Representants indígenes del Canadà participen en un acte simbòlic i reivindicatiu per exigir justícia.

DRETS HUMANS

El Canadà pagarà 500 milions pels nens indígenes 'robats' dels 60

Almenys 20.000 infants van ser extrets de les reserves i la majoria va patir abusos en famílies adoptives

Representants indígenes del Canadà participen en un acte simbòlic i reivindicatiu per exigir justícia. / JOEL ANGEL JUAREZ / EFE

Coleen Cardinal va néixer a la reserva índia de Saddle Lake, a Alberta (Canadà), però no ho va saber fins que ja tenia 16 anys. La van treure d’allà quan era un nadó de mesos, l’any 1972, i va créixer amb una família blanca que abusava físicament i sexualment d’ella i les seves dues germanes grans, fins que va fugir als 15 anys. El seu és només un dels més de 20.000 casos de nens indígenes arrencats de la seva comunitat pels serveis socials canadencs i lliurats a famílies adoptives entre els anys 50 i 80. Un 80% van anar a parar a famílies que abusaven d’ells i els tractaven “com esclaus”, diu. Però els que van tenir la sort de caure en bones mans van perdre la seva cultura i la seva llengua, a més de la crisi d’identitat que suposa “créixer amb la pell fosca en una família blanca i patint el racisme del Canadà”, explica Cardinal, que avui lidera l’Associació d’Adoptats Indígenes, que aplega tots aquests casos.

“Tots vam créixer pensant que érem un cas únic, i descobrir que hi havia 20.000 persones més que havien patit el mateix ha canviat les nostres vides”, explica Cardinal a l’ARA des d’Ontario, on encara viu, diu, a l’estil dels blancs, però decidida a recuperar la cultura i la llengua del seu poble, els Plains Cree, i traspassar-ho als seus fills “perquè ells tampoc no perdin els seus orígens”.

Després d’anys de litigi als tribunals, les víctimes van tancar fa pocs dies un acord amb el goven del Canadà, que pagarà 750 milions de dòlars canadencs (508 milions d’euros). Uns 50 milions seran per ajudar a trobar i reagrupar-se amb les seves famílies i la resta, compensacions individuals que van de 16.950 a 33.900 euros. “És un reconeixement petit pel mal irrevocable que se’ls ha fet i no entenc per què el Canadà no els havia volgut fer justícia fins ara”, valorava Cindy Blackstock, representant de la Societat per als Infants i les Famílies de les Primeres Nacions del Canadà.

La política Trudeau

Des del govern que lidera Justin Trudeau destacaven també el canvi substancial respecte d’executius anteriors en “la voluntat d’arribar a acords en lloc de passar anys als tribunals”, en paraules de Sabrina Williams, portaveu del ministeri d’Afers Indígenes del Canadà. “Resoldre greuges històrics per mitjà de l’acord és una altra de les vies per a la reconciliació amb els pobles indígenes, que és la prioritat del nostre govern”, explica a l’ARA, i destaca també el “rècord de pressupost” que suposen els 8.400 milions destinats a “tancar el forat econòmic i social que encara separa” la població indígena de la no indígena al Canadà.

Al Canadà hi viuen 1,4 milions d’indígenes, el 4% de la població, la majoria a les ciutats -sobretot a Ontario-, però amb un 38% en reserves. Un 50% del total és d’origen indi, mentre que la resta són sobretot métis o inuits. El 60% dels nens de les reserves viuen sota el llindar de la pobresa, mentre que aquest llindar només afecta el 17% dels nens no indígenes. Unes divergències socioeconòmiques que se sumen al cúmul de greuges històrics que només en els últims anys han ocupat el debat públic, després de dècades de silenci.

Un dels casos més flagrants és la política estatal d’assimilació que durant cent anys, des del segle XIX fins al 1970, va internar forçadament més de 150.000 nens en escoles cristianes on, a més de prohibir-los l’ús de la seva llengua i cultura, van patir abusos de tot tipus. No va ser fins al 2008 que l’estat canadenc no va demanar públicament perdó. Es va obrir una comissió de la veritat que el 2015 va concloure que va ser un “genocidi cultural” organitzat pel govern canadenc amb l’objectiu de “desprendre’s de les seves obligacions legals i financeres amb els aborígens i obtenir el control de les seves terres i recursos”.

Amb tot aquest fosc llegat finalment sota els focus, el primer ministre Trudeau ha fet de la reconciliació i els drets dels indígenes una prioritat. Però les comunitats coincideixen a opinar que, en els dos anys que fa que exerceix, el govern “ha canviat poc”. “Les paraules són importants, i que el govern digui que prioritza el respecte pels drets indígenes és un canvi benvingut, però encara hi ha molts casos en què les seves accions estan lluny de les promeses o directament hi són contràries”, assegura el responsable de drets indígenes al Canadà d’Amnistia Internacional, Craig Benjamin, i posa com a exemple els projectes per construir oleoductes per territori indígena que estan tirant endavant malgrat l’oposició de les comunitats afectades.

Dones indígenes assassinades

Una promesa electoral que sí que ha complert ha estat la d’obrir una investigació independent sobre els assassinats i desaparicions de dones i nenes indígenes. Més de 2.000 casos sense resoldre que van des de la violència masclista i domèstica fins a “morts en circumstàncies sospitoses” que, tal com admet Benjamin, presenten certs paral·lelismes amb el conegut cas de les dones de Ciudad Juárez, a Mèxic. “La comissió investigadora té una missió molt difícil en un tema que ha estat massa temps a l’ombra” i en què fins fa poc jugava un paper essencial la impunitat i la indiferència policial, apunta Benjamin.

Coleen Cardinal ho atribueix directament a la “deshumanització dels indígenes” en la societat canadenca. “L’estat ha creat durant anys una ideologia per la qual matar un indígena no es veu malament”, resumeix. I afegeix: “Han obert una investigació, però com s’investigaran a si mateixos?” La mateixa germana gran de Cardinal va ser víctima d’aquesta violència. “La van matar el 1990 i el seu assassí, tot i la condemna a 13 anys de presó, va sortir en llibertat abans dels cinc anys”, explica per telèfon amb la veu trencada.

Amb la seva germana mitjana ha perdut el contacte, perquè el trauma de la infància la manté sumida en les drogues. El programa social que les va separar dels pares per donar-les en adopció pretenia (oficialment) millorar les seves condicions de vida: la mare biològica vivia traumatitzada pel seu pas per un d’aquells internats on va patir abusos sexuals i físics. Les seves filles, però, van acabar patint el mateix amb l’agreujant de trencar qualsevol vincle amb la seva comunitat d’origen. Avui Cardinal es considera “crítica” amb Trudeau: “Vull creure que vol un canvi de debò, però per a mi ara mateix només són paraules”.

Més continguts de