Nens sense papers detinguts per Austràlia intenten suïcidar-se per les dures condicions a què estan sotmesos

Un informe revela que els menors, alguns de set anys, no tenen cap contacte amb els seus pares

Nens de fins a set anys reclosos als centres per a immigrants indocumentats que Austràlia té a Nauru intenten suïcidar-se repetidament, alguns fins i tot abocant-se combustible per sobre, segons ha alertat aquest dilluns el Consell de Refugiats d'Austràlia. En un informe, l'entitat revela que la situació dels 900 sensepapers retinguts en aquesta nació del Pacífic, entre els quals 109 menors, "supera els pitjors temors" expressats per defensors dels drets dels sol·licitants d'asil.

L'informe coincideix amb la celebració aquesta setmana del Fòrum de les Illes del Pacífic a Nauru i indica l'empitjorament dels nivells de trauma, abús i desesperació entre els refugiats, als quals qualifica de persones emocionalment abatudes.

La política australiana de detenció obligatòria a les illes del Pacífic represa l'any 2012 "ha traumatitzat els nens de tal manera que es neguen a menjar i intenten matar-se", assegura el document. També denuncia els "esforços sense precedents" dels governs d'Austràlia per mantenir la situació en secret i bloquejar el trasllat al seu territori de persones que necessiten atenció mèdica urgent, i que, a més, quan els trasllada separa les famílies.

Aquest seria el cas d'uns 35 membres de famílies repartides entre Nauru, l'illa Manus (Papua Nova Guinea) i Austràlia. "Hi ha pares que no han tingut mai als braços els seus nadons, mares que han hagut de deixar els seus fills a Nauru", indica el document, que alerta que la crisi dels refugiats sembla inacabable, malgrat l'acord subscrit amb els Estats Units el 2016 per l'acollida de 1.250 refugiats.

Des d'aleshores, només 371 persones han viatjat als Estats Units, gairebé dos anys després de la signatura de l'acord, i unes 121 han sigut rebutjades, mentre que d'altres que estan a l'espera de ser acollides provenen de països sotmesos a un "escrutini extrem" perquè són zones de conflicte.

L'informe es publica pocs dies després que 84 organitzacions emetessin una carta demanant que s'inclogui la política de detenció obligatòria d'Austràlia a l'agenda del Fòrum de les Illes del Pacífic, cita a la qual no assistirà el primer ministre australià, Scott Morrison.

"És important que els països de les illes del Pacífic responsabilitzin Austràlia i altres responsables de les seves obligacions sobre els drets humans de tots els refugiats i sol·licitants d'asil", deia la missiva.

Molts dels refugiats i sol·licitants d'asil a Manus han fugit de conflictes com els de l'Afganistan, Darfur, el Pakistan, Somàlia i Síria; d'altres s'han escapat de la discriminació, com les minories rohingya, a Birmània, o bidun, a la regió del Golf.

Més continguts de