El carrer acorrala Dilma Rousseff

Protestes multitudinàries contra la corrupció a Petrobras i la marxa de l'economia redoblen la pressió sobre la presidenta

Dilma Rousseff travessa els moments més difícils de la seva presidència. Les últimes manifestacions multitudinàries del Brasil han estat un cop d'atenció a un govern assetjat per totes bandes: per l'estat de l'economia, en plena recessió,  pel cas de corrupció a la petroliera Petrobras i pel procés d''impeachment' contra la presidenta.

Fins a 3 milions de persones d'arreu del país han participat a les últimes manifestacions, segons la policia brasilera. Són xifres sense precedents que superen amb escreix les del març de l'any passat, l'última onada de protestes antigovernamentals al Brasil.

A crits de 'Fora Dilma' i 'Aturem la corrupció' els ciutadans han marxat pels carrers de São Paulo en la que es considera la manifestació més gran mai vista a la ciutat més poblada del Brasil. A aquesta ciutat, la policia ha xifrat l'assistència en 1,4 milions de persones, mentre que l'empresa de sondejos Datafolha l'ha xifrat en 500.000.

L'espurna que encén la metxa: el cas de corrupció a Petrobras

Les protestes han apuntat directament a la presidenta Dilma Rosseff, tocada per la corrupció al cas de Petrobras, l'empresa pública petroliera, que al Brasil ha esquitxat pràcticament tots els estaments del país. Empresaris, polítics i, fins i tot, Lula da Silva, un dels polítics més respectats del país i mentor polític de Rousseff, s'han vist implicats en la xarxa de suborns i blanqueig de diners al voltant de l'empresa. L'expresident va ser detingut fa dues setmanes, sospitós d'haver desviat fons a través de les empreses que subcontractava Petrobras. Aquest diumenge, els manifestants han exhibit un ninot inflable de Lula da Silva vestit de pres, amb ratlles blanques i negres.

Per a qui sí que tenien bones paraules els manifestants era per a Sergio Moro ("Tots som Moro", deien les pancartes), el jutge que condueix la investigació del cas Petrobras des de fa dos anys. A mesura que la investigació avança, es va estrenyent el cercle al voltant de Rousseff: diversos parlamentaris del Partit dels Treballadors i l'extresorer del partit hi estan implicats.

Manifestant amb samarreta de suport a Sergio Moro, jutge del cas Petrobras

A banda de l'assalt judicial, la presidència de Rousseff també està sota escrutini polític. La cambra baixa del Brasil va iniciar al desembre un 'impeachment' contra la seva presidència perquè presumptament hauria maquillat les xifres del dèficit del 2014.

Més de la meitat dels ciutadans donen suport a aquest procés, segons una enquesta citada per Reuters . En declaracions a l'agència, l'analista polític Leonardo Barreto ha dit que les manifestacions legitimaven el procés i que "si el govern no reacciona, l''impeachment' s'accelerarà". 

Un altre mal de cap de Rousseff: la inestabilitat política. L''impeachment' el va iniciar el president del Congrés dels Diputats, Eduardo Cunha, membre del Moviment Democràtic del Brasil, un partit adherit a la coalició pro governamental que lidera el Partit dels Treballadors de Rousseff. Aquest dissabte, en un congrés del partit, líders del Moviment Democràtic van dir que  en 30 dies decidirien si trenquen la coalició amb el Partit dels Treballadors i s'ajunten amb l'oposició o continuen donant suport a la presidenta.

El rerefons de la protesta: una economia en recessió

Per si Rousseff no en tingués prou amb l'escàndol de corrupció i la tempesta política, l'anomenada 'Dama de Ferro del Brasil' també ha d'enfrontar-se a una economia que no aixeca el cap. La crisi econòmica –el Brasil va tancar l'any 2015 amb una recessió del 3,8%– era l'altre motiu que ha dut tants ciutadans brasilers a inundar els carrers de Brasil aquest diumenge.

El mes passat l'agència de ràting Moodys  baixava la qualificació dels bons brasilers a la categoria de 'bo porqueria' davant uns indicadors econòmics poc afalagadors: el país va tancar el 2015 amb un dèficit fiscal del 10% i, segons la revista 'The Economist', s'espera que el 2016 l'economia es contregui un 2,5%. Els mals auguris econòmics han dut el govern de Rousseff a aplicar retallades per mantenir el dèficit a ratlla. El ministre encarregat, Jaquim Levy, va aplicar un pla per retallar prestacions socials –per exemple, va limitar les prestacions de l'atur– en un govern que, tradicionalment, ha recollit bona part del suport de les classes populars. Levy, però, va dimitir al desembre al·legant divergències polítiques amb Rousseff, més partidària de mantenir els programes d'ajuda social.

Més continguts de