SEGURETAT

Londres anima les noies a esdevenir espies cibernètiques

L’agència contra els delictes informàtics busca nous talents entre adolescents de 12 i 13 anys

L’organisme responsable de la lluita contra l’espionatge informàtic, les escoltes digitals i qualsevol mena de delictes a internet del Regne Unit (GCHQ, en la sigla en anglès) busca entre les adolescents del país nous talents que es puguin incorporar a la plantilla de ciberespies els pròxims anys.

Amb aquesta intenció ha llançat una competició, reservada exclusivament a noies de 12 i 13 anys, destinada a detectar potencials candidates amb les millors aptituds en el terreny específic de la seguretat a la xarxa. El GCHQ preveu que 1.600 alumnes, tant de centres públics com privats, hi participin a partir del 21 de gener, quan s’obre la fase inicial de la competició.

La primera prova, relativament senzilla i de caràcter introductori, és la resolució d’un encreuat amb el nom de pioners de la investigació i la innovació tecnològica. Si se supera, el nivell de dificultat augmenta fins a completar quatre tipologies de reptes. En teoria, les diferents proves estan dissenyades per esbrinar les capacitats de les participants pel que fa al treball en equip, la lògica i la codificació, la ciberseguretat i la criptografia.

És el tercer any que el GCHQ organitza aquesta campanya adreçada a les escolars del Regne Unit. La gran novetat és que en aquesta edició l’edat de les participants s’ha reduït: en les dues primeres convocatòries la inscripció era oberta només a noies de 15 i 16 anys.

Les actuals aspirants hi poden participar tant en grup com individualment. Això sí, sempre han de comptar amb el vistiplau i el seguiment d’un tutor de l’escola on estudien. Un premi de fins a mil lliures (1.112 euros) és la recompensa immediata de la guanyadora o les guanyadores.

La bretxa de gènere

Amb aquesta iniciativa, el GCHQ aspira a arribar progressivament a la paritat entre personal masculí i femení del seu servei abans de l’any 2030. Fins ara només l’11% dels especialistes que treballen per al Centre Nacional de Ciberseguretat -una de les subseccions del GCHQ- són dones. Quan es compten els pocs més de 2.000 agents que integren l’organització -el GCHQ és la tercera agència d’espionatge britànica; les altres dues són l’MI5, la intel·ligència interior, i l’MI6, l’exterior-, la xifra de personal femení s’eleva al 35%.

Chris Ensor, subdirectora del Centre Nacional de Ciberseguretat, va destacar en la presentació de la iniciativa les virtuts del programa com un esforç més dels diferents organismes governamentals per acostar la ciència, i en concret la informàtica, a les noies. “Les escolars que hi participin es podran beneficiar del desenvolupament de noves capacitats, podran obtenir informació de primera mà sobre el món de la seguretat estatal, cosa poc freqüent, i esperem que les inspiri a valorar de fer carrera en el camp de la ciberseguretat com a sortida professional”.

Encara que minoritària en percentatge, des de la Segona Guerra Mundial el Regne Unit té una gran tradició de dones treballant en els serveis d’informació i en el desxiframent de primitius codis informàtics utilitzats per les potències bel·ligerants. Al costat de la celebrada i tràgica figura del matemàtic Alan Turing -un dels pioners en computació i intel·ligència artificial, que al centre de Bletchley Park, precursor del GCHQ, va trencar el secret de les transmissions de la màquina Enigma, utilitzada normalment pels nazis-, s’hi sumen noms com Betty Webb, Joan Joslin i Joyce Aylard. A causa de la feina que van dur a terme, descodificar informació militar, aquest grup de dones es va mantenir gairebé en l’anonimat fins que no es van desclassificar els primers arxius relatius a la seva participació en el servei d’espionatge. Només ben recentment, l’any 2014, van ser reconegudes com a figures clau en l’esforç bèl·lic dels britànics.

Més continguts de