Clandestinitat com a única alternativa: la situació dels refugiats bloquejats als Balcans

Metges Sense Fronteres denuncia que les polítiques d'admissió de persones en funció de la nacionalitat porten cada cop més migrants a utilitzar rutes il·legals i perilloses per creuar les fronteres de Grècia, Macedònia i Sèrbia

"No podia esperar més, intentaria creuar la frontera pel meu compte. Correria a través dels camps, a prop de l'estació de tren. Sabia que seria perillós i que la meva vida estava en joc, però no tenia una altra opció. Vaig creure en mi mateix: o ho feia o moria". Aquest és el relat del Sayed (nom fictici per protegir la seva identitat), un refugiat afganès de 16 anys que fa tan sols uns dies va creuar clandestinament la frontera entre Macedònia i Sèrbia. El motiu? Quan va arribar a la frontera amb la seva família, la policia li va impedir el pas en creure que havia nascut a l' Iran, on havia estat vivint els últims quatre anys després de fugir de la violència i la misèria de l' Afganistan.

El testimoni, recollit per Metges Sense Fronteres (MSF), serveix a aquesta ONG per denunciar la situació de cada cop més refugiats als Balcans: "A causa de les noves mesures preses pels governs d' Eslovènia, Croàcia, Sèrbia i Macedònia de permetre l'entrada als seus territoris només a persones de certes nacionalitats, centenars de persones en trànsit es troben bloquejades en les fronteres de Grècia, Macedònia i Sèrbia amb escassa informació sobre els seus drets, les seves possibles perspectives i un accés insuficient a l' assistència humanitària". 

En un comunicat difós aquest dilluns per MSF, es parla de " situació dramàtica": tensions, falta d'aliments, atacs de pànic, autolesions, nits de baixes temperatures a la intempèrie i, per si això fos poc, " bloqueig imposat per les autoritats" a la tasca de les organitzacions humanitàries. Davant d'aquesta "selecció arbitrària" dels refugiats –continua MSF–, molts dels migrants es veuen de nou forçats a creuar les fronteres "clandestinament", a través de "vies més perilloses" i posant les seves vides en mans de traficants, que sovint els sotmeten a violacions i extorsions.

"El pas autoritzat a través dels Balcans ha estat l'única resposta realista al  fracàs del sistema d'asil europeu i a la incapacitat grega d'oferir assistència i protecció", destaca Aurelie Ponthieu, assessora humanitària en desplaçaments de MSF, mentre que Elisabetta Faga, coordinadora d'emergències de l'organització a la zona, assegura que barrar el pas a les persones no frenarà la seva arribada.

A tall d'exemple, MSF calcula que actualment hi ha 1.500 persones atrapades a la frontera grega amb Macedònia d'Idomeni, desenes de refugiats sense poder accedir al centre de registre de la localitat sèrbia de Presevo (a 10 quilòmetres de la frontera macedònia) o 350 bloquejats a Sid (Sèrbia), a la frontera amb Croàcia. Unes xifres que es preveu que no deixin d'augmentar.

"No veiem nacionalitats, sinó famílies que ho han arriscat tot"

En última instància, Faga considera que "l'escrutini i la inspecció basada en les nacionalitats no permeten una avaluació individual completa de les necessitats de protecció i van contra les obligacions dels estats". "Tothom té dret a demanar asil, i que la seva història sigui escoltada, independentment de la seva nacionalitat", insisteix, i conclou: "Quan treballem en els nostres projectes no veiem nacionalitats, el que veiem són famílies, nens, dones, joves, persones grans, que ho han arriscat tot per arribar aquí".

Una d'elles és el Sayed, que, després de jugar-se la vida i de durs dies d'espera per arreglar l'error en la seva documentació, va poder registrar-se a Sèrbia, reunir-se amb la seva família i continuar el seu viatge cap al nord d'Europa. Ara només té una idea al cap: "No em preocupa on viuré, només vull un lloc on pugui estar segur".

Més continguts de