Els casos de covid-19 a la Xina poden haver sigut quatre vegades més que els oficials

Un estudi científic de Hong Kong diu que el 20 de febrer ja hi havia 232.000 casos i no 55.000

La metodologia seguida per les autoritats xineses a l'hora de definir la infecció per coronavirus hauria provocat una subestimació dels contagis de fins a tres quartes parts dels reals en les primeres etapes de la pandèmia. Investigadors de la Universitat de Hong Kong han publicat aquest dimarts un article a la revista científica The Lancet que sosté que el 20 de febrer, quan oficialment hi havia poc més de 55.000 casos al país, n'hi havia en realitat 232.000. 

Els set canvis de definició de la malaltia introduïts pels responsables sanitaris del país entre el 15 de gener i el 3 de març "han afectat substancialment" el recompte, indiquen. I van més enllà quan afirmen que si la cinquena de les definicions utilitzades s'hagués aplicat des de l'inici del brot a la ciutat de Wuhan, i sempre que s'hagués disposat de prou tests per detectar la malaltia, hi hauria hagut els ja esmentats 232.000 casos. La variació d'error que en donen és d'entre 161.000 i 359.000. Cadascun dels primers quatre canvis establerts va alterar el nombre de diagnòstics positius en una proporció que estimen entre el 2,8 i el 7,1.

A mesura que va evolucionar el coneixement científic sobre la infecció i es va elevar la capacitat d'anàlisis de les mostres, la definició de cas confirmat es va anar ampliant fins a incloure els que presentaven símptomes molt lleus o, fins i tot, els que no tenien vincles epidemiològics amb Wuhan.

L'informe sosté que s'han de tenir en compte totes aquestes modificacions a l'hora d'analitzar el ritme de creixement de l'epidèmia.

El veritable nombre d'infeccions, però, encara podria ser superior al que es calcula actualment, tenint en compte la possibilitat de subdetecció d'algunes infeccions. Un altre estudi de la Universitat de Hong Kong publicat el 31 de gener ja sostenia que llavors a Wuhan hi havia més de 75.000 persones que patien la malaltia: 20.000 més dels 55.000 i escaig oficials que s'havien fet públics el 20 de febrer. En aquells moments el ritme de propagació de l'epidèmia es duplicava cada sis dies. La realitat, però, seria ben diferent.  

D'altra banda, el 14 de febrer, l'Imperial College de Londres va publicar una projecció matemàtica que sostenia que cada dia hi havia 50.000 nous casos no detectats al país. I un mes després, el 16 de març, una altra anàlisi, en aquest cas publicada a Science, ja indicava que amb la segona definició que havia fet oficial la Comissió Nacional de Salut de la Xina es considerava que el 23 de gener el 85% dels casos de covid-19 no estaven detectats. 

Amb tots aquests antecedents, la conclusió a què arriba el nou estudi dels acadèmics de Hong Kong torna a llançar una nova ombra de dubte sobre la veracitat de les xifres facilitades per les autoritats de Pequín. En aquest sentit, la setmana passada  la Xina va revisar el nombre de morts a Wuhan. Com a conseqüència del nou recompte, l'estadística es va incrementar gairebé un 50%, va sumar 1.290 difunts i va elevar el total de víctimes mortals a l'epicentre de la pandèmia a 3.869. Les xifres actualitzades fins a aquest dijous dibuixen un paisatge de 4.636 morts i 83.870 contagiats a tota la república popular.

Abans del 15 de gener la Xina no havia publicat cap definició per identificar els primers 41 casos confirmats. La primera pauta nacional per al diagnòstic i el tractament es va difondre en aquesta data i requeria complir sis criteris específics perquè un pacient fos confirmat com a malalt de covid-19.

Sobretot els malalts havien de presentar un vincle epidemiològic amb Wuhan o amb el mercat de peix de la ciutat, i havien de complir quatre condicions clíniques indicatives de la pneumònia viral que provoca el coronavirus.

Tensió política

Arran de la pandèmia i de les devastadores conseqüències econòmiques que està tenint, i que es poden allargar molt més després que s'hagi resolt la crisi sanitària –fins i tot després que s'hagi trobat un vacuna–, la tensió política entre els Estats Units i la Xina no ha fet més que anar en augment els últims dies. I estudis com el de Hong Kong no ajudaran a apaivagar-la.

En aquest sentit, l'ambaixador de la Xina als Estats Units, Cui Tiankai, va emetre aquest dimecres un missatge a les xarxes socials fent una crida a "un replantejament seriós dels fonaments de la important relació" entre els dos països. L'ambaixador també va etzibar una critica contra bona part de la classe política nord-americana per haver estat més "preocupats per l'estigmatització i l'acusació sense fonament" que d'escoltar els científics.

Els Estats Units, amb una participació prou destacada del president, Donald Trump, han amplificat les teories que el virus és un producte de laboratori. A més, Trump s'ha referit sovint al "virus xinès", com una forma d'estigmatització a partir del focus geogràfic d'on va sorgir la malaltia.

També aquest dimecres, hores abans de la intervenció de l'ambaixador xinès a Washington (adreçada especialment als nord-americans), el secretari d'Estat dels Estats Units, Mike Pompeo, va assegurar que el Partit Comunista Xinès no va informar puntualment de l'esclat del nou coronavirus. En aquest sentit, els EUA i Austràlia han demanat una investigació internacional sobre la resposta al brot i, especialment, sobre el paper de l'Organització Mundial de la Salut.