França prorrogarà l'estat d'emergència durant les presidencials

Un any després dels atacs de París, Valls diu que les mesures excepcionals continuaran durant la campanya

Una placa commemorativa amb els noms de les 130 víctimes que van morir en mans de l’Estat Islàmic llueix des d’ahir en cada punt dels atacs terroristes del 13 de novembre del 2015 a París. El president francès, François Hollande, i l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, van presidir els actes en record a les víctimes, recorrent els escenaris dels atacs des de l’Estadi de França fins a la sala Bataclan, i també van retre homenatge als supervivents d’aquella nit de terror. En plena campanya de les presidencials de la primavera vinent, la seguretat s’ha convertit en un tema central.

“Hem pres mesures i les reforcem cada dia tant com sigui necessari tot preservant les nostres llibertats, però no som com abans”, es lamentava Hollande davant el micròfon de la cadena TF1, abans del partit que divendres va enfrontar França i Suècia. Precisament, una d’aquestes mesures és l’estat d’emergència, decretat després dels atemptats del novembre, i “sens dubte prorrogable durant uns mesos”, segons el primer ministre, Manuel Valls, en declaracions a la BBC en una entrevista emesa ahir. Per a Valls, “posar fi a l’estat d’emergència avui és difícil”.

França ja està immersa en plena campanya electoral -aquest mes se celebren les primàries del centredreta- en vistes de les pròximes eleccions presidencials de l’abril i el maig de l’any vinent. De fet, Valls va justificar una nova renovació: “També s’ha de protegir la nostra democràcia”.

El govern francès ha renovat l’estat d’emergència fins a quatre vegades des de l’endemà del 13 de novembre del 2015, quan es va decretar. L’última prolongació d’aquesta situació cada cop menys excepcional va ser després de l’atemptat a Niça, on un home que actuava en nom de l’Estat Islàmic va atropellar amb un camió els assistents al castell de focs de la festa nacional del 14 de juliol. L’atac terrorista es va saldar amb la mort de 85 persones i més de 400 ferits.

Valls va justificar, una vegada més, que l’estat d’emergència “permet dur a terme detencions i controls administratius eficaços”. En aquesta mateixa línia, el ministre d’Interior, Bernard Cazeneuve, va presentar a principis de mes les dades de balanç: durant aquest any s’han produït més de 4.000 registres domiciliaris, han sigut confiscades 600 armes -77 de les quals de guerra- i 95 detencions domiciliàries continuen en vigor.

Però els poders policials extraordinaris no han sigut efectius en tots els casos. Un dels dos jihadistes que van degollar un mossèn en plena missa aquest estiu a Rouen estava en arrest domiciliari i portava un braçalet electrònic: un dispositiu que l’obligava a quedar-se a casa dels seus pares determinades hores.

Amb l’amenaça terrorista planant sobre tot el territori francès, la política de seguretat dels diferents programes electorals tindrà, sens dubte, un paper determinant en la campanya presidencial. Això mentre l’esquerra s’enfonsa (Hollande està en rècords històrics de baixa popularitat i encara no ha dit si serà candidat) i la dreta batalla per anar a l’uníson sota la mirada de l’extrema dreta, que segons les enquestes passarà a la segona volta.

Trump dóna ales a Le Pen

La victòria de Donald Trump ha donat ales a Marine Le Pen, la presidenta del Front Nacional. “No és la fi del món [fent referència a un tuit de l’ambaixador de França als Estats Units, Gérard Araud, que més tard va acabar esborrant], és la fi d’un món”, va dir davant la premsa. Es refereix a la fi de les “elits corruptes” i “l’establishment” de què tant ha parlat Trump, i que Le Pen anomena, en la versió francesa, “el sistema”.

Autoproclamant-se defensora del poble, la seva estratègia es basa en la crítica permanent. “Els nord-americans s’han ofert a si mateixos el president que han triat i no aquell que un sistema instal·lat els volia fer validar”, conclou. En una altra entrevista difosa ahir per la BBC, Le Pen va assegurar que Trump “ha fet possible l’impossible”, fent el paral·lelisme, amb el que podria passar d’aquí cinc mesos a França. S’haurà de veure fins a quin punt és capaç de convertir la por en vots a les urnes.