Primera batuda després de l’anunci del setge al senglar: “Són bèsties, però no són ximples”

BergaNo són ni les vuit del matí i ja hi són tots. Han esmorzat, però fan un cafè per escalfar-se i acabar d'organitzar-se. Els més joves són amb els gossers ideant l'estratègia de la batuda. A dins del seu local, un espai de pocs metres quadrats i que té les parets farcides de caps de senglars i cabirols, hi ha els més grans davant la llar de foc. Ells també participen en la cacera que organitza la Colla del Senglar El Pi de Berga, però són veterans i s'ho miren amb distància.

Amb el mòbil s'ensenyen fotografies de senglars abatuts en altres caceres, però el Manel –a la colla el coneixen com l'avi Manel– fa encara un pas més: ensenya cofoi des del seu smartphone un vídeo fet amb IA en què surt ell al menjador de casa saltant entre senglars. S'ho miren el Pepe i l'Agapito, també veterans, que expliquen que el dia que van caçar més porcs amb la colla van abatre fins a 70 exemplars en una batuda. Mentre ells la fan petar, a fora l'escenari és totalment diferent.

Una vintena de persones –gairebé tots homes d'entre 50 i 60 anys–, vestides amb diferents models de jaquetes, armilles i polars de color taronja llampant, s'escolten el Paco, el cap de la colla des de fa més de 30 anys. Com a responsable té els cursos obligatoris de seguretat –per saber posicionar la gent durant la batuda– i de carn de caça –per comprovar que l'animal abatut està en bon estat; en cas contrari, han de trucar als Agents Rurals–. També és ell qui s'encarrega de comunicar-se amb l'empresa que recollirà els senglars que cacin, ja que està prohibit transportar els animals morts més enllà del punt de trobada. Ha de fer servir una aplicació en la qual introduirà el nombre de captures. Serà l'empresa qui li dirà quan passarà a recollir els senglars per transportar-los fins a Solsona.

"Avui cobrirem una zona de 100 hectàrees. La batuda es farà al nord, a la zona entre el riu i Berga, i tindrem 25 puestos", detalla el Paco, que porta una gorra taronja que té un senglar brodat i el nom de la colla. Els puestos o parades són els punts on individualment se situa cada caçador per encerclar la zona de caça i intentar abatre els animals quan intenten sortir del perímetre marcat, en aquest cas, pel Paco. Un d'ells l'ocuparà l'Ariadna, l'única dona que avui participa en la batuda. Té 20 anys i en fa només un que es va estrenar en el món de la caça. Hi va entrar perquè el seu nòvio, el Marc, és gosser i des dels 15 anys participa en les batudes. "Els primers cops vaig venir només a ajudar, però ara ja m'he tret la llicència, tinc el meu rifle i venim a caçar sempre que la feina ens ho permet, sobretot els dimecres i els divendres", explica la noia amb entusiasme. Ella, la Ginna i la Vanesa són les úniques dones de la colla.

Un cop organitzats, tots els caçadors marxen cap als seus punts de posició i arriba el torn dels gossers. Avui venen el Marc i el Cuerva, tots dos amb una desena de gossos. "Em diuen que està prim, però està en forma. Menja mig quilo de carn i corre 30 km al dia... És com si diguessin al Kilian Jornet que està prim", es queixa el Cuerva a un company mentre posa una armilla a un dels animals. "No és pel fred, sinó per les esquinçades que un senglar li pot fer amb els ullals", aclareix. També explica que a les colles els falta relleu perquè els joves han de treballar i no volen dedicar el temps lliure a la cinegètica. "Jo, tot i que a la meva dona no la convenç, gasto totes les meves vacances caçant, però els joves prefereixen marxar de viatge", diu.

Rastrejar i "aixecar"

La missió del Marc i el Cuerva és fer que els gossos rastregin els senglars i "els aixequin" –els espantin i els facin fugir– perquè des dels puestos puguin abatre'ls amb rifles o escopetes quan passin corrent per la seva zona. Per controlar la posició dels gossos fan servir un GPS i un dispositiu similar a l'Strava, una de les aplicacions per registrar un recorregut quan se surt a córrer. De nou, és el Paco qui acaba de decidir què fa cadascú i a on, ja que, per exemple, està prohibit caçar al costat de carreteres o camins rurals i el nombre de trets per rifle que pot disparar cada caçador està limitat legalment de manera estricta.

Després de l'enrenou per organitzar-se, un cop a la muntanya tot és silenci. El primer tret no se sent fins al cap de dues hores i onze minuts d'haver-se iniciat la trobada. Ha anat precedit de centenars de lladrucs de gossos que alertaven que havien trobat un senglar i dels crits onomatopeics del Cuerva. "Ea, ea ,ea", se'l sent cridar per guiar els gossos.

L'escena té lloc força metres més enllà d'un caçador de 76 anys que també forma part de la colla. "Em dic Max, com els dolents de les pel·lícules", bromeja. És un altre dels veterans. Fa més d'una hora que és al mateix lloc, dret, gairebé immòbil, mirant a banda i banda. Porta el rifle penjat a l'esquena, però té les mans col·locades estratègicament per ser ràpid si s'acosta un animal. Només canvia de posició per, de tant en tant, mocar-se amb el mocador de roba que porta a la butxaca.

Mentre espera pacient que algun senglar se li acosti, reconeix que veu inviable reduir la població de senglars a la meitat, tal com va anunciar dimecres el Govern. "Són paraules polítiques, però no hi ha capacitat per aconseguir-ho. Els senglars són bèsties, però no són ximples, no és tan fàcil com agafar un gosset", adverteix. De cop, la conversa s'atura. Se senten corredisses, gossos ensumant i el Cuerva cridant un altre cop. El Max es posa el dit índex als llavis per demanar silenci i assenyala més endavant. Un sol tret ressona per tot el barranc i, de nou, silenci absolut. Pocs segons més tard se sent un murmuri a l'orellera que el Max porta connectada al walkie-talkie que tots els caçadors duen per comunicar-se. "Sembla que l'han caçat, diuen que ja en portem dos", diu. També explica que li semblen pocs i que el seu rècord va ser l'any 1987, quan en una sola temporada en va caçar 25 ell tot sol. El silenci torna i, com a molt, se sent un tret cada vint minuts o cada mitja hora.

Precintes de seguretat

Sis hores després d'haver començat el dia a la seu de la colla, el Paco comunica que donen per acabada la batuda. La cara dels caçadors és una barreja entre resignació i impotència. Només n'han caçat dos, i tots dos són cries. Desfan el camí que han fet per recollir els dos animals i posar-los a la camioneta del Paco, que els col·loca el precinte d'animals, una etiqueta homologada en la qual escriu el nom de la colla i el dia en què s'ha capturat el senglar. "És molt important, pensa que et poden multar per fer un mal ús del precinte", alerta el cap de colla. També explica que ara els paguen 18 euros per peça i que cada any se'n gasten uns 6.000 en veterinaris.

El resultat de la batuda fa que el Paco refermi el seu convenciment que l'objectiu de reduir a la meitat el nombre de senglars a Catalunya és "impossible". "S'hauria de sortir a caçar cada dia amb colles de 30 o 40 persones. Si no promocionen gent jove serà inviable, però per això hauríem de tenir més bona imatge", reconeix.