Acord descafeïnat contra el canvi climàtic

La cimera de Polònia aconsegueix pactar un reglament d'aplicació de París però ajorna el debat sobre els 1,5 ºC

Finalment la cimera del clima de Polònia ha aconseguit pactar un reglament d'aplicació de l'Acord de París, un èxit en si mateix tot i que el text resultant és molt descafeïnat i deixa encara moltes decisions en mans de la voluntat dels estats. L'altre objectiu de la cimera, que era elevar l'ambició en les reduccions d'emissions per intentar no superar l'escalfament global d'1,5 ºC, d'acord amb l'últim informe científic de l'ONU, no s'ha aconseguit i s'ha ajornat aquesta discussió fins al 2019.

Els països pobres no han conseguit garanties concretes de finançament, però en canvi s'ha avançat en transparència en haver pactat un sistema unificat de càlcul de les emissions i les seves reduccions, tot i que no serà obligatori per tothom fins al 2031, per donar als països pobres una mica més de marge per adaptar-se. A més, es va ajornar una part del debat sobre la reforma del sistema de mercat d'emissions per falta d'acord.

Un veterà de les cimeres climàtiques com Iñaki Gili, responsable de mitigació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, opina que cal donar un "aprovat" a la cimera només pel fet que hagi aconseguit aprovar un reglament complert de l’Acord de París, ja que "és una empenta important" per tirar endavant la lluita contra el canvi climàtic. Però admet que els compromisos assolits estan encara lluny de ser suficients per evitar un escalfament global de menys de 2º.

La cimera es va veure prorrogada més enllà de l'esperat pel que es coneix com els "franctiradors d'última hora", països que quan el pacte està tancat posen sobre la taula una demanda que fa reobrir de nou la negociació. A la cimera contra el canvi climàtic de Polònia, la COP24 n'han sortit dos: el Brasil i Turquia.

L’ultradretà Jair Bolsonaro, que presidirà el Brasil a partir de l’1 de gener, va estar a punt de fer descarrilar aquest dissabte la COP24 amb exigències d'última hora en l'apartat dels mercats de carboni, un tira i afluixa que va obligar a deixar aquest article en blanc pendent d'una nova cimera l'any que ve.

Però quan aquest punt semblava resolt, va sortir Turquia amb una reclamació històrica que no sembla disposada a deixar passar de nou fins a una altra trobada. El govern de Recep Tayyip Erdogan demana que es deixi de considerar Turquia dins del grup dels països desenvolupats i se'l passi a l'annex dels estats en vies de desenvolupament, una divisió que es va fer als anys 90 amb les dades econòmiques de llavors. La discussió va retardar la fi de la cimera però finalment va quedar ajornada també.

 Després de la retirada dels EUA de Donald Trump, que també han jugat un rol nociu en aquesta cimera aliant-se amb l’Aràbia Saudita i Rússia, la lluita política contra el canvi climàtic sortirà afeblida de Polònia. Alguns punts del pacte, però, han quedat molt rebaixats.

Adeu a l’objectiu dels 1,5 ºC

Un dels principals objectius de la cimera era que assumís la urgència que reclamen els científics de l’ONU (l’IPCC) en el seu últim informe, en què alerten que pujar dels 1,5 ºC d’escalfament global (avui ja hem pujat 1 ºC) seria nefast. Però els quatre grans productors de petroli –EUA, Rússia, Aràbia Saudita i Kuwait– s'han unit per evitar que la COP24 doni la “benvinguda” a les conclusions de l’estudi de l’IPCC, ja que això els obligaria a prendre mesures dràstiques per evitar pujar dels 1,5 ºC i deixar d’extreure petroli com més aviat millor per iniciar la reducció d’emissions contaminants tan aviat com sigui possible.

La fórmula alternativa que es proposava era “donar la benvinguda als esforços” de l’IPCC però “prendre nota” simplement de les seves conclusions, però va ser rebutjada pels països més vulnerables al canvi climàtic, que, amb el suport de la UE, encara lluiten per encaminar els esforços polítics cap a l’objectiu dels 1,5 ºC.

Així doncs, la decisió sobre l’informe de l’IPCC ha quedat de moment ajornada fins a una pròxima reunió el juny de l’any que ve. Un ajornament que no fa més que dilatar un procés que hauria d’haver començat ja: l’IPCC diu que cal reduir les emissions en un 45% el 2030 i totalment el 2050.

Ajudes en l’aire

Els països pobres han perdut la batalla dels 1,5 ºC, però també la del finançament. Amb les contribucions econòmiques avui sobre la taula (sobretot després de la marxa dels EUA) és gairebé impossible arribar al 2020 amb els 100.000 milions de dòlars que l’Acord de París diu que cal aportar anualment per ajudar els estats més pobres. Com a compensació, a Polònia s'ha acordat que s’intentarà fer créixer aquest fons d’ajudes a partir del 2025.

Retallada de CO2 flexible

En les anomenades mesures de transparència, s'ha acordat fixar unes guies uniformes per calcular les emissions de gasos d’efecte hivernacle i els plans estatals de reducció (anomenats NDC): tots els països hauran de fer servir les metodologies que fixa l’IPCC. Tot un avenç que ha sigut possible gràcies a la cessió de la Xina.

Però això no serà obligatori fins al 2031. Mentrestant, hi ha un període de transició en què els països pobres tenen més de temps per adaptar-se a aquests estàndards en els seus plans estatals de reducció d’emissions.

Mercat d’emissions, el gran punt de bloqueig

El punt més conflictiu dins del reglament ha sigut el de la regulació del mercat d’emissions, on el Brasil volia imposar unes exigències d’última hora inacceptables per a la resta. Tant és així que es va plantejar la possibilitat de deixar en blanc aquesta part del reglament a l’espera d’una nova cimera el 2019, cosa que per a Gili sí que hauria suposat "un suspens" per a la COP24. 

El Brasil vol mantenir un sistema de compravenda de drets d’emissió similar a l’instaurat pel Protocol de Kyoto, on els boscos de l'Amazònia li donen avantatge, però els països pobres, amb el suport de la UE i altres potències, veien imprescindible reformar les múltiples disfuncions que té el sistema de Kyoto. Això va fer que l'article 6 del reglament, que tractava aquests mercats d'emissions, s'aprovés incomplert i es posposés una part del debat fins a una propera cimera el 2019. 

Inventari global

Un altre punt important és l’anomenat inventari global d’emissions, que caldrà fer periòdicament a partir del 2023. El text sobre la taula “confon volgudament global amb agregat, de manera que només es faran públiques les dades d’emissions conjuntes de tots els estats, sense dir què aporta cadascun, cosa que dificultarà poder determinar què ha de fer cada estat” per reduir les emissions de manera suficient i “justa”, explica Olga Alcaraz, codirectora del Grup sobre Governament del Canvi Climàtic de la UPC.

Es deixa en mans de cada estat decidir què i com ha de retallar les seves emissions, en lloc d’intentar buscar “l’equitat” i forçar els més contaminants a retallar.

Més continguts de