Joe Biden: “He fet un bé per al país assegurant-me que Trump no serà president”

El president electe dels Estats Units conversa sobre les seves prioritats amb Thomas Friedman

El president electe dels Estats Units, Joe Biden / CHANDAN KHANNA / AFP
THOMAS L. FRIEDMAN (THE NEW YORK TIMES)

El president electe Joe Biden estava de bon humor quan vam parlar per telèfon aquest dimarts al vespre, durant una hora. Es va disculpar, però, pel retard: havia estat seguint la notícia d'última hora que el fiscal general, William Barr, havia anunciat que el departament de Justícia no havia trobat cap frau significatiu que pogués haver afectat el resultat de les eleccions presidencials. S'ha acabat.

Biden va fer broma dient que Barr li acabava de trucar: “M'ha demanat si el podia incloure al programa de protecció de testimonis per haver-me donat suport”. Tenint en compte l'huracà de reclamacions deshonestes de l'equip de Donald Trump sobre els resultats de les eleccions, el president electe tenia dret a riure una mica a costa seva. A part d'això, va anar per feina.

Biden tenia moltes coses a dir sobre com preveu aproximar-se a l'actual líder republicà al Senat, Mitch McConnell, i als seus companys per aconseguir que les persones que esculli per formar el seu gabinet (i tot el que pugui del seu programa) superin el filtre del Senat; sobre com pretén reformular la relació entre els Estats Units i la Xina; i sobre per què està decidit a recuperar l'acord nuclear amb l'Iran, si l'Iran també ho fa, i acabar amb les sancions del president Trump a aquest país. 

Jo li vaig fer una pregunta personal: ¿com ha sigut guanyar la presidència en unes circumstàncies tan estranyes, enmig d'una pandèmia mortífera i de la infodèmia de propaganda de Trump, amb acusacions falses de manipulació electoral? “Tinc la sensació d'haver fet un bé per al país assegurant-me que Donald Trump no serà president durant quatre anys més –va dir–. Però no hi ha hagut cap moment d'eufòria. Hi ha molta feina per fer, estic centrat a fer algunes coses tan ràpidament com pugui”. Exactament quanta feina faci dependrà en gran mesura de dues coses, assenyala: una és com es comportaran els republicans al Senat i a la Cambra de Representants un cop Trump realment hagi deixat el poder, i l'altra és com es comportarà McConnell si continua controlant el Senat.

Impuls a l'economia

La seva principal prioritat, explica, és que el Congrés aprovi un generós paquet d'estímuls a l'economia fins i tot abans que ell assumeixi la presidència. Els EUA tindran un problema econòmic seriós a llarg termini, diu, si no s'afronta el fet que “hi ha més de 10 milions de persones preocupades per com pagaran la pròxima quota de la hipoteca, i un nombre significativament més elevat de persones que no poden pagar el lloguer”. Uns estímuls generosos generaran creixement econòmic sense danys fiscals a llarg termini si en el futur “cadascú paga el que és just, per l'amor de Déu”, insisteix. “Amb el que és just em refereixo que no hi ha cap motiu pel qual el tipus impositiu màxim no pugui ser del 39,6%, com al començament de l'administració Bush, ni hi ha cap motiu pel qual 91 empreses del rànquing Fortune 500 hagin d'estar pagant zero en impostos”.

La gran pregunta, però, és si aconseguirà que això superi la barrera de McConnell, en cas que els republicans continuïn controlant el Senat. Un nombre significatiu de senadors d'aquest partit podrien decidir que volen convertir-se novament en falcons del dèficit durant la presidència de Biden, després de quatre anys de despesa incontrolada amb Trump que ha portat el deute dels Estats Units a nivells rècord. “Mirem-ho d'aquesta manera: hi ha unes quantes coses que la gent pensava que no es podrien fer amb McConnell controlant el Senat, i vaig aconseguir fer-les [com a vicepresident d'Obama]. Vaig aconseguir que apugessin els impostos als rics”, diu.

Tornar a l'acord amb l'Iran

Pel que fa a la política exterior, Biden assenyala dos punts clau: l'Iran i la Xina. Primer li vaig preguntar si mantenia el punt de vista sobre l'acord nuclear amb l'Iran que va exposar el 13 de setembre en un article a la web de la CNN. “Serà difícil, però sí”, va contestar. En aquell text va escriure que “si l'Iran torna al compliment estricte de l'acord nuclear, els Estats Units es reincorporaran al pacte com a punt de partida per continuar les negociacions” i aixecar les sancions imposades per Trump. Els iranians esperen que això passi: el seu ministre d'Afers Exteriors, Javad Zarif, va dir el 17 de novembre que es pot retornar a la plena implementació de l'acord “automàticament” i “sense negociacions”.

L'acord nuclear es va signar el 2015. Trump se'n va retirar unilateralment el maig del 2018 i va imposar unes sancions devastadores a l'Iran, argumentant que era un mal acord i que l'Iran estava fent trampes, cosa que no compartien els aliats europeus ni els inspectors internacionals. El punt de vista de Biden i el seu equip de seguretat nacional és que un cop es recuperi l'acord per totes dues bandes hi haurà d'haver, molt ràpidament, una ronda de negociacions per intentar allargar la durada de les restriccions sobre la producció, per part de l'Iran, de material fissible utilitzable per fer una bomba, un termini que originàriament és de 15 anys. Idealment, l'equip de Biden voldria que les negociacions futures incloguessin també els veïns àrabs de l'Iran, particularment l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs. Si l'Iran obté la bomba nuclear, diu Biden, posarà una gran pressió sobre l'Aràbia Saudita, Turquia, Egipte i altres països per aconseguir-la també, “i l'última maleïda cosa que cal en aquella part del món és un creixement de la capacitat nuclear”.

Canvi de rumb a la Xina

Sobre la Xina, diu que no actuarà immediatament per eliminar els aranzels del 25% que Trump va imposar sobre aproximadament la meitat de les exportacions d'aquest país als EUA. Abans vol fer una revisió completa dels acords que tenen amb la Xina i consultar-ho amb els aliats tradicionals a l'Àsia i a Europa, per “desenvolupar una estratègia coherent”. “La millor estratègia amb la Xina, penso, és la que posi d'acord tots els nostres aliats (o, com a mínim, els que ho eren). Serà una gran prioritat de les primeres setmanes de la meva presidència intentar tornar a posar-nos d'acord amb ells”, afirma. Els líders xinesos tenien un conflicte amb Trump, però sabien que mentre ell fos president els Estats Units no podrien bastir una coalició global contra ells. L'estratègia de Biden, si pot tirar-la endavant, no serà una notícia ben rebuda a la Xina.

En la relació amb aquest país, continua Biden, és clau la “influència”. “En la meva opinió, encara no en tenim”, diu. Per aconseguir-la cal, entre altres coses, un consens bipartidista per fer grans inversions governamentals en recerca i desenvolupament, infraestructures i educació per poder competir millor amb la Xina. Senadors tant demòcrates com republicans tenen projectes de llei en aquest sentit. “Em vull assegurar que lluitem amb dents i ungles per invertir primer a Amèrica –diu Biden–. No entraré a cap gran acord comercial amb ningú fins que no hagi fet grans inversions a casa i en els nostres treballadors”.

Recosir el país

I aquesta vegada, insisteix, l'Amèrica rural no es quedarà enrere. No pot ser que d'aquí quatre anys els demòcrates tornin a perdre a pràcticament tots els comtats rurals dels Estats Units. Pel seu bé i pel del país, han d'esbrinar què passa en aquests territoris i dirigir-se de manera més efectiva als votants rurals. “És una qüestió de dignitat, de com tractes la gent. Crec que simplement se senten oblidats, els hem oblidat”, reconeix. “Els respecto”, diu, i vol demostrar-ho “plantant cara al coronavirus de la mateixa manera a les zones blaves i a les vermelles”.

Biden va acabar reflexionant sobre la lletjor dels últims quatre anys, primer veient el got mig buit però després decidint que, potser, està mig ple. “72 milions de persones és molta gent votant per Trump”, admet, però afegeix: “No tinc tan clar que aquesta lletjor es quedi” un cop l'actual president hagi marxat d'escena. “Potser en queda un 20%, o un 25%”. Però una part ha de tornar a un lloc on sigui possible la col·laboració. “Hem de trobar la manera de treballar junts –diu–. Si no, tenim un greu problema”.

Copyright The New York Times