Rebels ‘tories’ forcen Theresa May a barrar el pas a un Brexit dur

LondresCom de costum, caos interminable entorn al procés del Brexit. La primera ministra britànica, Theresa May, va guanyar aquest dimarts una votació clau que bloquejava el poder que la Cambra dels Lords havia donat als diputats per dir l’última paraula sobre l’acord final de divorci amb Brussel·les. A canvi, la premier va fer un seguit de concessions als rebels partidaris d’un Brexit suau ( remainers ) que no han complagut gens els hardliners, favorables a un Brexit dur i, fins i tot, a marxar de la UE sense acord. A última hora de la tarda alguns brexiters amenaçaven amb una moció de confiança al govern des de les xarxes socials. El govern, al seu torn, menystenia les concessions fetes als remainers per apaivagar els ànims d’un partit cada cop més dividit sobre el Brexit.

Sigui com sigui, la Cambra dels Comuns va refusar per 324 vots a 298 l’esmena que els Lords havien introduït en la llei de retirada de la Unió Europa (UE), que atorgava a la cambra baixa un “vot significatiu” sobre el pacte final de divorci. L’esmena donava als diputats el poder d’obligar la premier a tornar a la taula de negociació si els comuns no hi donaven el vistiplau.

A canvi de la pírrica i conflictiva victòria, el govern s’ha compromès a un nou redactat de la llei del Brexit en l’obligat procés de retorn del text a la Cambra dels Lords perquè ratifiqui, o no, les modificacions introduïdes ahir a la Cambra dels Comuns.

El dia va ser dramàtic a Westminster. A primera hora, el número dos del ministeri de Justícia, el diputat conservador Phillip Lee, dimitia per poder votar contra el govern. A partir d’aquell moment, els màxims responsables del grup parlamentari tory van començar una frenètica negociació per evitar la derrota. Es negociava sobre la base d’una altra esmena, d’última hora, introduïda pel rebel conservador Dominic Grieve, que buscava un compromís entre la posició de la Cambra dels Lords i la intransigència del govern.

No va ser fins a menys de deu minuts abans de la votació que, per evitar la desfeta, Theresa May en persona es comprometia davant de 17 diputats tories, al seu despatx del Parlament, a acceptar parcialment algunes dels suggeriments de Grieve. El govern, doncs, haurà d’entrar un nou text en relació al paper final del Parlament a l’hora de sancionar l’acord del Brexit. Sense el compromís, els disset diputats s’haurien sumat a l’oposició i haurien tombat la posició del govern.

Les concessions de May són bàsicament tres. En primer lloc, dins dels set dies posteriors que Londres signi el pacte amb Brussel·les, la Cambra dels Comuns s’hi haurà de pronunciar. La segona, que, si no hi ha acord amb la UE abans del 30 de novembre d’aquest any, Downing Street haurà de demanar l’aprovació dels diputats per fer el següent pas. La tercera, que el govern considerarà com incorporar la demanda de Grieve segons la qual els diputats i els lords han d’instruir el govern sobre com procedir si no hi ha acord amb la Unió abans del 15 de febrer del 2019, quan només faltaran cinc setmanes per a la sortida del bloc.

Els maldecaps continuen

La discussió en ple sobre la llei de retirada de la Unió continua aquesta tarda, amb dues votacions prou significatives. No són decisives però sí que apuntaran la tendència futura de com evolucionarà el procés.

La primera és relativa a la relació que el Regne Unit tindrà o hauria de tenir amb la UE un cop es formalitzi el Brexit. Bàsicament, el govern britànic s’ha de pronunciar si formarà part o no d’una unió duanera específica per a les illes -improbable pels recels de Brussel·les- o de l’actual, encara més improbable d’acord amb el plantejament de l’executiu de Theresa May. Formar-ne part implicaria l’assumpció de les quatre llibertats de la UE, inclosa la de la circulació de persones.

Avui el govern tombarà aquesta demanda dels lords però només perquè els rebels han ajornat la batalla final fins al mes vinent, quan es debatrà la llei de comerç, que abordarà específicament la qüestió de la unió duanera. El calendari aconsellava als remainers no actuar ara, entre altres raons perquè el govern encara no s’ha definit sobre la unió duanera. Un cop s’hagi celebrat la cimera de la UE de finals de juny, Downing Street presentarà una proposta pel que fa a aquesta qüestió, que hauria d’incloure també una solució per a la frontera de la República d’Irlanda amb l’Ulster. Aleshores la posició quedarà clara i la batalla es podrà plantejar sobre els termes exactes d’una qüestió del tot fonamental. La dificultat de quadrar el cercle -que no hi hagi barrera física a l’illa i que el Regne Unit no formi part d’una unió duanera- divideix el govern.

L’altra votació significativament important és relativa a la pertinença a l’Àrea Econòmica Europea i al mercat únic, dues opcions que la Cambra dels Comuns refusarà. La raó és que els laboristes no tenen una posició unànime respecte a aquesta qüestió.

En tot cas, ahir a Westminster va quedar en evidència que la correlació de forces a la Cambra dels Comuns no fa possible una sortida de la Unió sense un pacte. L’eslògan de May, “Millor el no acord que un mal acord”, ha quedat descartat. Però els seus problemes continuen.

El multimilionari

i la connexió russa

Arron Banks, multimilionari del món de les assegurances i el donant més generós de la campanya pel Brexit, va declarar ahir al Parlament en el decurs d’una investigació sobre la propagació de notícies falses. Informacions molt recents l’han relacionat amb representants del Kremlin, amb qui s’hauria reunit poc abans de la votació. Banks va assegurar que és víctima d’una “cacera de bruixes” i que no té res a veure amb Cambridge Analytica, amb qui hauria manipulat el procés electoral, segons les mateixes informacions.