Malàisia envia 3.000 tones d'escombraries plàstiques de tornada cap a Occident

La ministra de Medi Ambient adverteix que retornarà totes les importacions il·legals de residus

El govern de Malàisia ha enviat aquest dimarts fins a 3.000 tones de residus plàstics de tornada cap a diversos països occidentals que els havien enviat "il·legalment", ja que estaven etiquetats com a reciclables quan en realitat no ho eren.

Després d'efectuar el primer retorn de cinc contenidors la setmana passada cap a Espanya, la ministra de Medi Ambient malàisia, Yeo Bee Yin, ha anunciat aquest dimarts que havia autoritzat l'enviament de 60 contenidors més cap als seus països d'origen.

Malàisia ha interceptat carregaments provinents de 14 països que havien sigut exportats com a material reciclable quan en realitat eren de tan poca qualitat o estaven tan barrejats amb altres materials que són impossibles de recuperar. A més d'Espanya, altres estats que havien fet exportacions il·legals d'aquest tipus són els Estats Units, el Regne Unit, el Japó, França, el Canadà i Austràlia, segons la ministra.

Des que la Xina va prohibir les importacions de residus plàstics de baixa qualitat, el gener del 2018, les exportacions occidentals van virar cap a altres països del Sud-est Asiàtic, tal com va avançar l'ARA l'agost del 2018. La Xina absorbia fins llavors uns 7 milions de tones de residus plàstics anuals provinents de 43 països, entre ells Espanya. Entre els nous països receptors, Malàisia ja apareixia com una de les alternatives i ha sigut, de fet, un dels països més perjudicats pel veto xinès.

L'Àsia no vol (ni pot) ser l'abocador del planeta

Una investigació de Greenpeace del Regne Unit ja va descobrir que, després del veto xinès, bona part del plàstic exportat des del Regne Unit anava a parar a Malàisia. “De fet anava a un mateix abocador malaisi, on hi vam trobar bosses de patates britàniques però també escombraries d’Espanya o d’Alemanya”, explica per Skype Will McCallum, membre de Greenpeace del Regne Unit i autor del llibre 'Deja el plástico'.

El Regne Unit exporta fins al 60% dels seus residus plàstics i els recicladors del país admeten que han buscat mercats alternatius a la Xina perquè resulta molt més barat exportar que invertir en el reciclatge dins del país d’un plàstic de tan baixa qualitat. Per a McCallum la solució passa per "prohibir les exportacions de residus plàstics". "Seria l’única manera que els governs paressin atenció sobre quant de plàstic es produeix: mentre puguin seguir enviant-lo fora, no gestionaran el problema; però si han de gestionar-lo ells, segur que comencen a reduir la producció".

"Urgim les nacions desenvolupades a revisar els seus sistemes de gestió de residus plàstics i que parin d'enviar brossa als països en vies de desenvolupament. Si ho envien a Malàisia, els hi retornarem sense cap pietat", ha advertit aquest dimarts la ministra malàisia d'Energia, Tecnologia, Ciència, Medi Ambient i Canvi Climàtic, que recordava que els 60 contenidors retornats contenen residus exportats "il·legalment sota una declaració falsa i altres ofenses que violen clarament la llei mediambiental" del país. 

L'enviament massiu de residus plàstics de baixa qualitat cap al Sud-est Asiàtic, després de la prohibició xinesa, ha fet proliferar moltes instal·lacions de reciclatge en països com Malàisia, algunes sense llicència legal. La impossibilitat de reciclar el material fa que moltes vegades acabi amuntegat en forats o terra o que sigui cremat i alliberi substàncies tòxiques a l'aire.

El laberint dels residus plàstics a Catalunya

Als problemes mediambientals que generen en aquests estats s'hi afegeixen els perjudicis planetaris, ja que el 80% del plàstic que contamina els oceans del planeta s'hi aboca des del Sud-est Asiàtic. Òbviament, però, bona part d'aquesta brossa plàstica no ha estat generada allà.

La recent reforma de la Convenció de Basilea (el tractat de l’ONU que regula el comerç de residus plàstics) ja intenta reduir aquestes exportacions obligant els estats a controlar, declarar i autoritzar els enviaments. "L’exportació de material no reciclable ja està prohibida, però les empreses negocien entre elles i ho envien sense supervisió. A partir d’ara caldrà l’autorització del govern perquè el material entri al país", explica César Sánchez de Retorna.

El govern de Malàisia ja ha posat fil a l’agulla per evitar que els seus ports segueixin sent un colador de brossa impossible de reciclar. Però no serà l’únic: Tailàndia i Vietnam també estan desbordats d’importacions plàstiques, fins al punt que van imposar prohibicions d’entrada temporals l’estiu passat. I a Filipines, el president Rodrigo Duterte ha facturat ja 69 contenidors d’escombraries cap al Canadà, d’on havien vingut.

Eren escombraries que el país nord-americà va enviar a Filipines entre el 2013 i el 2014 a les Filipines. El govern canadenc es va comprometre a rebre els contenidors, i va explicar que havien sigut exportats sense l'autorització governamental, però el retard en les gestions administratives va acabar amb la paciència de Duterte, que la setmana passada va contractar una empresa privada de navegació per enviar la brossa immediatament cap al Canadà.