Els altres 'independentistes' d'Escòcia, lluny d'Edimburg i molt més de Londres

Els membres del consell de les remotes illes Shetland voten per explorar vies per a l'autodeterminació

Revolta autonomista, no pas independentista, al territori més septentrional del Regne Unit: les Shetland (Escòcia), arxipèlag d'unes cent i escaig illes, poblades per quasi 23.000 persones –el 19,5% per sobre de 65 anys; el 28% per sota dels 25–, cent mil ovelles i uns 1.500 ponis. Recentment, 18 dels 22 regidors del consell polític que les administra –21 membres independents i un del Partit Nacional Escocès ( SNP, en les sigles en anglès)– van firmar una declaració en què es comprometien a explorar vies per aconseguir "l'autodeterminació financera i política", tant de Londres com d'Edimburg.

Un llenguatge que cal entendre com el desig de més poders, més que no pas com l'anhel d'una independència plena. En termes escocesos, es tractaria del devo-max que l'ex primer ministre del país, Alex Salmond, va posar sense èxit damunt de la taula com a alternativa a la secessió durant la negociació del referèndum d'independència d'Escòcia amb el govern de Londres. Negociació que va quedar formalitzada en l' Acord d'Edimburg de l'octubre del 2012 i que va fer possible finalment el plebiscit celebrat el 18 de setembre de dos anys més tard.

Però el mirall en què es fixen els shetlanders no és la independència, com una part d'Escòcia volia aconseguir del Regne Unit, sinó la situació de les illes Fèroe, que gaudeixen d'un molt alt grau d'autonomia de Dinamarca, i que fins i tot tenen la seva pròpia assemblea, la Løgting.

Per què volen una autonomia real? Les raons són diverses: culturals, econòmiques i de governança. Les primeres, però, només són el context. Lerwick, la bufona ciutat –7.000 habitants– capital del territori, es troba a 496 quilòmetres d'Edimburg i a 490 quilòmetres més de Londres. De fet, és més a prop de Bergen (Noruega, 367 quilòmetres) que no pas de cap altra de les grans ciutats de les illes Britàniques, amb l'excepció d'Aberdeen (Escòcia), per bé que només és una mica més a prop que Bergen: 340 quilòmetres. "Les Shetland tenen una identitat única. Tenim vincles històrics molt forts amb Escandinàvia. Geogràficament som equidistants entre Noruega i Escòcia. Tenim molta connexió amb la identitat noruega. I el fet de ser unes illes ens dona encara un caràcter més peculiar i diferent. De totes maneres, la principal raó de la nostra demanda és de governança i econòmica", diu Steven Coutts, de 37 anys, líder independent del consell administratiu, que parla amb l'ARA per telèfon des de Lerwick.

Les illes van pertànyer a Noruega fins al 1472. Els shetlanders sovint s'han sentit poc menys que en terra de ningú, en aquest cas enmig del mar del Nord, oblidats per Holyrood (el Parlament escocès) i també per Westminster. "Els responsables de les decisions polítiques que ens afecten són de fora de les illes. Això no suposa un gran nivell de democràcia, ja que no els podem demanar explicacions. Nosaltres en podríem prendre de millors".

Decisions de quina mena? Per exemple, la que pretén adoptar la companyia Highlands and Islands Airports Limited, empresa pública participada al 100% pel govern escocès, que vol suprimir els llocs de treball del centre de control aeri de l'aeroport de Shumburg. L'empresa es partidària de traslladar-los a Inverness (a l'Escòcia continental) i des d'allà fer el seguiment dels vols digitalment. Un altre dels problemes en relació amb les comunicacions és el règim de freqüències del ferri –"un fil de vida per a nosaltres", en paraules de Coutts– que uneix Aberdeen amb Lerwick, i que tampoc no es decideix a les Shetland.

De tant en tant, doncs, l'encaix constitucional de les illes al Regne Unit es posa a debat. Va passar als anys 70 del segle XX, llavors gràcies als ingressos derivats del tot just descobert petroli al mar del Nord. Hi va irrompre un moviment que reclamava la capacitat de distribuir i decidir les prioritats de la despesa. El moviment va arribar a redactar una Constitució i va establir un pressupost per formar l'assemblea de les Shetland. Però amb la devolució de poders de Londres a Edimburg el 1998, el moviment va esllanguir a poc a poc. 

Promesa incomplerta

El 2013, el primer ministre d'Escòcia, Alex Salmond, llavors en campanya per al referèndum d'independència, va signar la Declaració de Lerwick, en què es comprometia a una descentralització per a les Shetland, juntament amb les Òrcades i les illes Hèbrides Exteriors, dos altres arxipèlags escocesos. Set anys després "no hi ha hagut cap gran avenç", denuncia Coutts. I els shetlanders se n'han afartat, entre altres raons perquè la pobresa continua a l'alça a les illes, on el cost de la vida és, en termes generals, el 60 per cent més alt que a la resta de la Gran Bretanya, "tot i els grans recursos naturals i el gran potencial del territori", en paraules de Coutts.

Més enllà dels ponis i els gossos d'atura que cuiden unes ovelles que proporcionen una llana molt preuada, les Shetland tenen gas i petroli, i unes aigües molt riques en pesca. El producte interior brut (PIB) anual és d'uns 1.100 milions d'euros.

Però res d'això impacta en els residents. Davant d'aquestes condicions, els consellers han alçat finalment la veu: "Ens preocupa –han deixat escrit en la seva declaració– que aquesta situació amenaci greument la nostra prosperitat, i fins i tot la sostenibilitat bàsica de les Shetland com a comunitat. Per tal de buscar alternatives per garantir que les illes puguin assolir i mantenir tot el seu potencial, nosaltres, els signants, proposem que el consell comenci formalment a explorar opcions per aconseguir l'autodeterminació política i financera."

De moment, només es tracta d'un manifest de principis, d'un desig. Els objectius, però, són molt clars. Fer front als grans reptes de les illes: "Retenir la nostra població més jove i maximitzar les oportunitats econòmiques, que passen per aprofitar els recursos naturals i la gran capacitat de produir energies renovables", resumeix Coutts.

Entre el Brexit dur i la possible secessió

L'any vinent es produiran dos fets que podrien alterar el futur a mitjà termini de les Shetland. El mes de maig hi haurà eleccions al Parlament de Holyrood. Molt possiblement, si es tenen en compte les enquestes, el Partit Nacional Escocès aconseguirà un triomf molt rellevant, que renovarà l'impuls de l'independentisme cap a un segon  referèndum. Però abans, l'1 de gener, el Regne Unit haurà sortit, per fi, de la Unió Europea a tots els efectes, després que s'acabi el període de transició. Si la UE i el Regne Unit no arriben a un pacte comercial, l'economia de les Shetland patirà molt: "La nostra principal indústria són la pesca i l’agricultura. Molt del que produïm acaba al mercat Europeu. Per tant, qualsevol possible taxa per als nostres productes seria molt perjudicial", afirma el líder del Consell, Steven Coutts. El retorn a la UE en una Escòcia independent podria ser una solució. Però tot i que les enquestes a hores d'ara indiquen un suport creixent a la independència, que Londres accepti l'embat i permeti un segon plebiscit és, a hores d'ara, una possibilitat quasi tan remota com ho és la situació geogràfica de les illes, un dels paradisos per descobrir del mar del Nord.