Obama: “El món necessita una Europa forta i unida”

MunicVa ser la seva última visita oficial a Alemanya com a president dels Estats Units. I Barack Obama va voler escampar el seu optimisme en el marc de la Fira de Hannover, la més gran del món en el sector de la tecnologia industrial. Al costat de la cancellera Angela Merkel, la millor amistat que ha fet en la política internacional, com la va definir, Obama va acomiadar-se del cor d’Europa amb encesos elogis cap a la UE i alguna estirada d’orelles perquè el Vell Continent lluiti més decididament per superar les crisis actuals.

Mai abans el president nord-americà havia lloat la Unió Europea com a model. “És un dels grans èxits polítics de la modernitat. Recordeu d’on veniu i tot el que heu aconseguit ja”, va concedir Obama, alhora que va reclamar als líders europeus més esforços en aquests temps turbulents en què moltes parts del continent giren cap a la dreta, l’economia trontolla i la solidaritat s’esfuma. “Els Estats Units i el món sencer necessiten una Europa forta i unida. Una Europa en pau i plural”, va advocar Obama, que, malgrat aquestes bones paraules, en els set anys de la seva presidència mai s’ha interessat gaire per aquest racó del planeta i ha prioritzat l’Àsia.

Gairebé al final del seu mandat, però, Obama s’ha adonat que vol un sol Occident i no molts de petits. En la seva encesa apel·lació a la unitat d’Europa, el líder de la Casa Blanca va remarcar: “Vosaltres, els europeus, sou hereus d’una lluita per la llibertat. Així sou: units en la diversitat, conduïts pels ideals que fan progressar el món. Sou més forts quan esteu tots junts i no pas quan esteu sols”. Obama ja es va manifestar de manera similar fa uns dies a Londres, on es va pronunciar en contra de la sortida de la Gran Bretanya de la UE. Tot plegat amb la mirada posada en el 23 de juny, quan els britànics estan convocats a un referèndum sobre el Brexit.

Mentre reclamava la unitat d’Europa, el president nord-americà assegurava la solidaritat del seu país: “Podeu estar segurs que el vostre aliat més gran i amic, els Estats Units, serà al vostre costat. Ara i per sempre”. La xenofòbia, la falta de seguretat, la intolerància, el terrorisme, la pobresa, les epidèmies. Tot es combat millor plegats, va raonar Obama, i va insistir que la seva amfitriona, Merkel, era “al costat correcte de la història” pel seu posicionament humanitari en la crisi dels refugiats.

Reforçar la lluita contra l’EI

Mentre Alemanya l’any passat va deixar la porta oberta a més d’un milió de refugiats, els Estats Units volen acollir-ne aquest 2016 un total de 85.000, entre els quals 10.000 sirians. Per combatre les causes que provoquen la fugida de tantes persones cal reforçar l’actuació contra l’autoanomenat Estat Islàmic, “el repte més gran per a les nostres nacions”, va assegurar el líder nord-americà, que va exigir en aquest sentit més esforços dels europeus. “Europa i l’OTAN poden fer encara més”, va retreure Obama. Per al president dels Estats Units, s’haurien d’involucrar més països en el combat contra l’EI i en l’entrenament i la formació militar de forces locals que lluiten contra els extremistes. Els estats integrats a l’OTAN haurien de destinar unes despeses per als exèrcits del 2% del PIB.

Vista també la crisi d’Ucraïna, el líder de la Casa Blanca va exigir alhora despeses més altes en armament. “Europa ha sigut a vegades una mica massa complaent en relació a la seva pròpia defensa”, va criticar Obama, que va mostrar-se partidari de mantenir les sancions a Rússia fins que Moscou no porti a terme les resolucions de Minsk i no retorni Crimea.

El discurs d’Obama a la Fira de Hannover reclamant la unitat d’Europa va ser la prèvia a una minicimera al Palau de Herrenhäuser de la ciutat. El cap de govern dels Estats Units i Merkel, com a amfitriona, es van reunir amb el premier britànic, David Cameron, el president francès, François Hollande, i el primer ministre italià, Matteo Renzi.

La cancellera va lloar aquest G-5, que, si bé no va acordar cap mesura concreta, va servir per tractar sobre la situació de conflictes com el de Líbia. “Els Estats Units i els seus principals socis europeus volem impulsar plegats l’estabilització de Líbia. És bo que ara com a mínim hi hagi un govern d’unitat, encara que sigui fràgil”, va indicar Merkel en la seva declaració de premsa. Els líders europeus reunits a Hannover no van debatre sobre una intervenció de l’OTAN a Líbia, perquè preval la missió de la UE - Sofia- en lluita contra la criminalitat de traficants de persones davant de la costa líbia, segons va exposar la cancellera alemanya.

Un format innovador

Per a la líder del govern de Berlín, però, la coordinació política en aquesta mena de minicimeres com les celebrades ahir pot marcar avenços en el futur. “Crec que aquest format i aquests punts comuns obren també la possibilitat de trobar solucions a problemes”, va indicar mentre reblava: “Volem resoldre les qüestions més peremptòries de l’agenda de política de seguretat en una estreta col·laboració transatlàntica”.

En els dos dies que ha estat a Alemanya, Obama ha emfatitzat la seva sintonia amb Merkel també a l’hora d’impulsar l’Associació Transatlàntica de Comerç i Inversió entre la UE i els Estats Units (TTIP), tot i els recels que provoca aquest macroacord comercial que ha de facilitar el trànsit de mercaderies a través de l’Atlàntic.

Els EUA amplien la seva presència militar en territori sirià

El president dels EUA, Barack Obama, va anunciar ahir un augment important de la presència de les forces especials de l’exèrcit nord-americà a Síria. En total, es desplegaran 250 nous efectius sobre el terreny, que se sumaran als 50 actuals, de manera que el nombre de soldats que operaran en tasques de suport i assistència a les forces locals que combaten l’Estat Islàmic (EI) a Síria arribarà als 300. “Tenint en compte l’èxit que hem tingut, he aprovat el desplegament de 250 soldats addicionals per mantenir la pressió sobre l’EI”, va assegurar ahir Obama des de Hannover, on va deixar clar que les tropes no “lideraran la lluita sobre el terreny” sinó que treballaran conjuntament, en un segon pla, amb les forces locals. Aquesta expansió de la presència militar nord-americana a Síria vol facilitar la suma dels esforços que fan els grups de combatents àrabs sunites que operen a Síria contra l’EI als de les milícies kurdes, que fa temps que compten amb el suport dels EUA, i lluiten contra el mateix enemic.

Sobre el terreny, l’explosió d’un cotxe bomba va causar ahir la mort de 15 persones al sud de Damasc i els combats, que continuen sent molt intensos a Alep, fan trontollar les converses per a la fi de la guerra que es fan a Ginebra.