PANDÈMIA

Un estiu sense operació Pas de l’Estret de vacances al Marroc

El tancament de fronteres deixa en l’aire el pas de 760.000 cotxes per la Península

Abderrahmane Arjdal, treballador d’una fàbrica tèxtil de Terrassa nascut a Tan-Tan, al sud del Marroc, va rebre fa dues setmanes la tràgica notícia de la mort de la seva mare. “Que descansi en pau, la mare. Des d’aleshores no penso en res més que en tornar al Marroc per estar al costat de la meva família en un moment tan difícil”, explica. La seva dona, que es va ocupar de l’anciana fins a l’últim dia, i els seus dos fills, també són al Marroc, però el país veí va tancar les fronteres el 13 de març. De fet, juntament amb Burundi, són els únics països del món que han tancat les portes també als seus nacionals. “No hi ha excepcions: i no sabem fins quan continuaran tancades. És una situació molt dolorosa. Hi ha rumors que no obriran fins al setembre, però no sabem res del cert”, lamenta Arjal.

Com ell, fins a 800.000 marroquins residents a Espanya han quedat desconnectats del seu país d’origen. Igual que milions dels seus conciutadans que viuen a França, Bèlgica, els Països Baixos o Itàlia, molts dels quals viatgen cada estiu al Marroc per passar-hi les vacances. L’any passat fins a 760.215 vehicles carregats fins al capdamunt i gairebé 3,34 milions de persones van travessar la Península amb destí al Marroc, en l’anomenada operació Pas de l’Estret (OPE), que en condicions normals començaria demà, 15 de juny. Aquesta setmana el regne alauita ha prorrogat l’estat d’emergència sanitària, que va decretar el 20 de març, fins al 10 de juliol. Les fronteres terrestres de Ceuta i Melilla continuen tancades i els vols internacionals suspesos, per evitar la propagació del virus en un país amb un sistema sanitari incapaç d’afrontar el covid-19.

Incertesa

En aquestes condicions l’OPE, que és el principal moviment migratori entre Europa i l’Àfrica, està en l’aire. Segons informava dijous el digital El Español, Rabat ha ordenat reforçar les duanes dels ports i aeroports per començar l’operació el 15 de juliol, en una versió reduïda, sense obrir les fronteres terrestres de Ceuta i Melilla, que l’any passat van rebre més de la meitat dels vehicles procedents d’Europa en les rutes en ferri des d’Algesires i Màlaga.

“Hi ha molta incertesa”, explica a l’ARA José Ignacio Landaluce, alcalde d’Algesires. “Parlem d’un gran volum de cotxes i de gent, i d’una operació molt complexa. Si sempre és complexa, aquesta serà la més complicada de la història. Tot depèn de si el Marroc obrirà les fronteres. I mentrestant, l’únic que podem fer aquí és estar preparats però sense prendre decisions definitives”, reconeix. Apunta que “hi ha interessos econòmics molt forts, com la quantitat de diners que deixa tota aquesta gent al Marroc durant les seves vacances, però es tracta d’un viatge de 3 o 4 dies dins d’un cotxe, i cal anteposar la salut i la seguretat”. La llista d’interrogants és llarga: quanta gent voldrà viatjar?, què passa si es detecta un cas?, ¿i si el Marroc (o França a la tornada) decideixen tancar les fronteres davant d’un brot? Algesires es prepara per instal·lar un hospital de campanya al port i l’alcalde diu que, amb la policia municipal controlant les platges, caldran més agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

Periple pel Mediterrani

Mentre s’aclareixen les coses, hi ha situacions surrealistes, com el cas dels ciutadans de Ceuta o de Melilla que havien anat a passar uns dies al Marroc (molts hi tenen segones residències o simplement hi van a comprar) i porten tres mesos sense poder tornar a casa. És el que li ha passat a Mohamed Abdelsalam, treballador de la brigada de manteniment de l’Ajuntament de Ceuta, a qui el tancament de fronteres del Marroc el va enxampar amb el seu fill de 10 anys i que pateix asma, a la caseta que tenen al Marroc. Amb la seva moto trigaria 25 minuts a arribar a Ceuta, però amb la frontera terrestre tancada, l’única opció que li queda és un periple pel Mediterrani: “De Tànger a Màlaga, de Màlaga a Algesires i d’allà a Ceuta… però fa dies que hi estic apuntat i no ens donen bitllet al vaixell. La Delegació del govern ens té abandonats”.

Espanyols de segona

De la mateixa manera que els marroquins no poden tornar, els espanyols s’han trobat atrapats al Marroc. Uns 11.000 ciutadans amb nacionalitat espanyola han tornat del país amb comptagotes des que es van tancar les fronteres, però alguns hi continuen encallats. Mohamed Alami, de l’associació Itran, hi veu un exemple de racisme institucional: “No entenem que França posi vaixells cada dia, per repatriar els seus ciutadans del Marroc, i Espanya només hagi ofert alguns vols. Hi ha persones malaltes, dones embarassades… Però el vol que va llogar el ministeri d’Exteriors espanyol el 3 d’abril només va portar gent amb cognoms espanyols i si tenies un nom àrab et quedaves fora. Teòricament s’havien de prioritzar els casos urgents i no ha sigut així”, denuncia. “És una vergonya per part d’un govern progressista: què passa, que estan sota la influència de Vox?” La Junta d’Andalusia ha demanat la suspensió de l’OPE i alhora reclama el retorn del turisme internacional.

Segons la premsa marroquina, uns 38.000 súbdits de Mohamed VI encara estan bloquejats a l’estranger amb visats de curta durada per turisme, tractament mèdic o comercials. I encara s’hi hauran de sumar molts estudiants que ara acabaran el curs i també voldran tornar a casa. Sense recursos i sovint dependents de la caritat que ofereixen associacions islàmiques, demanen que el seu govern els deixi tornar. En el cas d’Espanya són uns 9.000, entre els quals hi ha 7.000 temporers que van anar a Huelva a recollir les maduixes amb contractes que s’acaben al juny i al juliol. Els primers vols de repatriació llogats pel govern marroquí van començar a sortir dijous des d’Andalusia i després s’hi sumaran els de Catalunya, el País Basc i Madrid.

El blindatge de les fronteres del Marroc ha suposat un drama humà, i des del 20 de març Mohamed VI va imposar un dràstic confinament: per sortir de casa cal una autorització municipal, les criatures s’han passat tres mesos tancades i sense escola, la mascareta és obligatòria, les mesquites tampoc funcionen. La desescalada va començar dimarts passat però només a la zona 1, on viu el 40% de la població. A la resta del país tot continua pràcticament aturat. Mesures molt dures però que almenys han servit per frenar el coronavirus: fins ara s’han registrat 211 morts i menys de 9.000 contagis en una població de 35 milions d’habitants.