l'investigador del Centre Delàs Jordi Calvo, defensa que el conveni empara la interpretació que en fa Sánchez perquè "està emmarcat en la lògica d'un acord de cooperació en matèria de defensa amb objectius concrets" compartits. La Moncloa ha denegat de manera preventiva "les funcions d'abastiment, preparació d'avions, etc. per fer atacs en el conflicte armat", apunta l'investigador. Ara bé, Calvo també admet que Trump ha decidit no forçar la situació perquè "no ho necessita": "Tenen tantes bases militars que les espanyoles poden ser prescindibles". Sobre el paper, els EUA "ni tan sols podria omplir el dipòsit d'avions d'operació militar, els que llancen bombes i els de reabastament del vol".
Amb tot, si ho necessités de debò, l'investigador es pregunta què passaria, i conclou que l'administració nord-americana podria optar per "no informar" i el govern espanyol per "no preguntar" de manera proactiva. "No hi ha manera que Espanya pugui monitorar tots els moviments a la base estatunidenca", subratlla. Per a Calvo, seria el moment d'obrir un altre debat: el del tancament de les bases instal·lades en plena Guerra Freda per "mantenir l'hegemonia i obligar a seguir els desitjos dels EUA".
Al seu torn, el president de la Societat d'Estudis Militars, Pol Molas, reconeix que la posició política del govern espanyol té un clar simbolisme d'oposició a l'estratègia nord-americana, però el seu efecte sobre les bases és limitat. "Podria limitar l'acció d'avions cisterna", explica, en referència a les operacions aèries d'abastament de combustible, però relativitza les traves que podria posar Espanya. "Els avions americans poden dir que no van cap a l'Orient Mitjà, sinó cap a altres bases", independentment d'on acabin arribant. "La policia militar espanyola no es posarà a intervenir les pistes".
Els EUA, a més, poden optar per "fer sortir els avions des d'Itàlia", precisament on ha arribat aquest matí el Boeing procedent de Rota, o fer-ho des del Marroc, des del Regne Unit o des d'Alemanya. El cas marroquí és clau, anota Molas, perquè la planificació d'instal·lar-hi una base conjunta "afebleix la posició d'Espanya", per exemple en el conflicte per la sobirania de Ceuta i Melilla". Molas també apunta que "fer aterrar un avió cisterna en un aeroport mitjà marroquí tampoc seria difícil", més enllà de les bases militars que ja hi ha al país.
La situació estratègica de les bases de Rota i Morón
Les bases de Rota i Morón, situades a Andalusia, són instal·lacions a mig camí entre els Estats Units i l'Orient Mitjà. Segons el conveni aprovat el 1988, els americans no han de demanar autorització al govern espanyol perquè els seus avions s'hi aturin per omplir el dipòsit –o ho facin a l'aire–, per fer supervisions tècniques o també per utilitzar l'espai aeri espanyol per fer entrenaments. Tot i que en el conveni es remarca que la sobirania de la base pertany a Espanya, l'ús d'aquestes instal·lacions queda a mans "d'un cap de les forces dels Estats Units", que és qui exercirà el "comandament i el control" sobre l'equip, el material i els locals utilitzats.
El conveni de 1988 deriva del signat el 1953 sota règim franquista i permet als Estats Units disposar d'un "espai estratègic". El president de la Societat d'Estudis Militars, Pol Molas, apunta que Espanya és important com a "enllaç entre l'Atlàntic i el Mediterrani" i també per al comandament de l'Àfrica i del Pròxim Orient. Ser un punt intermedi és fonamental atesa "l'autonomia curta" dels caces.
