Klaus Merkle: “Ens fa patir que mori gent mentre fem voltes”

PalmaEl vaixell Professor Albrecht Penck, de l’organització Sea Eye, ha atracat a Palma després de rebre l’autorització dilluns. Portava més de dues setmanes navegant sense aconseguir permís per atracar ni a Malta ni a Grècia. El 29 de desembre va sortir d’Algesires per rescatar immigrants al Mediterrani i pocs dies després va poder salvar a 17 persones a prop de la costa de Líbia. El seu capità, l’alemany Klaus Merkle, està decebut per l’actitud poc humanitària de les autoritats europees i està afectat per haver estat perdent el temps buscant port mentre la gent continua morint al mar.

Al vaixell hi viatjaven 18 persones: 7 tripulants d’Alemanya, Rússia, Suècia, Ucraïna i Ghana, i 11 voluntaris d’Alemanya i Àustria. Primer van haver de buscar on desembarcar els immigrants rescatats. Després de dues setmanes van rebre permís per fer-ho a Malta, però no els van permetre que el vaixell s’hi quedés. Una part de la tripulació va baixar a terra ferma, però la resta, voluntaris inclosos, va continuar cercant un port. Han arribat a Mallorca gairebé sense combustible.

“La situació al Mediterrani és molt dura”, diu Merkle, i afegeix: “Ens fa patir saber que ara podríem estar salvant vides si les autoritats no ens haguessin negat el port per poder continuar amb la nostra tasca”. Mentre fan voltes, lamenta, pot morir gent que podrien rescatar.

Segons Merkle, navegar amb el primer vaixell de rescat d’immigrants amb bandera alemanya de moment els ha servit de poc. Pensava que per aquest fet tindria més ajuda per part de les autoritats de tots els països, però no ha sigut així. Ni tan sols ha tingut gaire influència en les autoritats alemanyes. “Ha sigut una decepció”, assegura.

Tot i que el mal temps fa que les embarcacions no puguin sortir de Líbia, els dos últims enfonsaments, que han provocat quasi 200 morts, causen angoixa als que es dediquen a les tasques de rescat, com la tripulació del Professor Albrecht Penck. “No sé quina és la solució, perquè la gent que és a Líbia vol sortir-ne sigui com sigui. A Alemanya ja es comenta que els camps de refugiats d’aquest país són com camps de concentració”, diu Merkle. “La situació ha de ser terrible perquè a Alemanya s’utilitzi aquest terme, sobretot per part dels polítics. Per tant, cal prendre mesures i evitar que mori més gent al mar”, reclama el capità.

En aquests moments, segons explica Merkle, que també ha sigut tripulant de l’ Aquarius, els recursos destinats al rescat i el salvament marítim d’immigrants són molt escassos. Es limiten al Professor Albrecht Penck i el Sea Watch 2, que és alemany però en el qual fan feina molts voluntaris espanyols.

“Per a mi, saber que hi ha gent en situació de necessitat extrema al mar i no poder-los ajudar és estressant. Ser al mar sense combustible, ni menjar, ni una persona que et pugui ajudar ha de ser terrible. Volem ajudar. I quan veiem algú que està morint no és rellevant de qui es tracta, cal fer-hi alguna cosa. Primer s’ha de salvar, després farem les clarificacions necessàries, però no quan sigui massa tard”, explica. I insisteix: “Si un es troba una persona ferida al carrer, no mira si és blanca o no, si és catòlica o protestant, o si ha begut; l’ajuda i prou”.

El final de l’odissea

El vaixell de l’entitat alemanya Sea Eye ha tingut moltes dificultats durant les quasi dues setmanes que ha durat l’odissea. La falta de combustible i el mal temps ha deixat la tripulació amb poques opcions. Fins i tot es van haver de refugiar durant tres dies a prop de la costa de Tunísia per fer front a les tempestes. Dilluns varen rebre el permís per atracar a Palma. El director de la missió, Jan Ribbeck, ha agraït a les autoritats espanyoles aquest permís i s’ha felicitat que per fi s’hagi pogut completar aquesta primera missió, encara que sigui amb molt de retard, perquè s’han pogut salvar 17 vides. Malgrat això, també mostra la seva ràbia pel fet d’haver estat pràcticament aturats durant dues setmanes, en les quals han continuat morint persones al mar.

El vaixell es quedarà a Mallorca uns quinze dies més. S’hi canviarà part de la tripulació, s’aprovisionaran de combustible i faran tasques de manteniment a la nau. “Si ens deixen tornar a partir, anirem cap al sud, en direcció a Líbia”, afirma entre somriures el capità, que denuncia que Líbia continua sent un punt negre, amb bandes, milícies i màfies que actuen contra els migrants. “Ni tan sols la guàrdia costanera és de fiar. Segur que estan fent negoci amb el tràfic de persones, per això ens en mantenim lluny”, remata.