Metges en lluita als hospitals de Mèxic

Ciutat de Mèxic“Es deuen pensar que per a mi és un càstig que em moguin a l’àrea covid”, diu I., una metge mexicana de 36 anys que no vol identificar-se per por. Unes setmanes després que amb 14 professionals més del seu hospital públic demandessin les autoritats perquè no tenien prou equips de protecció de qualitat, van començar les represàlies. “Em van posar una persona que em seguia tota l’estona i em preguntava per què volia fer fotos a les mascaretes”, explica. Responent a l’ARA, les autoritats de l’Institut Mexicà de la Seguretat Social, al qual pertany el centre, neguen cap acte de venjança.

Mèxic té més de 134.000 contagis i uns 16.000 morts confirmats per covid-19. Respecte al personal sanitari afectat, les últimes dades són de dimarts passat amb 26.666 positius i 385 morts.

La doctora I. i diversos professionals del sector van arribar a la mateixa conclusió després de setmanes de pandèmia: tots els pacients que entren a un hospital covid són sospitosos de portar el virus fins que no es demostri el contrari. Per això, metges, infermers i la resta de professionals demanen material per protegir-se amb independència de l’àrea en què treballen.

“Tinc una mascareta 3M amb filtres P100, també m’he comprat ulleres de protecció. En total porto invertits uns 10.000 pesos (459 euros), gairebé la meitat del meu sou”, explica el doctor R., un metge cirurgià de 52 anys que treballa en un hospital públic de la Ciutat de Mèxic. Tampoc vol identificar-se.

A finals de gener el titular de la subsecretaria de Prevenció i Promoció de la Salut, l’epidemiòleg Hugo López-Gatell, ja va avisar que el covid-19 arribaria a Mèxic. Però ni això va evitar que passessin setmanes fins que els hospitals van començar a rebre mascaretes, bates de cos sencer o guants de nitril. Entre el 7 d’abril i el 7 de juny la secretaria de Relacions Exteriors ha anat publicitant imatges dels 17 avions procedents de Xangai carregats de material sanitari, un pont aeri estrenat durant la pandèmia.

Proteccions reaprofitades

A la doctora I. li van entregar l’equipament complet després de presentar la demanda. Les autoritats asseguren que els components estan tots certificats però, segons la metge, “després d’un dia d’utilitzar la mascareta KN95, el pont metàl·lic travessa la tela i se’t clava al nas”, explica per telèfon. Hi ha metges que s’han queixat que han de reutilitzar mascaretes o vestits de protecció durant dies, cosa que el govern de Mèxic també ha negat. Hi ha metges que confessen que se senten abandonats. Ni els reconeixements públics els consolen. En algunes estacions de bus de la capital hi ha cartells que els agraeixen la feina, i cada dia la conferència de torn del govern s’interromp per aplaudir-los. L’executiu, a més, els ha facilitat una assegurança de vida per valor d’uns 2.000 euros, d’abril a agost, a tots els que tracten pacients covid.

Però n’hi ha que només amb ser tractats amb respecte es conformen. Des dels inicis de l’epidèmia hi ha hagut denúncies per atacs a sanitaris per part de ciutadans temorosos que els contagiessin. Un cas molt mediàtic va ser el d’una infermera a qui van tirar aigua amb lleixiu pel carrer. “Jo ja no surto de l’hospital amb la bata”, diu el doctor R. El president, Andrés Manuel López Obrador, va adobar el terreny quan a principis de maig va insinuar que els metges només busquen enriquir-se. Arran de la polèmica es va disculpar.

Activisme mèdic

Per tot això, un grup de sanitaris s’ha organitzat en un moviment sense precedents al país. Es manifesten cada divendres i han convocat una protesta i una aturada activa l’1 de juliol. Entre altres coses, demanen que s’acabin les represàlies als treballadors que es queixen per la falta de preparació davant del virus. “A Cancún ja van acomiadar un company i a Morelos també”, explica Rafael Soto, el portaveu de la Unió Nacional de Treballadors de la Salut, com s’anomena el moviment. “Els van acomiadar els mateixos sindicats”, afegeix, minuts abans d’interrompre la conversa telefònica perquè a l’hospital on treballa membres del sindicat acabaven d’arribar per repartir tacos a tot el personal. “Es pensen que ens poden comprar”, afegeix. A Mèxic els sindicats controlen algunes places. De fet, Soto assegura que les venen.

Potser no haurien arribat fins aquí si el sindicat fos una organització de defensa real dels drets del treballador, com exigeixen; si el sistema de salut pública hagués rebut una inversió superior al 2,9% del PIB, el màxim en l’última dècada, segons apunta el Centre d’Investigació Econòmica i Pressupostària; o si la pudor de corrupció no amarés la falta de xeringues, llençols o vacunes que sistemàticament hi ha als hospitals públics. Per a la doctora I., res tornarà a ser com abans del coronavirus. “Jo volia ser mare però he decidit que no vull tenir fills”, assegura. Amb tot, mai es va plantejar deixar la seva feina. Se sent capacitada per gestionar la planta més perillosa del seu hospital. Per a ella, estar a la planta covid no és un càstig, és vocació.