L'Índia i la Xina intenten rebaixar la tensió per la crisi a la frontera

Nova Delhi adverteix que el "sacrifici" dels seus 20 soldats morts "no serà en va"

Jeffrey Gettleman / Steven Lee Myers / THE NEW YORK TIMES

La Xina i l'Índia pretenen rebaixar la tensió després de l'enfrontament dilluns entre efectius militars de tots dos països a la vall de Galwan, la disputada zona fronterera situada a l'Himàlaia. L'incident va ser el pitjor en els últims 45 anys:  almenys hi van morir 20 soldats indis. Les crides a la desescalada, però, es modulen amb discursos nacionalistes en què els dos bàndols avisen que respondran si hi ha provocacions.

El més directe ha sigut el primer ministre indi, Narendra Modi, que ha afirmat en un discurs televisat que el seu país és capaç de "donar una resposta adequada" i ha assegurat que "el sacrifici" de les víctimes "no serà en va". "La sobirania i la integritat de l'Índia és suprema i ningú no ens pot aturar per defensar el nostre país", han sigut les seves paraules textuals en un to patriòtic. Amb tot, també ha assegurat que el seu govern "vol la pau".

Modi ha parlat hores després que forces xineses i índies s'enfrontessin en un combat cos a cos en la dessolada regió de l'Himàlaia, que tots dos estats reclamen. De fet, el primer ministre indi ha sigut criticat per no haver fet una compareixença pública abans i haver tardat tant en pronunciar-se sobre l'incident, tot i que bona part de la seva popularitat prové de la fortalesa de la seva política exterior i dels seus esforços per projectar l’Índia com a potència mundial.

Lluny de les sofisticacions armamentístiques que es podria esperar de dos països que són potències nuclears, els militars xinesos i indis van protagonitzar una autèntica batalla campal durant hores, amb barres de ferro, cops de puny i pedres. No van fer servir armes de foc. De fet, la majoria dels militars indis van morir al ser llançats muntanya avall pels soldats xinesos.

Retrets creuats

Malgrat el letal enfrontament, els dos governs han assegurat que faran tot el possible perquè l'incident no vagi a més i no degeneri en una fractura profunda. En les hores posteriors al xoc fronterer, indis i xinesos s'han creuat retrets i s'han responsabilitzat mútuament d'haver començat l'enfrontament. Amb tot, els seus ministres d'Exteriors també han mantingut contacte telefònic aquest dimecres per buscar una sortida diplomàtica a la crisi. En aquest sentit, han acordat "gestionar la situació d'una manera responsable" i aplicar l'acord de desescalada que ja van signar el 6 de juny amb l'objectiu, precisament, de reduir la tensió entre tots dos països.

A la Xina les autoritats de Pequín han evitat pronunciar-se sobre la informació publicada a l'Índia, segons la qual l'exèrcit xinès hauria tingut 43 baixes, entre morts i ferits. Per contra, el ministre d'Exteriors, Wang Yi, també ha llançat una advertència als indis perquè "no facin càlculs erronis sobre la situació actual ni menystinguin la voluntat de la Xina de salvaguardar la sobirania territorial".

Una frontera en disputa

La Xina i l'Índia comparteixen una frontera de 4.000 quilòmetres, però a la zona de l'Himàlaia mantenen una rivalitat històrica. El conflicte es remunta a almenys l'any 1914, quan representants del Regne Unit, la Xina i el Tibet es van reunir a la ciutat de Simla (actualment territori indi) per negociar un tractat que determinés l'estat del Tibet i establís efectivament les fronteres entre la Xina i l'Índia britànica.

Els xinesos es van negar a signar l'acord, mentre que Londres i el Tibet sí que ho van fer. Van crear el que s'anomenaria la línia McMahon, en record de l'oficial colonial britànic Henry McMahon, que és qui va proposar per on havia de passar el traçat de la frontera. L'Índia manté que la línia McMahon, una frontera de 900 quilòmetres que s'estén per l'Himàlaia, és la frontera legal oficial entre la Xina i l'Índia, mentre que Pequín no l'ha acceptat mai.

El 1947 l'Índia es va independitzar i, dos anys després, Mao Zedong va proclamar la República Popular de la Xina. Els dos països –els més poblats del món– van topar aleshores per la frontera. Els xinesos van argumentar que el Tibet mai ha sigut independent i, en conseqüència, no tindria potestat per signar cap tractat per establir una frontera internacional. Hi va haver diversos intents fallits de negociació pacífica.

Pequín va intentar controlar les carreteres pròximes a la seva frontera occidental a Xinjiang, mentre que l'Índia i els seus aliats occidentals van veure qualsevol intent d'incursió xinesa com a part d'una trama més àmplia per exportar el comunisme d'estil maoista a tota la regió. El 1962 va esclatar una guerra quan algunes tropes xineses van creuar la línia McMahon i van ocupar posicions a territori indi. En només un mes de conflicte, més 1.000 soldats indis van morir i més de 3.000 van ser fets presoners, mentre que entre les files xines es van comptabilitzar menys de 800 morts.

Al novembre Pequín va declarar un alto el foc i va traçar una nova línia de frontera a la zona on les tropes xineses havien conquerit territori. És l'anomenada línia de control real.