6 coses que no sabíem de Corea del Nord

La irrupció dels 130 periodistes que han cobert el congrés de Corea del Nord ens ha permès veure Pyongyang a peu de carrer

Ahir va acabar el congrés del Partit dels Treballadors de Corea del Nord, el primer des del 1980. El líder nord-coreà, Kim Jong-un, va sumar un títol més als molts que ostenta; ara serà també president del Partit dels Treballadors. 

Amb motiu del congrés, el règim nord-coreà ha permès l'entrada de 130 periodistes estrangers: un fet insòlit al sovint considerat país més hermètic del món, del qual obtenim informació amb comptagotes. En el rànquing de països segons la seva llibertat de premsa de Reporters sense Fronteres, Corea del Nord és el penúltim. Per sota només hi ha Eritrea.

Els periodistes que aconsegueixen permís per entrar a la República Popular de Corea han d'anar acompanyats d'un guia que selecciona els llocs a visitar, pren notes i veta aquell contingut que no considera adequat. En alguns casos, si la cobertura no cau bé al regim, el periodista és expulsat.

Va passar-li ahir mateix a Rupert Wingfield-Hayes, periodista de la BBC, que  va ser arrestat i expulsat del país per filmar una crònica sota una estàtua de Kim Il-sung, el fundador del país, per sospitar de l'autenticitat d'un hospital que l'havien dut a visitar, entre altres coses.

Tímids canvis a un país congelat en el temps

Molts consideren Corea del Nord un país ancorat en el passat. L'anomenada 'filosofia Juche', desenvolupada pel fundador del país, Kim Il-sung, des dels anys 50, encara regeix la vida política de la República Popular.

Alguns dels periodistes que han anat a cobrir el Congrés dels Treballadors ja havien visitat el país anteriorment. Però algunes de les troballes ens indiquen que la República Popular no està tan congelada en el temps com sovint pensem.

1) Hi ha molt més trànsit que abans, i també molts taxis

La periodista del 'Washington Post' Anna Fifield ha agafat un taxi a Pyongyang. Creuar la ciutat li ha costat 98 wons, uns 3,50 euros. A la corresponsal a Tòquio del 'Post', que visita Corea del Nord des de fa onze anys, l'ha sorprès la gran quantitat de taxis que circulen ara a Pyongyang. En un crònica distribuïda a la plataforma Periscope, explica que ha comptat sis companyies de taxis diferents.

El periodista de la BBC John Sudworth també destaca un augment dels vehicles que circulen pels carrers de Pyongyang. Però la majoria de coreans encara es desplacen a peu o en autobús.

2) Els telèfons mòbils ja arriben a moltes mans, però sense connexió a internet

El periodista de Channel News Asia Jeremy Koh també s'ha sorprès de veure molts coreans amb telèfons mòbils. Els dispositius, però, no tenen connexió a internet. Segons un informe d'Amnistia Internacional, hi ha tres milions d'aparells connectats a la xarxa interna (de 25 milions de població), però no es poden comunicar amb l'exterior.

3) La propaganda militarista del règim també arriba a les guarderies 

La periodista del 'Post' Anna Fifield ens descobreix una guarderia on la professora ensenya un nen a utilitzar una arma de joguina.

El periodista Jeremy Koh ha retratat més escenes de la guarderia. Dibuixos on els nens utilitzen armes, una caricatura d'un soldat nord-americà morint i una atracció de fira amb avions de combat que giren a l'entorn un míssil. 

És inaudit descobrir els llocs on les armes fan acte de presència. La periodista de 'Los Angeles Times' Julia Makinen retrata una prova ocular per a nens amb fusells i pistoles.

4) Els coreans no tenen accés a internet, però els estrangers sí. Amb restriccions, esclar. 

Els nord-coreans només tenen accés a una intranet interna que, com retrata el periodista Jeremy Koh, té aquesta pinta: 

Als periodistes estrangers se'ls ha permès accedir a internet i per això han pogut compartir contingut a les xarxes socials. No en va, hi ha restriccions que Jeremy Koh ha pogut compartir a Twitter.

El document del ministeri de Correus i Telecomunicacions prohibeix explícitament alguns mitjans de Corea del Sud que considera "falsa propaganda contra la República Popular", a més de pàgines per a adults i plataformes de joc en línia. Qui accedeixi a aquests llocs, utilitzi software il·legal o intenti perpetrar un pirateig informàtic "serà jutjat d'acord a les lleis de Corea del Nord."

5) La televisió estatal no ha informat gaire del congrés als ciutadans. En canvi, ha retransmès un fotimer de pel·lícules patriòtiques

Molts corresponsals han retratat  les pel·lícules nord-coreanes que incessantment passen per la televisió. Mentre els líders s'ocupaven del congrés del partit de govern, la televisió estatal passava un clàssic coreà en blanc i negre, ens fa saber la periodista Julie Makinen.

6) Els coreans no tenen gaire idea de qui són Donald Trump o Hillary Clinton, però tenen opinions molt fermes sobre els EUA

La periodista Anna Fifield ha preguntat a alguns coreans del carrer qui és Donald Trump o Hillary Clinton i en tenen només coneixements vagues. Però quan se'ls pregunta sobre els EUA, les seves opinions són més contundents: "No tinc bona opinió d'ells, perquè en el passat els presidents americans han tingut polítiques hostils envers nosaltres"

Més continguts de