Propagació exprés en un món de migrants

Els treballadors migrants són víctimes i vectors del covid-19: un nou risc per a un grup vulnerable

Tota la seva família a Birmània depenia d’ell. Però Ko Zaw Win Tun, un dels quatre milions de treballadors migrants de Tailàndia, va perdre la feina en una botiga de joguines de Bangkok quan la ciutat va entrar en confinament pel coronavirus. Amb poques esperances de recuperar la feina, Zaw Win Tun, de 24 anys, es va unir a la multitud de treballadors que van decidir tornar a Birmània i va viatjar en autobús, avió i cotxe per arribar a la seva ciutat natal, Kyaukme, al nord del país. L’endemà de la seva tornada es va llevar amb febre. Tenia coronavirus.

El covid-19 es va propagar a l’inici a través de viatgers internacionals: turistes, pelegrins, assistents a conferències i membres de l’elit empresarial. Però també uns 200 milions de treballadors migrants viatgen a través de les fronteres nacionals, segons l’Organització Internacional del Treball. Al voltant de 760 milions més es mouen dins dels seus propis països, més de 40 milions només a l’Índia.

Sense drets bàsics i abandonats en llocs aliens, els treballadors migrants solen ser els primers dins la força laboral que es veuen afectats per una caiguda econòmica. Ara, a mesura que la pandèmia del coronavirus s’estén per tot el món, els treballadors migrants no només són víctimes, sinó també vectors que transporten l’epidèmia a pobles mal equipats per fer front a una crisi sanitària.

“Quan el virus ataca persones vulnerables com jo, sento que no hi ha ajuda per a nosaltres”, deia Zaw Win Tun des del llit de l’hospital.

A finals de març el govern de Birmània va dir que tancaria les seves fronteres amb Tailàndia per evitar que el virus envaís el país. Però el bloqueig proposat va tenir l’efecte contrari, ja que els migrants es van dirigir en massa cap a casa abans que es tanqués la frontera. En un sol pas fronterer, 30.000 persones van travessar la frontera en un sol dia.

De l’Iran cap a l’Afganistan

El mateix va passar a l’Afganistan, que comparteix una llarga i porosa frontera amb l’Iran. Amb l’economia iraniana en ple esfondrament des que el coronavirus la va colpejar fort i molt aviat, fins a 15.000 treballadors afganesos diaris han tornat a casa seva i han propagat el virus arreu del país.

El govern afganès, i també els insurgents talibans que controlen algunes parts del país, va intentar rastrejar-ne els contactes. El governador de la província de Faryab, al nord, Naqibullah Faiq, va ordenar una investigació del primer migrant que havia tornat de l’Iran i havia portat el coronavirus amb ell. Els resultats van ser esfereïdors. “Si seguim la cadena -va dir Faiq- podem arribar a 1.000 persones”.

Tot i que molts d’aquests països es mantenen precisament per les remeses dels seus treballadors emigrats, ara els reben amb sospites per por que estiguin infectats.

A l’Índia, quan el primer ministre Narendra Modi va anunciar el confinament de tot el país el mes passat, centenars de milers de migrants interns es van desplaçar per tornar a casa quan la feina es va evaporar de la nit al dia. Anil Singh, un treballador, es va assabentar de l’aturada econòmica per la televisió i de seguida va omplir tres bosses de plàstic amb la roba dels seus fills. Durant tres dies, la seva família de cinc membres va caminar i va fer autoestop amb camions per recórrer els 425 quilòmetres que els separaven del seu poble. Pel camí es van veure obligats a amuntegar-se amb centenars d’altres immigrants durant hores en els punts de control policial. Cap distància social.

Quan Singh i la seva família van arribar finalment al seu poble, Damoh, antics amics els van escridassar i els van demanar que es confinessin fora del poble. “Quan passen per casa meva criden: «Portes la malaltia!»”, explica Singh, de 36 anys. “Abans ens respectaven perquè treballem a la ciutat. Ara això s’ha convertit en una maledicció per a nosaltres”.

A les Filipines, on més del 10% de la població treballa a l’estranger, la majoria dels migrants retornats no es van fer la prova del coronavirus, encara que provenien de llocs amb brots virals coneguts. Prop de 4.500 empleats de vaixells de creuers han tornat a les Filipines, alguns de vaixells contaminats pel virus. Però tret que presentessin símptomes, no se’ls va fer la prova, explica Joanna Concepcion, presidenta de Migrante International, que treballa per protegir els drets dels treballadors migrants. “Molts tenen por d’estar infectats, perquè tornen a casa amb les seves famílies”, apunta. Almenys 525 treballadors filipins han contret la malaltia a l’estranger, segons el govern. Uns 50 han mort.

Les condicions d’amuntegament en què viuen i treballen els migrants propicien el contagi.

Focus de contagi a Singapur

A Singapur alguns blocs per a treballadors immigrants s’han convertit en punts calents del coronavirus, amb més de 400 persones infectades. El grup més gran de casos és en un d’aquests blocs, cosa que fa saltar totes les alarmes, perquè Singapur, tot i haver estat aplaudit per la seva estratègia de contenció del virus des de ben aviat, veu ara nous brots en algunes de les seves comunitats pobres.

El govern ha respost aïllant i posant en quarantena els migrants de quatre blocs on vivien prop de 50.000 persones. Les condicions són nefastes, amb unes 12 persones per habitació, que comparteixen uns lavabos sovint massa bruts.

A diferència de molts altres països, la ciutat estat insular de Singapur no depèn de treballadors no documentats. El seu aproximadament un milió de treballadors migrants de baix salari, en una nació de 5,5 milions, tenen permisos regulars i teòricament els mateixos drets laborals bàsics que els ciutadans de Singapur. Als que estan en quarantena en aquests blocs els proporcionen àpats, tot i que no està clar qui ho pagarà.

Tot i això, aïllar tantes persones en uns barris tan afectats podria facilitar la ràpida transmissió de la malaltia, tal com va passar als vaixells de creuers, alerten les organitzacions de drets humans.

Alex Au, vicepresident de Transient Workers Count Too, un grup de defensa dels drets dels treballadors migrants, creu que el coronavirus galvanitzaria els esforços de Singapur per utilitzar l’automatització per substituir algunes de les feines que fan aquests treballadors de baixos ingressos. La ciutat estat ja experimenta, per exemple, amb el transport públic sense conductor.

Però la majoria dels països no disposen dels recursos que té Singapur, que és un dels estats més rics del món. Sense oportunitats adequades als seus propis països, quan acabi la crisi del coronavirus aquests migrants tornaran a la feina, fins i tot corrent el risc de caure malalts.

Copyright The New York Times