HamburgLes negociacions entre la Unió Europea i Turquia, més que a Brussel·les, avancen a Berlín. La trobada entre la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el primer ministre turc, Ahmet Davutoglu, va tenir una gran força simbòlica: és la primera vegada que es produeixen consultes governamentals entre els dos països. Aquest és un format diplomàtic -que va incloure reunions amb sis ministres de les dues parts- que Alemanya du a terme amb molt pocs estats. Però la revalorització de Turquia té un clar rerefons: la gran majoria dels refugiats sirians que arriben per Europa ho fan a través de les seves fronteres. L’amistós gest de Berlín no oculta, però, la profunda desconfiança que marca la relació entre Alemanya i Turquia: al capdavall, ni la UE ni el govern d’Ankara han complert els acords a què van arribar a finals de novembre.
A través d’aquell pla d’acció, Turquia es comprometia a no deixar anar els refugiats de manera descontrolada cap a Europa i a millorar les condicions de vida als que s’hi quedaven. A canvi, la UE va acordar pagar 3.000 milions d’euros que encara no han arribat a Ankara. El vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, va reclamar que Turquia no feia prou per disminuir la xifra de sol·licitants d’asil.
Abans de la reunió bilateral, Davutoglu va aprofitar per insistir que els 3.000 milions d’euros pactats no seran suficients: “No pidolem diners de la UE. Però si hi ha una veritable voluntat de repartir la càrrega, llavors ens hem d’asseure i parlar de totes les particularitats de la crisi”. Ja al costat de Merkel, el premier turc va subratllar que Turquia, que acull més de dos milions de refugiats, tota sola no pot superar la crisi i va elogiar la política inicial de portes obertes de la cancellera. “Merkel no està sola. Quan d’aquí 20 o 30 anys es miri enrere, valorarem molt positivament les vides que s’han salvat”, va apuntar Davutoglu, mentre exigia anar a l’arrel del problema: “Amb Al-Assad a Damasc cap sirià voldrà tornar”.
En el marc d’una “agenda intensa i una estreta col·laboració”, Merkel va assegurar a Davutoglu l’ajuda financera de 3.000 milions d’euros i es va esforçar per no pronunciar cap crítica. Alemanya, com la majoria dels altres països de la UE, s’ha mantingut callada sobre la repressió de l’oposició a Turquia, sobre la falta de llibertat de premsa o sobre la nova escalada contra els kurds.
A més, Merkel té dificultats al seu propi país i està prou aïllada a Europa. El suport de Turquia és clau perquè funcioni la política de refugiats que proposa la cancellera. “No em sento sola. Però hem de trobar un enfocament europeu conjunt per mantenir l’espai Schengen. S’han de construir hotspots (punts de registre ) a Grècia i Itàlia, hem de combatre conjuntament els traficants perquè no facin l’agost. Hem de seguir treballant”, va dir la cancellera. Al febrer se celebrarà a Londres una conferència per trobar més respostes a la crisi.
