Dimiteix en bloc el govern de Bulgària

El guanyador dels comicis presidencials, Rumen Radev, provoca la caiguda d'un govern que donava suport a la proeuropea Tzetzka Tsacheva

Bulgària, el país més pobre de la Unió Europea (UE), ha entrat en una crisi política i institucional després de dimitir avui el gabinet del populista conservador Boiko Borisov a causa del fracàs de la seva candidata a la presidència de l'Estat en les eleccions presidencials de diumenge passat. El gabinet ha presentat al Parlament la dimissió en bloc del seu govern,  una coalició integrada des de finals del 2014 pel seu partit Ciutadans per al Desenvolupament Europeu de Bulgària (GERB), el dretà Bloc Reformista i el nacionalista Front Patriòtic. L'executiu seguirà actuant en funcions fins a la formació d'un nou gabinet.

El primer ministre ha complert així la promesa que havia fet durant la campanya de les presidencials: que dimitiria si no guanyava la seva candidata, Tzetzka Tsacheva, actual presidenta del Parlament.

A la segona ronda d'aquests comicis, celebrada diumenge, Tzacheva va patir una derrota aclaparadora amb el 36% dels vots, enfront de gairebé el 60% del seu contrincant, l'exgeneral Rumen Radev, un antic comandant de les forces aèries que es va presentar com a independent, tot i tenir el suport de l'oposició socialista. El nou president haurà d'assumir el càrrec el 22 gener del 2017.

Embolic parlamentari

El país es troba ara davant una crisi institucional sense precedents des de la caiguda del comunisme el 1989 i que es pot prolongar durant mesos, ja que la convocatòria d'eleccions anticipades és competència del president, i la Constitució prohibeix al cap d'estat sortint, Rosen Plevneliev, convocar-les durant els últims tres mesos del seu mandat. Plevneliev haurà d'encarregar la formació d'un nou govern al partit amb més representació del Parlament, que no és altre que el GERB de Borisov. L'encara primer ministre ja ha anunciat que rebutjarà l'encàrrec. La segona força política del país, el Partit Socialista Búlgar, també ha deixat veure el mateix.

El procediment constitucional dóna una possibilitat més al cap d'estat de demanar a un altre partit representat al Parlament la formació d'un gabinet. Si també fracassa aquest intent, haurà de designar un executiu tècnic perquè organitzi eleccions anticipades. Aquest govern seria el tercer d'aquest tipus que organitza Plevneliev en el mandat, tot i que ara amb la diferència que la Constitució li prohibeix dissoldre el Parlament quan li queden menys de tres mesos en el càrrec. Si cap dels tres partits al Parlament se'n surt a l'hora de formar un govern, el president sortint, Rosen Plevneliev, haurà de nomenar un govern de transició. Però en virtut de la Constitució de Bulgària, no seria capaç de dissoldre la cambra i convocar eleccions parlamentàries anticipades. Aquesta seria la primera tasca de Rumen Radev, acabat d'elegir, després d'assumir el càrrec el gener del 2017.

Per primera vegada en els últims 27 anys, el país amb la renda més baixa de la Unió Europea (UE) – el salari mitjà és d'uns 380 euros– tindrà un executiu interí i controlat per un Parlament molt fragmentat, amb vuit partits i cap amb majoria absoluta.

El primer que ha de fer el nou president és dissoldre el Parlament i decidir si ordena modificacions en el gabinet interí ja designat o si el canvia per un altre que prepari les eleccions anticipades en un termini de dos mesos.

Existeix la possibilitat d'evitar que  Plevneliev formi un gabinet interí, perquè la Constitució no fixa terminis perquè un partit encarregat de formar govern faci una proposta al Parlament. És a dir, que els procediments de consultes poden durar fins al 22 de gener. D'altra banda, es desconeix el rumb que imprimirà al país el president electe, que assumirà el càrrec al gener, ja que arriba sense experiència política.

Entre la UE i Rússia

Al flamant guanyador dels comicis presidencials, Rumen Radev, se li atribueixen simpaties prorusses, demanant l'aixecament "com més aviat millor" de les sancions de la Unió Europea contra Rússia imposades després de la seva annexió de Crimea. El que va ser comandant de la força aèria diu que a Bulgària han de ser pragmàtics en l'equilibri dels requisits de la seva adhesió a la UE i l'OTAN i les seves relacions amb Rússia.