The New York Times

Creix la tensió a Hong Kong per la detenció dels líders de la Revolució dels Paraigües

Un jutjat prohibeix una nova manifestació en l'aniversari de les protestes de fa cinc anys

La policia de Hong Kong ha detingut aquest divendres activistes destacats i ha prohibit una nova jornada de protesta convocada per a demà dissabte pels col·lectius que reclamen més llibertat i autonomia respecte a la Xina. Un tribunal va avalar la decisió policial al desestimar l’apel·lació dels organitzadors, que han desconvocat les mobilitzacions plantejades. Les autoritats de l’illa han preferit curar-se en salut i evitar l'enèsima mobilització multitudinària en un dia molt sensible, perquè marca el cinquè aniversari de l’inici de l’anomenada Revolució dels Paraigües, que va ocupar durant mesos el districte financer de la ciutat arran de l’anunci d’un pla per limitar el sistema electoral a l’excolònia britànica.

Entre els detinguts hi ha precisament Joshua Wong i Agnes Chow, que van ser líders estudiantils de les manifestacions pro democràcia ara fa cinc anys. Wong va complir condemna a la presó per aquelles protestes i va sortir en llibertat a principis de l’estiu. Finalment, tots dos van quedar lliures sota fiança, però les detencions s’han llegit com un senyal que la policia i les autoritats no en pensen deixar passar ni una més i que estan disposats a augmentar la resposta contra els manifestants, que durant mesos han plantat cara amb marxes que han convocat centenars de milers de persones. Per a Chow, no hi ha dubte que la policia intenta “desmobilitzar” els que pretenien tornar al carrer imposant la por a més detencions.

La ‘revolució dels paraigües’: la indignació disciplinada

“Som molt conscients de com el president [xinès] Xi Jinping i el govern de Pequín són els que donen suport a la policia de Hong Kong per arrestar i fer judicis col·lectius”, ha dit Chow, de 22 anys, que ha insistit en reclamar la fi de la “brutalitat policial i que es respongui a la demanda de sufragi universal”.

Des de principis de juny més de 900 persones han sigut detingudes, però la repressió contra els activistes més destacats s’ha accelerat en els últims dies. Es tracta d’un mètode habitual de les autoritats de la Xina continental que ha sorprès els mateixos convocants de les marxes, precisament perquè és un fet insòlit a Hong Kong. L’illa encara manté un sistema jurídic propi que protegeix els drets civils de la ciutadania. La secció local d’Amnistia Internacional ha denunciat l’aplicació del “llibre d’estil” de Pequín i enumera detencions dels activistes més destacats en batudes als seus domicilis particulars o al mig del carrer i atacs organitzats per matons.

Rick Hui, conseller del districte, també va ser un dels arrestats, sota l’acusació d’haver intentat entorpir l’actuació policial durant una protesta del 14 de juliol. Althea Suen, excap del sindicat d’estudiants de la Universitat de Hong Kong, es va salvar d’acabar a comissaria perquè no era a casa seva quan uns agents la van anar a detenir per suposadament haver entrat il·legalment al Parlament i haver-hi causat danys.

No obstant això, la policia de l’illa va desvincular les detencions amb la imminència de la commemoració de la Revolució dels Paraigües, el desafiament col·lectiu més gran que fins llavors s’havia produït a l’antiga colònia britànica, retornada a sobirania xinesa el juliol del 1997. “No hi ha cap relació entre el calendari de les nostres detencions i les activitats públiques”, va afirmar John Tse, superintendent en cap. La policia ha avisat que aplicarà la llei amb tota la seva força si algú se salta la prohibició, ja que alguns sectors dels manifestants asseguraven ahir que, malgrat tot, planejaven sortir als carrers a protestar.

La lluita continua

Bonnie Leung, del Front dels Drets Humans Civils, va criticar la prohibició de les mobilitzacions assegurant que és una “violació total dels drets humans bàsics de la gent de Hong Kong”. Amb tot, l’activista sosté que aquests obstacles “no acabaran” el moviment pro democràtic perquè es continuaran demanant autoritzacions per organitzar noves protestes.

La llei d’extradició a la Xina inflama Hong Kong

A diferència de la revolució dels paraigües, les mobilitzacions pro democràtiques d’aquests anys no tenen líders visibles, perquè els mateixos organitzadors s’han esforçat a evitar que sorgeixin figures identificables, com ho va ser el mateix Wong. El jove s’ha mantingut en un segon pla i la seva influència és molt menor que la que va tenir en les marxes de fa cinc anys, però tampoc no l’ha salvat de passar unes hores detingut.

L’afluència a les mobilitzacions pro democràtiques no afluixa i ha posat nerviosos tant Pequín, que ha reforçat la seva presència militar a l’illa, com les autoritats locals. La consellera de govern de Hong Kong, Carrie Lam, va assegurar que el seu govern està analitzant totes les lleis per veure si troba un “mitjà legal per aturar la violència i el caos”, quan va ser preguntada sobre si s’estava plantejant activar les ordenances municipals per a emergències.

Copyright The New York Times

Més continguts de