Dimiteix el cap de l'exèrcit francès, enfrontat a Macron pel pressupost

El general François Lecointre rellevarà en el càrrec Pierre de Villiers

El govern francès ha anunciat aquest dimecres el nomenament de François Lecointre com a nou cap de l'estat major de l'exèrcit francès. Ho ha fet tan sols tres hores després que el seu predecessor, Pierre de Villiers, hagi anunciat la seva dimissió per desavinences amb el president Emmanuel Macron. 

François Lecointre, general de 55 anys, era cap del gabinet militar del primer ministre, ara del liberal Edouard Philippe, però abans ho havia estat dels socialistes Bernard Cazeneuve i Manuel Valls. El portaveu del govern, Christophe Castaner, ha destacat que té "una sòlida experiència" en tasques de direcció i també de combat i que "és un heroi reconegut per l'exèrcit" després d'haver participat en diverses missions a l'estranger, com Bòsnia o Ruanda.

De Villiers ha deixat el càrrec després d'haver rebut una reprimenda de Macron per haver-se queixat davant els parlamentaris de la retallada del pressupost militar d'aquest any, dins la política de reducció del dèficit del nou govern francès. Tot i així, com ha explicat Castaner, el president ha tingut un gest amb el general i "l'ha homenatjat pels serveis prestats" i pel seu paper al capdavant de l'exèrcit durant els últims tres anys. No ha deixat de recordar-li, però, que "s'equivocava" en criticar la reducció de la partida pressupostària.  

Fi de la crisi oberta

La polèmica entre De Villiers i Macron es va obrir el 12 de juliol, quan el militar va comparèixer davant la comissió de Defensa de l'Assemblea Nacional i alguns dels diputats que participaven en aquesta reunió a porta tancada van filtrar les seves paraules.

El màxim responsable de la jerarquia militar, després d'assenyalar que en el passat ja s'havien vist decebuts per les promeses electorals una vegada que un Govern entrava en funcions, va advertir que no tenia intenció que el "fotessin ['se faire baiser'] així un cop més".

La resposta del president va arribar l'endemà en una trobada tradicional amb la cúpula militar la vigília de la festa nacional, on –sense citar pel seu nom Pierre de Villiers– va subratllar que "no és digne portar certs debats a la plaça pública".

"Soc el vostre cap, els compromisos que he assumit davant els nostres ciutadans i davant el nostre exèrcit els sé complir. I no necessito cap pressió ni cap comentari", els va dir Macron.

850 milions

Retallada en el pressupost del Ministeri de Defensa

El general De Villiers havia criticat la disminució de la partida del departament de Defensa per a aquest any (850 milions d'euros), dins la retallada general dels pressupostos de tots els ministeris (4.500 milions), anunciada al començament de setmana per l'executiu davant la situació dels comptes públics i la voluntat de complir l'objectiu de dèficit.

En un comunicat citat pels mitjans francesos, el general ha indicat que la seva dimissió, acceptada per Macron, es justifica perquè no es veu capaç de mantenir el "model d'exèrcit en el qual creu per garantir la protecció de França i dels francesos".

El govern nega les retallades

La ministra de Defensa, Florence Parly, ha insistit en una entrevista publicada aquest dimarts per 'Le Figaro', que, tot i la disminució anunciada per a aquest exercici de la partida del seu departament, aquest any serà "equivalent" al que s'havia fixat en el projecte inicial de pressupostos (32.700 milions d'euros), i que hi haurà un increment del 5% per al 2018.

Parly ha indicat que les reduccions el 2017 afectaran "els programes d'inversió de llarg termini. Per tant, això no tindrà impacte en el pressupost d'intervenció", en les operacions de l'exèrcit. La ministra ha reiterat el compromís de Macron per augmentar el pressupost militar fins al 2% del producte interior brut (PIB) a l'horitzó del 2025. D'acord amb les xifres de l'executiu, la despesa passarà de l'1,79% del PIB el 2016 a l'1,80% aquest 2017 i a l'1,81% el proper any.

El nou president francès s'ha reafirmat en l'objectiu de reduir el dèficit públic de França per sota del 3% del PIB des d'aquest mateix any, malgrat que el Tribunal de Comptes ha posat en evidència un desajust dels comptes públics al final del mandat de l'anterior president, el socialista François Hollande.