La Catalunya dels 10 milions fractura l'esquerra

BarcelonaCatalunya s'encamina cap als 10 milions d'habitants el 2050, és a dir, un increment de dos milions en els pròxims 25 anys, segons les previsions demogràfiques. Pronòstics, però, que no han tingut en compte la velocitat amb què s'ha arribat als 8 milions d'habitants actuals. Set anys abans del que estava previst, s'hi va arribar el 2023, a causa principalment de l'augment de població estrangera. És, precisament, aquest argument el que utilitza l'extrema dreta per justificar el seu discurs xenòfob en polítiques migratòries: si el gruix de nova immigració arriba sense recursos, la despesa social per integrar-la es dispara.

Aquesta qüestió fa temps que tensa Junts, que ha endurit la seva posició per taponar la fuita de vots cap a la formació de Sílvia Orriols. De fet, els juntaires s'oposen obertament que Catalunya arribi als 10 milions si les condicions d'acollida funcionen com fins ara. "Ni la Catalunya dels 10 milions, ni la Catalunya de l'odi", afirmava l'alcalde de Vic, Albert Castells, aquesta setmana. És també aquest marc el que genera incomoditat a l'esquerra, que fins ara havia deixat el debat en segon pla.

"Una Catalunya de deu milions d’habitants, en aquests moments, és del tot impossible perquè no pot garantir unes condicions de vida adequades ni en termes d’habitatge, transport públic, aigua o subministrament energètic", deia Oriol Junqueras diumenge passat a La Vanguardia, en una línia similar als juntaires. No és la primera vegada que el líder d'Esquerra es pronuncia en aquests termes, diferents dels que fins fa poc defensava el govern de Pere Aragonès. De fet, fins ara ha estat l'exconsellera Tània Verge una de les veus que a Esquerra han opinat sobre immigració, tot i que ella ha posat més el focus en garantir els drets i oportunitats de tothom que arriba a Catalunya sense parlar de posar-hi límits.

Fonts republicanes apunten que a partir d'ara serà sobretot Jordi Viñas qui s'encarregui dels temes d'immigració al Parlament. Exalcalde de Salt, Viñas ha deixat fa poc el càrrec en un dels municipis amb més immigració de Catalunya: al voltant del 40% dels seus 30.000 habitants són d'origen estranger. Des de la direcció republicana consideren que el focus s'ha de posar en millorar els serveis públics actuals –amb un nou finançament per Catalunya– o la qualitat dels llocs de treball, perquè creuen que el país encara no està dimensionat per absorbir els més de 8 milions d'habitants actuals. ERC és probablement, des de l'esquerra, el partit que s'està movent més.

"Hem de trencar la idea que un augment de la població és progrés: no ho és si no va acompanyat de més riquesa per càpita", apunta el vicesecretari general d'estratègia d'ERC, Joan Plana, que afegeix: "El factor determinant per saber si un poble funciona bé és la seva renda mitjana". Plana assegura que el problema no és que creixin els fluxos migratoris, sinó quin és el model econòmic del país. En aquest sentit, atribueix l'increment de població estrangera dels últims anys a un increment de la demanda d'ocupació de baixa qualificació, un model que considera que s'ha de revertir. "El creixement ha de ser més esglaonat per assumir els reptes que generi aquest increment de la població i evitar situacions de precarietat", afegeix. La cúpula republicana reconeix que fins ara les esquerres no han afrontat el debat migratori, donant ales a l'extrema dreta perquè se l'apropiï amb un discurs xenòfob que parla de tancar fonteres i endurir les condicions d'entrada.

Els crítics dins el partit recelen del canvi de discurs de la direcció de Junqueras. D'entrada, perquè consideren que posar en dubte que Catalunya pugui assumir 10 milions d'habitants és comprar el marc mental de l'extrema dreta. De fet, rebutgen la idea que l'esquerra ha defugit el debat migratori en els últims anys. "No és parlar d'immigració parlar d'aules d'acollida o de permisos de treball?", apunta una font. Admeten que un increment de població en poc temps tensiona l'estat del benestar, però remarquen que no hi ha cap estudi que evidenciï que això es tradueix en un empobriment de la població.

El discurs del PSC, en canvi, busca confrontar directament amb l'extrema dreta i apunta que el que ha de fer Catalunya és adaptar-se als pronòstics demogràfics."No pots mirar cap a una altra banda, has de preparar el país. Tenim 25 anys per fer-ho", defensa la portaveu dels socialistes al Parlament, Elena Díaz, en declaracions a l'ARA. El PSC, en aquest sentit, defensa l'increment de població nouvinguda com una "oportunitat" i Díaz remarca que el creixement econòmic de Catalunya i Espanya es deu també a aquestes persones. El partit tampoc s'estalvia tensions internes. En l'àmbit municipal metropolità hi ha veus socialistes que alerten que no es pot obviar que el model actual d’estat del benestar també té els seus "límits", relacionats amb el creixement poblacional. "Entenem aquesta preocupació, que va enfocada a la prestació de serveis", admet Díaz.

El marc mental de l'extrema dreta

Per als Comuns, ERC erra al posar el focus en si el creixement demogràfic ha de tenir límits. En primer lloc, assenyalen fonts del partit, perquè això no depèn de la Generalitat o del Parlament, sinó de variables com ara els fluxos migratoris globals o les guerres. "El Govern el que ha de fer és planificar", mantenen, i assenyalen també que, si bé és necessari que Catalunya disposi de més recursos amb un millor finançament, no és menys urgent que la riquesa que generen els treballadors (migrants o no) es reparteixi millor. En aquest sentit, els Comuns alerten que els recursos per finançar uns millors serveis públics, dimensionats a la població que Catalunya assoleixi els pròxims anys també han de sortir dels impostos a les grans empreses. "És un error alimentar el marc de l’extrema dreta. Cal reivindicar que som un sol poble i que català és qui viu i treballa a Catalunya", reblen.

En el si de la CUP es va obrir la caixa dels trons aquest estiu quan la territorial de les comarques gironines es va posicionar clarament a favor del decreixement. "La dèria del PSC i Junts pels porcs i els turistes ens aboca a la Catalunya dels 10 milions", denunciava en un vídeo Guillem Surroca, el jove alcalde de Cervià de Ter, que instava a prioritzar la qualitat sobre la quantitat en la creació d’ocupació. Unes paraules que van caure com una galleda d’aigua freda dins de l’organització, perquè consideren que compren el marc mental de l’extrema dreta.

En aquest sentit, la CUP, a escala nacional, segueix posant el focus en la necessitat de "reforçar els serveis públics i ampliar els drets socials de la majoria treballadora" sense posar límits al creixement de la població. Un increment que sosté que és “una conseqüència lògica de la mobilitat humana en un context de crisis globals, desigualtats, canvi climàtic, guerres i catàstrofes naturals”.