França rebutja oficialitzar el llenguatge de gènere
El govern creu que dir alhora el femení i el masculí “crea confusió”
ParísEl primer ministre francès, Édouard Philippe, no vol sentir a parlar de llenguatge de gènere. Almenys pel que fa a la paperassa oficial. Per això “ha proposat” als seus ministres “no fer ús d’aquest llenguatge” en què el gènere masculí no predomina sobre el femení, “en particular en els textos destinats a ser publicats al Diari Oficial ”. Amb aquesta prohibició, Philippe fa una clara referència a una de les tècniques del llenguatge de gènere que en francès utilitza el punt volat. Per exemple: les candidat·e·s.
“Les administracions han de complir amb les normes gramaticals i sintàctiques”, va justificar-se Philippe, “especialment per raons d’intel·ligibilitat i claredat de la norma”. Fa uns dies, era el ministre d’Educació, Jean-Michel Blanquer, el que es posicionava en contra d’aquest llenguatge. “No és una bona idea”, va dir Blanquer en declaracions a BMFTV. Utilitzar el llenguatge de gènere “afegeix una complexitat que no és necessària”, segons el ministre, que es va definir com a feminista. “Hi ha molt a fer per la igualtat entre homes i dones, però no estic segur que passi per crear confusió en el llenguatge”. Ja a l’Assemblea Nacional, Blanquer afirmava que “l’únic àrbitre és l’ús [del llenguatge] i l’Acadèmia Francesa”. Precisament, aquesta institució literària també és hostil a la implantació del llenguatge no sexista fins al punt d’afirmar que “és una aberració” i que, implantant-lo, la llengua francesa està “en perill demort”. Dels 34 membres que constitueixen actualment l’Acadèmia, només quatre són dones.
Aquestes posicions posen entre l’espasa i la paret Marlène Schiappa, la màxima responsable de la secretaria d’Estat encarregada de la Igualtat entre homes i dones -Macron va carregar-se el ministeri relegant-lo a secretaria-. Obligada a acontentar associacions feministes sense desviar-se del carril governamental que mena el primer ministre, Schiappa va declarar estar a favor de “feminitzar el llenguatge” i “a no fer que les dones [hi] siguin invisibles”. Per contra, la responsable d’Igualtat va assegurar que no era favorable a “fer obligatori el llenguatge de gènere a l’escola”. De fet, va qualificar l’ensenyament d’aquest llenguatge de “problemàtic”.
La polèmica va sorgir a França després que, a finals de setembre, l’editorial Hatier va publicar un manual escolar titulat Qüestionar el món, que utilitza múltiples tècniques del llenguatge de gènere, entre les quals hi ha la del punt volat. El manual està dirigit als alumnes d’entre 8 i 9 anys, els que cursen el cicle inicial d’educació primària. En una tribuna al digital francès de la revista Slate, uns 300 professors “de tots nivells i públics” deien que a partir d’ara en comptes d’ensenyar que el gènere masculí predomina sobre el femení prioritzarien la regla de la concordança de gènere amb el més pròxim. Per exemple: els alumnes i les alumnes estrangeres.
“Tot fre a una comunicació igualitària ens sembla perjudicial”, es lamentava després de l’anunci de Philippe la presidenta de l’Alt Consell d’Igualtat entre dones i homes, Danielle Bousquet, una autoritat consultiva que justament depèn de Matignon, la casa del primer ministre. “L’ús del femení i masculí a parts iguals en la llengua hauria de ser una evidència”, concloïa.
Més crítiques
La decisió de Philippe tampoc va agradar a l’exministra socialista d’Igualtat, Laurence Rossignol. “Hi haurà càstigs pour les récalcitrant·e·s [pels recalcitrants]?”, piulava punyentment. La frase, traduïda en paraules d’una de les seves exconselleres, significa que Rossignol ho troba “ridícul”. Segons indica l’exassessora a l’ARA, “Rossignol utilitzava la feminització del llenguatge internament per voluntat pròpia i el punt volat era freqüent en els correus que ens enviàvem al ministeri. Fins i tot en diversos projectes de llei s’havia utilitzat”. I conclou: “És un combat simbòlic, però el combat més mínim és important per avançar en aquesta lluita”.
