GEST HUMANITARI
Internacional 21/02/2014

Emotiu retrobament entre familiars de les dues Corees

És un primer pas per millorar les relacions a la península

Choe Sang-hun
3 min
El sud-coreà Park Yang-gon, a l’esquerra, es retroba amb el seu germà del Nord, Park Yang-soo.

The New York Times / SeülAl començament, Lee Beom-ju, de 86 anys, tenia poc a dir. “Ho sento, ho sento”, repetia al seu germà petit i a la seva germana, que viuen a Corea del Nord, quan es van retrobar ahir, finalment. Feia dècades que no es veien. A nivell global, era la primera reunió des del 2010 entre familiars de les dues Corees, dividides per la guerra.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Lee, ara ciutadà del Sud, va fugir el 1951 del Nord durant la Guerra de Corea, que el 1953 va acabar en un estancament i amb la península dividida en dos. Lee no veia la seva família des de llavors, i vivia amb un sentiment de culpabilitat, ja que era el fill gran i va fallar en la seva obligació de tenir cura dels germans petits, segons els mitjans de comunicació sud-coreans. Hwa-ja, la seva germana petita, a qui no veia des de feia 63 anys, ara en té 72 i és àvia.

“L’avi em va dir que corregués, que fugís al sud, lluny de la guerra, perquè era el seu nét gran”, va dir entre llàgrimes Lee, quan els va explicar a la seva germana i al seu germà, Yoon-ju, de 67 anys, per què va marxar i els va deixar a ells enrere. “Ho sento”.

Lee era un dels 83 ancians de Corea del Sud que es van reunir ahir amb 178 familiars del Nord, al complex Diamont Mountain, al sud-est de Corea del Nord. També hi havia una dona de 96 anys que va travessar la frontera en autobús i en ambulància.

Els dos governs rivals han permès les reunions de familiars en el primer gest seriós per reconstruir la confiança després d’anys de tensió arran de les proves nuclears de Corea del Nord i les provocacions militars d’aquest règim contra el Sud.

Els periodistes estrangers no han pogut cobrir aquest esdeveniment.

El dolor de la separació

Les reunions són un testimoni del dolor que ha provocat a les famílies aquesta llarga divisió política de la península. Germans i germanes amb els cabells blancs es van abraçar i es van desfer en llàgrimes agafats als seus familiars, molts dels quals eren tan grans i estaven tan dèbils que van haver de fer el viatge per travessar la frontera en cadira de rodes.

“Mai vaig pensar que passaria tant temps”, va explicar Lee Sun-hyang, de 88 anys, al seu germà, Yun-geun, de 71.

“L’últim desig del pare, al seu llit de mort, va ser que et busqués i et trobés”, va dir Kim Myeong-bok, de 66 anys, a la seva germana del Nord, Myeong-ja, de 68 anys, que és l’única familiar que es va quedar a la banda de dalt del paral·lel 38, la frontera estipulada per a la separació. Lee Young-sil, de 88 anys i que té Alzheimer, no va reconèixer la seva germana del Nord ni la seva neboda.

La separació ha estat tan llarga que alguns van portar fotografies d’abans de la guerra perquè els reconeguessin els germans. També portaven imatges dels seus llocs d’origen, així com regals per als familiars que viuen a l’empobrit Nord.

Aquests emotius retrobaments familiars són un baròmetre de les relacions de la península. Les dues Corees han decidit restablir aquest programa humanitari aquest mes, després que el líder del nord, Kim Jong-un, demanés que es milloressin les relacions amb el Sud en el seu discurs de Cap d’Any.

El retrobament durarà fins dissabte, i després seran un grup de nord-coreans els que es retrobaran amb 361 familiars del Sud.

stats