El clown Boris contra el seriós Jeremy Hunt

LondresBoris Johnson va convertir ahir el primer dels setze actes electorals del Partit Conservador britànic per aconseguir les claus de Downing Street en un xou arquetípic del clown polític en què s’ha convertit, i que tanta acceptació té entre bona part del públic del Regne Unit.

Amb un discurs ple de vaguetats fútils i salpebrat amb bromes es va ficar a la butxaca l’auditori tory de Birmingham. Es va negar a respondre al presentador, durant cinc minuts, la primera pregunta, relativa a la baralla domèstica que va protagonitzar la nit de dijous a divendres amb la seva parella, Carrie Symonds, i que va obligar la policia a acudir a casa seva, alertada per un veí davant de l’escàndol i pel fet que temia pel benestar de la dona.

Johnson va admetre que eren “dies foscos” per al seu partit, però va insistir que podia capgirar-ho i derrotar Jeremy Corbyn, el líder laborista. “El més important, doncs, és fer realitat el Brexit”, va insistir en més d’una ocasió. I tot i que no va dir com, va afirmar que és “eminentment factible” sortir de la Unió Europea (UE) el 31 d’octubre, data fixada per al Brexit en l’última pròrroga aprovada per Brussel·les, i que es podria utilitzar una “ambigüitat creativa” per pressionar la UE. Johnson va insinuar així que el Regne Unit no pagaria o es reservaria el dret d’enviar els 45.000 milions d’euros previstos en l’acord que Theresa May va signar amb la UE si no aconseguia les modificacions que pretén en el pacte de divorci. “Si el sentit comú no preval, ens hem de preparar per sortir [sense acord], i sobre les bases de les regles de l’Organització Mundial del Comerç (WTO, en les sigles en anglès)”.

Però la intervenció a continuació de l’altre candidat, Jeremy Hunt, ministre d’Exteriors, va empetitir la de Johnson. El candidat que abans-d’ahir tothom considerava destinat a perdre la cursa es va mostrar més papista que el Papa, contrari a la llibertat de moviments, i va ser molt ferm a l’hora de garantir una sortida de la Unió Europea sense acord “si no hi ha la perspectiva d’un de millor, i si la Unió és inflexible” pel que fa a renegociar el pacte establert amb May el mes de novembre passat. Hunt, de fet, va estar molt més segur en les formes i en la gestualitat, menys difús a l’hora de comunicar les seves idees i més concret fins i tot a l’hora de prendre compromisos sobre la despesa.

A diferència de Johnson, però, Jeremy Hunt es va mostrar molt realista i va advertir l’audiència: “Si no tingués altre remei, sortiria sense acord perquè hem de respectar la nostra promesa al públic britànic, però ho faria a contracor pel risc per a les empreses i per a la unió [del Regne Unit]. Però si ho haig de fer, ho faré”.

Tres anys després del referèndum

El primer dels actes de les primàries tories protagonitzatsperJohnson i Hunt va tenir lloc vint-i-quatre hores abans que es compleixi, avui, el tercer aniversari del referèndum del Brexit. Tres anys en què, per primer cop des del 2016, l’economia britànica comença a mostrar símptomes d’esgotament, un canvi significatiu en la tendència registrada des de la consulta.

Fins al desembre passat, els pronòstics de grans desastres econòmics que s’havien previst abans del referèndum en cas que el Regne Unit votés pel trencament s’havien mostrat erronis. De fet, es va evitar el pitjor escenari de recessió previst pel Fons Monetari Internacional (FMI), i la taxa d’atur ha caigut fins al 3,8%, el mínim històric dels últims quaranta-cinc anys. Però fa un any el baròmetre econòmic va iniciar una tendència a la baixa amb una caiguda del PIB en relació amb els últims mesos del 2017, quan s’havia recuperat després de l’impacte del resultat del referèndum.

La campanya People’s vote [El Vot de la Gent] també va començar ahir -amb un míting a la ciutat de Leeds, al nord d’Anglaterra- un seguit de quinze actes que s’estendran al llarg de l’estiu per tot el Regne Unit i que han de desembocar en una nova i, previsiblement, multitudinària manifestació a Londres el 12 d’octubre, quan faltin poc més de dues setmanes per al Brexit.

Una baralla amb la parella fa tremolar l’opció de Johnson

La policia metropolitana de Londres es va presentar a casa del candidat a primer ministre britànic Boris Johnson, de 55 anys, passada la mitjanit de divendres, després que fos alertada d’una picabaralla amb la seva parella, Carrie Symonds, de 31, per un dels veïns de l’immoble. La informació la revelava ahir en la seva edició impresa el diari The Guardian, que ja l’havia difós a la web a última hora de divendres. A partir del testimoni i l’enregistrament de la disputa que va fer el veí que va alertar Scotland Yard, el diari afirmava que Symonds va dir a Johnson “Allunya’t de mi” i “Surt del meu pis”, enmig també de soroll de trencadissa i cops. Johnson, per la seva banda, li hauria dit a la parella “Deixa estar el meu ordinador” i es va negar a marxar. Symonds, excap de comunicació del Partit Conservador, manté una relació amb Boris Johnson des que fa un any el favorit per arribar a Downing Street es va separar de la seva dona. Tot hauria començat perquè Johnson hauria vessat vi negre sobre un sofà, fet que hauria desfermat la disputa després que Symonds li digués: “T’és igual perquè ets un malcriat. No teniu cura dels diners ni de res”.