PRÒXIM ORIENT

Els Emirats, el primer país àrab que s’apunta a la cursa nuclear

Obre una planta amb quatre reactors que genera recels al golf Pèrsic

Els Emirats Àrabs Units (EAU) han passat a formar part del club de països amb un programa nuclear operatiu, i es converteixen així en el primer estat àrab que en té. La central de Barakah ( benedicció, en àrab), situada a la costa de Gharbia, disposa de quatre reactors i, quan estiguin tots en funcionament, proporcionarà un 25% de l’electricitat del país. Tot i que Abu Dhabi insisteix en els seus objectius pacífics, la inauguració de la planta ha suscitat recels al golf Pèrsic, una de les regions més convulses del món, en part a causa del controvertit programa nuclear de l’Iran, tota una obsessió per a Donald Trump.

Cinzia Bianco, investigadora de l’European Council for Foreign Relations, creu que la nova infraestructura no tindrà un efecte desestabilitzador. “La diferència entre el programa dels EAU i el de l’Iran és enorme. Els Emirats van firmar una sèrie de protocols a la primera dècada del segle XXI que fan impossible transformar-lo posteriorment per a fins de tipus armamentístic. Han sigut molt transparents”, sosté Bianco, especializada en la regió del Golf.

La inauguració de la planta, dissenyada per enginyers de Corea del Sud, va anar precedida uns dies abans del llançament d’una missió espacial dels Emirats a Mart, una altra fita pionera en el món àrab. Precisament, alguns observadors han assenyalat que les dues fites tenen com a veritable objectiu projectar a nivell internacional una imatge de riquesa i desenvolupament científic de la petita petromonarquia. A més, l’ús de l’energia nuclear forma part dels plans de l’home fort del país, Mohamed Bin Zayed, per allunyar-se de l’actual dependència del petroli.

No tots els experts han acollit positivament la inauguració de la central. “És preocupant que en una àrea volàtil es construeixin aquests reactors de forma barata i inconscient. El reactor de Barakah és relativament modern, però no és de tercera generació i, per tant, no està protegit davant d’un possible accident aeri o d’un atac amb míssils”, va dir a Al-Jazira Paul Dorfman, professor del College of London. Precisament, Qatar, que fa tres anys que pateix un bloqueig dels Emirats i d’altres països més de la regió, ha presentat una queixa a l’ONU perquè considera la planta “una amenaça seriosa per a l’estabilitat de la regió i el seu medi ambient”. A més de la tensió entre Qatar i els EAU i l’Aràbia Saudita, aquests dos països mantenen un pols amb l’Iran i els seus aliats per l’hegemonia regional no exempt d’espasmes violents. De fet, els dos eixos s’enfronten en una guerra per delegació al Iemen, al sud de la península Aràbiga. A principis d’any, una planta petrolífera saudita va patir un atac que es van atribuir els houthis, una milícia iemenita, però se sospita que els míssils van sortir de territori iranià.

A l’Orient Mitjà, a més del programa nuclear iranià de fins ambigus, un altre país ja disposa d’armes nuclears: Israel. De fet, Tel Aviv va impedir que un altre país àrab, l’Iraq de Saddam Hussein, se sumés al club de països nuclearitzats bombardejant i destruint una central en fase de construcció el 1981. Actualment hi ha dos països àrabs que planegen estrenar les seves pròpies plantes nuclears els pròxims anys: Egipte i l’Aràbia Saudita. Les seves ambicions podrien trobar més obstacles que les dels EAU, el país àrab avui més proper a Israel, amb qui acaba d’establir relacions diplomàtiques.

“Els saudites no han donat les mateixes garanties que els EAU, per això Washington s’ha mostrat menys entusiasta a cooperar-hi en l’àmbit nuclear. Les negociacions entre ells segueixen obertes”, diu Bianco. Aquest mes el comitè d’intel·ligència dels EUA ha iniciat una investigació sobre una hipotètica col·laboració en l’àmbit nuclear entre l’Aràbia Saudita i la Xina, una opció que preocupa molt Washington. “L’Aràbia Saudita no vol renunciar del tot a posseir la capacitat de dissuasió nuclear en un futur llunyà. Creu que no té sentit fer-ho quan el seu principal rival, l’Iran, està tan a prop d’aconseguir-la”, afegeix l’analista.