Oposició i rebels ‘tories’ humilien Johnson per evitar un Brexit dur

El govern britànic perd la majoria i el control de la Cambra i pretén convocar eleccions avançades

Boris Johnson va sortir ahir doblement humiliat de la Cambra dels Comuns. Va perdre la primera votació que afrontava després d’assumir el càrrec de primer ministre britànic a finals de juliol i, arran de la deserció d’un diputat conservador, va perdre l’exigua majoria absoluta de què disposava.

Tota l’oposició i 21 diputats rebels conservadors van unir forces per prendre el control de l’agenda parlamentària amb l’objectiu, avui, d’aturar la possibilitat d’un Brexit sense acord mitjançant la més que previsible aprovació d’una llei dissenyada per evitar-ho.

El resultat de la votació va ser de 328-301 contra el govern. Downing Street havia anunciat que entomava la votació com si es tractés d’una qüestió de confiança. En conseqüència, Johnson va anunciar que presentava immediatament una moció per convocar eleccions avançades si avui s’aprova la llei, aposta per a la qual necessita els vots de dos terços de la cambra i, per tant, el concurs dels laboristes. Jeremy Corbyn, líder del partit, va assegurar que no hi donaria suport abans que la llei per aturar el no-acord no sigui aprovada. En el mateix sentit es van expressar la resta de líders dels partits.

Johnson fa una última crida perquè els rebels 'tories' no votin amb l'oposició per aturar un Brexit sense acord

La medecina de May
Johnson, doncs, va tastar ahir la mateixa medecina que ell i set membres més de l’actual govern van fer empassar en dues ocasions a l’anterior primera ministra, Theresa May, en les votacions sobre el pla de sortida de la Unió Europea (UE) que havia negociat amb Brussel·les.

A diferència de May, però, Johnson ha amenaçat els rebels amb l’expulsió del partit o, en el millor dels casos, amb la prohibició que es presentin a les pròximes eleccions com a candidats tories.

Una amenaça que Philip Hammond, exministre del Tresor de May i que ahir es va sumar a l’anomenada aliança rebel, va assegurar que es prendria com la lluita de la seva vida. “Defensaré el meu partit, un partit en què milito des de fa 45 anys, contra els nouvinguts que volen reduir-lo d’una església en què hi cap tothom a una facció sectària”. Les declaracions de l’habitualment tranquil i prudent Hammond demostren l’enorme tensió i la guerra sense quarter a què han arribat els diferents corrents conservadors. Tanta tensió que entre els amenaçats amb l’expulsió del partit hi ha Nicholas Soames, el net de Sir Winston Churchill, que ahir va votar en contra del cabinet.

Una altra prova de la tensió que viu la formació va ser la molt teatral i ja esmentada renúncia del diputat Philip Lee, que instants després que Johnson comencés la seva intervenció se’n va anar a l’altra banda de la cambra per unir-se al Partit Liberal Demòcrata. La marxa de Lee acaba amb l’exigua majoria absoluta de què disposava Johnson, d’un sol diputat. En la seva carta de dimissió, Lee assegurava que “aquest govern conservador està buscant de manera agressiva un Brexit perjudicial i sense principis”. I afegia: “Està posant en perill les vides [dels britànics] i també la integritat del Regne Unit. Està soscavant l’economia, la democràcia i el nostre paper en el món. Utilitza la manipulació política, l’assetjament i les mentides”.

La llei per aturar el Brexit sense acord, que probablement serà aprovada també avui, lliga de mans Johnson i l’obliga a demanar una pròrroga del Brexit fins al 31 de gener del 2020 en cas que, a tot estirar el pròxim 19 d’octubre, el premier no hagi aconseguit un nou acord amb la Unió Europea (UE). Una possibilitat molt més que remota.

En el debat en què va intervenir, Johnson va assegurar que mai es doblegaria als propòsits de “la inútil llei de rendició de Corbyn”. Tot i la gesticulació marca de la casa, la primera intervenció de Johnson als Comuns en un debat explosiu es va saldar de manera molt pobra per als seus interessos. Els rebels tories el van deixar especialment en evidència, i es va demostrar que la capacitat d’oratòria des del faristol de la cambra no és una virtut en què destaqui.

D’altra banda, per afegir encara més confusió al laberíntic paisatge polític britànic, 17 diputats laboristes van anunciar ahir a la nit que avui presentaran una esmena a la llei dissenyada per aturar el no-acord amb què intentaran que es torni a posar a votació l’última versió del pacte de Theresa May, que va ser derrotat per una cinquantena llarga de parlamentaris a finals de març.

"El Parlament britànic es prepara per frenar el Brexit", portada de l'ARA

Decisió del tribunal escocès
A més del front polític de Westminster, Boris Johnson també té obert un front legal. Aquest matí, a Edimburg, Lord Doherty, el jutge del Tribunal de Sessions d’Escòcia, la cort civil més alta del país, pot dictaminar que la suspensió del Parlament que Downing Street va fer firmar la setmana passada a la reina -i que la monarca va concedir- és inconstitucional. Divendres passat, Lord Doherty va actuar de manera prudent i no va dictar cap interdicte provisional que paralitzés la suspensió, sinó que va decidir avançar uns dies la celebració de la vista.

La demanda l’han presentada una setantena de diputats lords. Un dels arguments utilitzats pels litigants és que, d’acord amb els documents enviats pel govern al tribunal, Boris Johnson havia decidit a mitjans d’agost la suspensió del Parlament, dues setmanes abans que demanés el permís a la reina. Els advocats dels parlamentaris entenen que aquesta posició qüestiona la legitimitat de Downing Street.

Claus per entendre què està passant ara amb el Brexit

Control de la Cambra

Tota l’oposició i la vintena de rebels conservadors van aprovar ahir una moció que els atorga el control de la Cambra i la possibilitat de presentar proposicions de llei. Normalment, en el sistema britànic només ho pot fer el govern. Era un pas imprescindible, però encara no suficient, per aturar un Brexit dur. La batalla segueix oberta.

L’aprovació d’una llei decisiva

Avui oposició i rebels intentaran aprovar una llei als Comuns que, a la pràctica, li lligaria les mans a Boris Johnson. Ras i curt, si el text obté la llum verda i completa el tràmit legislatiu a la Cambra dels Lords abans de la suspensió del Parlament, el premier es veurà forçat a demanar una extensió del Brexit fins al 31 de gener, sempre que el 19 d’octubre, onze dies abans de la sortida de la UE, no hagi arribat a un acord amb Brussel·les. I només si el Parlament aprovés explícitament el no-acord, el Regne Unit podria trencar a la valenta. La llei és una humiliació per a Johnson.

Convocatòria d’eleccions

Johnson ha promès que, passi el que passi, el Regne Unit sortirà de la Unió Europea el 31 d’octubre. La més que previsible aprovació de la llei que l’obliga a demanar una pròrroga l’aboca a buscar una sortida: l’única possible és la convocatòria d’eleccions. Avui o demà pot fer el pas. Però necessita dos terços de la Cambra per aconseguir-ho i, per tant, el concurs dels laboristes.

Filtracions intencionades

Els laboristes volen eleccions. Amb tot, la prioritat és parar-li els peus a Johnson. Així doncs, ara no donaran suport als comicis avançats. Downing Street ha filtrat que podrien ser el 14 d’octubre. Però, un cop dissolt el Parlament, Johnson pot canviar el dia i traslladar-los a després del 31 d’octubre, amb un Brexit sense acord ja fet realitat.

Més continguts de