IMMIGRACIÓ

Carta oberta de 50 ONG contra el bloqueig dels rescats al Mediterrani

Acusen la UE de ser “còmplice” de les morts de migrants

“Des del gener del 2018, almenys 2.500 dones, nens i homes s’han ofegat al mar Mediterrani. Mentrestant, els líders de la UE s’han permès convertir-se en còmplices de la tragèdia que té lloc davant dels seus ulls”. Així de contundents s’expressen una cinquantena d’ONG en la carta oberta que han enviat als ministres de l’Interior de tots els estats de la UE i als líders de les institucions europees. Just quan es compleixen dos anys de l’acord signat entre Itàlia i Líbia, el 2 de febrer del 2017, que entrega a un estat fallit la potestat per aturar tots els embarcaments de migrants cap a Europa, ONGs com Oxfam Intermón, Metges Sense Fronteres (MSF), Human Rights Watch (HRW) i SOS Mediterranée, entre d’altres, donen un cop de puny sobre la taula per dir prou al bloqueig dels rescats al Mediterrani.

“En aquests dos anys l’acord amb Líbia ha costat la vida a milers de persones i ha permès que en un país en guerra es violin els drets humans de maneres inimaginables”, diu Lara Contreras, d’Oxfam Intermón. Contreras explica a l’ARA que la iniciativa de les 52 ONG que signen la carta s’ha posat en marxa també davant de la possibilitat que en la reunió de ministres de l’Interior europeus a Brussel·les del dimecres 6 de febrer, per tractar temes migratoris, “es prenguin decisions per suspendre o retallar encara més les tasques de rescat de les ONG al Mediterrani”.

En la missiva, tot i que no mencionen cap govern específic, les ONG critiquen la política de tancament de ports impulsada pel ministre de l’Interior italià, Matteo Salvini, i les accions d’altres estats membres de la UE que “entorpeixen” i “dificulten” la feina de les ONG de rescat al Mediterrani amb “acusacions infundades” i amb accions com la immobilització de vaixells als seus ports, com és el cas de l’ Aquarius a Marsella o l’ Open Arms a Barcelona. “Com a resultat, el Mediterrani s’ha convertit en un dels mars més mortífers del món”, afegeix la carta, que s’ha enviat a tots els governs europeus; al president del Consell Europeu, Donald Tusk; al de la Comissió, Jean-Claude Juncker; a la responsable d’Exteriors i Seguretat, Federica Mogherini, i al comissari de Migracions, Dimitris Avramopoulos.

Les ONG fan tres peticions concretes a la UE i els seus estats membres: que els permetin reprendre les operacions de recerca i rescat al Mediterrani, que s’adoptin “acords per garantir el desembarcament” dels migrants en “ports segurs” i que “finalitzi el retorn forçós de migrants a Líbia”, davant de les atrocitats que es cometen en aquell país. “Fonts contrastades, incloent-hi algunes de les organitzacions signants, han constatat casos en què les persones rescatades i retornades a Líbia van ser torturades i van patir abusos”, diu la carta.

Tortures i violacions a Líbia

El Moussa (nom fictici) és un menor de 17 anys de Mali que va ser interceptat per la guàrdia costanera Líbia i portat a un centre de detenció a Trípoli. El noi va explicar a Oxfam que allà li van demanar diners. “Com que no me’n quedaven, em van pegar a les plantes dels peus, a les cames i als genolls, però vaig seguir dient que no podia contactar amb ningú perquè no tenia família a Mali. Vaig veure com un jove gambià era colpejat fins a morir davant els meus ulls perquè es va atrevir a rebel·lar-se i respondre’ls”. Relats així se succeeixen entre els migrants que aconsegueixen fugir finalment de Líbia, el país al qual la UE ha donat les claus del Mediterrani.

Des que es va signar l’acord migratori amb Trípoli, han mort més de 5.300 persones ofegades al mar Mediterrani. Només el 2018 l’Acnur calcula que unes 15.000 persones que intentaven creuar van ser retornades a Líbia, on són “detingudes arbitràriament, maltractades, torturades o venudes com a esclaves”, diu la carta.

Contreras critica especialment el “canvi de política” del govern espanyol de Pedro Sánchez, que va arribar “amb un mandat de respecte als drets humans” i d’acollida d’immigrants però que “ara secunda les polítiques de la UE” que bloquegen el rescat de vides humanes al mar.

Més continguts de