L’OTAN replega part de les seves tropes de l’Iraq

Els efectius de la Coalició Internacional contra l'Estat Islàmic paralitzen les seves activitats

CARLOS PÉREZ CRUZ / MÒNICA BERNABÉ

L’OTAN ha replegat temporalment part de les seves tropes a l’Iraq, arran de l’assassinat del general iranià Qasem Soleimani per part dels Estats Units i de l’augment de la inestabilitat a la regió. L’Aliança Atlàntica tenia fins ara uns 500 efectius al país àrab –45 dels quals espanyols– que bàsicament es dedicaven a tasques de formació en ministeris i acadèmies militars i policials.

L’OTAN ha declinat precisar quants efectius s’han replegat exactament, però fonts militars han informat que més de la meitat del contingent ha sigut traslladat al país veí de Kuwait, on l’Aliança té un quarter general. Dels efectius replegats, només deu són espanyols, ha assegurat el cap de premsa del ministeri de Defensa espanyol, Manolo Rodríguez.

A part de les tropes de l’OTAN, però, a l’Iraq existeix una altra missió internacional des del 2014: es tracta de l’anomenada operació Resolució Inherent, que té com a objectiu lluitar contra el Daeix i formar les forces iraquianes amb aquesta mateixa finalitat. Aquesta operació sí que compta amb milers d’efectius sobre el terreny d’una trentena de països –entre ells, Espanya– que formen part de la Coalició Internacional contra l’Estat Islàmic. La majoria d’aquests militars –uns 500 dels quals són espanyols– continuen al país àrab: només alguns centenars s’han replegat també a Kuwaït, i els que s’han quedat a l’Iraq han paralitzat totes les seves activitats. “La nostra prioritat és protegir els nostres efectius”, ha informat la coalició a través d’un comunicat, en què també especifica que ara les seves tropes “es dediquen exclusivament a la protecció de les bases iraquianes on estan desplegades”.

Protecció dels militars estrangers

Per la mateixa raó, o sigui, per garantir la protecció dels seus efectius, l’OTAN ha optat per traslladar a Kuwait la majoria del seu contingent, format sobretot per militars canadencs, ja que en l’actualitat un general d’aquest país lidera aquestes tropes. Kuwait, però, continua estant “a la zona d’operacions”, han aclarit fonts militars. És a dir, l’Aliança ja treballava des de Kuwait en la missió que du a terme a l’Iraq. “Estem preparats per continuar amb les tasques de formació quan la situació ho permeti”, han destacat fonts de l’OTAN, per deixar clar que el trasllat dels seus efectius no significa una retirada. De fet, el secretari general atlàntic, Jens Stoltenberg, ha parlat aquest dimarts per telèfon amb el primer ministre iraquià, Adil Abdul-Mahdi, i també ha insistit en aquesta idea: “Els aliats continuen fortament compromesos amb la missió de l’OTAN a l’Iraq”, li ha dit.

Ara bé, continua sent una incògnita quan les aigües tornaran al seu curs, si es que hi tornen. Aquest dimarts el Parlament iranià ha aprovat per unanimitat una moció que estableix que el Pentàgon i l’exèrcit dels Estats Units són “forces terroristes”, i una partida especial de 200 milions d’euros per reforçar el cos militar d’elit de la Guàrdia Revolucionària. Així mateix, han continuat les mostres de dol al país. Centenars de milers de persones han sortit al carrer a la ciutat natal de Qasem Soleimani, a Kerman –al sud-est de l’Iran–, per assistir al seu funeral. Hi havia tanta gent que s’ha produït una allau humana que ha acabat en tragèdia: més de cinquanta persones –homes, dones, i fins i tot infants i ancians– han mort, totes per asfixia.

Quines poden ser les conseqüències de l'assassinat de Soleimani?

L'administració Trump segueix sense proporcionar les proves d'un atac "imminent" que serveixi de justificació per una acció tan dràstica i de conseqüències potencialment catastròfiques com va ser l'assassinat de Qasem Soleimani. Aquest dimarts, al Despatx Oval, el president s'ha remès a l'historial de Soleimani per justificar la necessitat d'acabar amb la vida d'"un monstre" que estava preparant "un gran atac". Trump ha afirmat que, amb la seva mort, s'han fet i han fet "a molts altres països un gran favor". Els únics que no estan contents, ha assegurat, "són els polítics que estan intentant guanyar la presidència", en referència als precandidats demòcrates que han criticat els riscos que obre aquest atac.

El secretari de Defensa, Mark Esper, que ha atès aquest dimarts els mitjans de comunicació al Pentàgon, ha obert una petita finestra a la negociació "sense condicions" amb Teheran, però deixant clar en tot moment que els Estats Units estan a punt per a qualsevol escenari. "El que passi a continuació, depèn d'ells", ha conclòs, encara que ha admès que espera que l'Iran respongui amb algun tipus d'atac i ha afegit que "els Estats Units no estan buscant una guerra", sinó que estan "preparats per acabar-ne una".

Els Estats Units continuaran a l'Iraq

Esper, que va sortir d'urgència dimarts a la matinada per desmentir l'inici d'una presumpta retirada nord-americana de l'Iraq, ha insistit aquest dimarts que "no hi ha un canvi de política" i que les tropes dels Estats Units s'hi quedaran per "ajudar" l'Iraq a convertir-se en "un país fort, independent i pròsper ". El mateix Trump ha apuntat que, tot i que no vol que els Estats Units estiguin al país àrab per sempre, la sortida de les seves tropes "és el pitjor que pot passar a l'Iraq". Si es veiessin forçats a abandonar el país, ha afegit, volen que els "tornin" els diners invertits en la lluita contra l'Estat Islàmic o en la construcció de l'ambaixada nord-americana a Bagdad, "una de les més grans del món".

El secretari d'Estat, Mike Pompeo, principal portaveu de la Casa Blanca després de l'atac, no ha especificat quina informació d’intel·ligència aconsellava l’assassinat del general iranià. De la mateixa manera que Trump, s’ha remès a l’historial de Soleimani i als “continus esforços d’aquest terrorista” per provocar “la mort de molts més nord-americans”, però no ha ofert detalls que avalin el principal argument de la Casa Blanca.

Lluny de rebaixar el to, el secretari d’Estat ha advertit que en cas que l’Iran “faci una altra mala elecció, el president respondrà de la manera en què ho va fer la setmana passada”. Preguntat per les amenaces de Trump d'atacar el patrimoni cultural iranià, un crim de guerra segons la llei internacional, Pompeo s’ha limitat a assenyalar que els que posen en risc la cultura persa “són els aiatol·làs”. Per la seva banda, Donald Trump ha reculat en les seves amenaces al patrimoni. "Segons diuen algunes lleis, se suposa que hem de ser curosos amb el seu patrimoni cultural", ha dit el president. "Si la llei és així, a mi m'agrada obeir la llei".