Kim Jong-un demana diàleg a Corea del Sud per anar als Jocs Olímpics d'Hivern

"Sempre hi ha un botó nuclear al meu escriptori", ha dit el líder nord-coreà durant el discurs de Cap d'Any

Kim Jong-un ha sorprès aquest dilluns a tothom oferint una branqueta d’olivera a Corea del Sud, amb qui no té relacions des de la ferida de la divisió del país fa 70 anys. En el seu discurs de Cap d’Any, el líder nord-coreà, vestit de civil, ha aparcat el to dur i bel·licós que ha utilitzat fins ara i, imbuït per l’esperit olímpic, s'ha mostrat favorable a obrir la via del diàleg amb Seül per rebaixar les tensions militars a la península, ara que Corea del Sud està a punt d’acollir els Jocs d’Hivern.

Kim ha parlat del seu desig que una delegació nord-coreana participi en les competicions i fins i tot han començat a circular rumors sobre la possibilitat que ell mateix viatgi fins a la ciutat seu de Pyeongchang -a 70 quilòmetres de la frontera- per assistir a la cerimònia d’obertura el dia 9 de febrer. “Esperem sincerament que [els Jocs] siguin un èxit”, ha afirmah Kim, que ha instat les dues parts a “reunir-se urgentment” per possibilitar la participació dels nord-coreans, segons recull l’agència de notícies Yonhap. El to i el missatge conciliador trenquen el discurs vigent fins ara, en què era habitual que el líder nord-coreà amenacés Seül i retraient-li la seva aliança amb els Estats Units.

Alleujament sud-coreà

A l’altra banda de la frontera, el govern que presideix Moon Jae-in ha valorah el gest conciliador i, en una compareixença del portaveu governamental, Park Soo-hyun, va subratllar que l’èxit de Pyeongchang “contribuirà a l’estabilitat no només de la península coreana, sinó també de l’est d’Àsia i de la resta del món”. De fet, Corea del Sud havia demanat a Washington ajornar les maniobres militars que periòdicament organitzen al costat de la frontera nord -previstes per al febrer- per no agreujar el conflicte. Seül ha intentat enviar missatges de tranquil·litat als països participants als Jocs davant la recent escalada de tensió a la regió, escalfada per la picabaralla entre Kim Jong-un i Donald Trump i les proves de míssils balístics que ha fet Pyongyang durant l’any passat per demostrar la seva potència nuclear.

Malgrat el bon to de Kim, no és clar fins on està disposat a arribar per normalitzar les relacions amb els veïns, ja que anteriorment ha fet algun gest similar que ha acabat deixant a mitges. La mà estesa cap al sud podria ser, segons els analistes, una jugada per esquerdar l’associació entre Washington i Seül.

Sense atacs a Trump

Amb tot, i deixant de banda les bones paraules, Kim ha mantingut el to desafiant amb els Estats Units, tot i que, a diferència d’altres ocasions, va evitar atacar personalment Trump. El líder nord-coreà ha reiterat la seva aposta per les armes nuclears quan ha afirmat que el seu país està preparat per incrementar aquest any la producció d’armes atòmiques i de míssils balístics, després que el 2017 aconseguís “completar” l’arsenal nuclear, tot i que ha matisat que només actuarà quan hi hagi una amenaça real d’invasió.

Durant el discurs televisat, Kim ha dit als EUA que val més que no s’atreveixin a fer un pas amenaçant, ja que Corea del Nord està a punt. “Sempre hi ha un botó nuclear al meu escriptori”, ha afirmat.

Set dècades d'enemistat

  • 8 d'agost del 1945. La Unió Soviètica declara la guerra al Japó i immediatament envaeix Corea, en aquell moment un país sol, i pocs dies després fan el mateix els Estats Units. Són els últims moviments de la Segona Guerra Civil, abans de la rendició japonesa.

  • 10 d'agost del 1945. Els guanyadors de la Segona Guerra Mundial, Washington i Moscou, decideixen dividir la península coreana i prenen com a frontera la línia que marca el paral·lel 38. En un principi es tractava més d’una separació de blocs de potències ocupants: els soviètics havien envaït el nord, on hi havia guerrilles comunistes, mentre que els nord-americans ocupaven el sud.

  • 9 de setembre del 1948. La Guerra Freda propicia la divisió oficial dels dos blocs i al nord neix la República Popular de Corea, presidida per Kim Il-sung, avi de Kim Jong-un. Al sud, l’anticomunista Syngman Rhee estableix una dictadura aliada de Washington.

  • 25 de juny del 1950. Stalin aprova la invasió de Corea del Sud, que rep la immediata ajuda nord-americana. Comença una guerra de tres anys que va deixar tres milions de víctimes civils i un conflicte encara obert, perquè mai s’ha signat un acord de pau.

Més continguts de