El Sant Sepulcre tanca en un torcebraç a Israel

L'Ajuntament reclama a les esglésies cristianes 186 milions de dòlars per la taxa d'immobles

Tancat i sense previsió d'obertura. El Sant Sepulcre de Jerusalem, el lloc més sagrat per al cristianisme, ha tancat aquest diumenge les portes de manera inesperada com a protesta per la política fiscal d'Israel, que pretén acabar amb la secular exempció d'impostos a les esglésies. Els caps de les tres esglésies encarregades de gestionar el Sant Sepulcre van justificar l'excepcionalitat de la mesura per respondre a un nou "atac contra la presència cristiana a la Terra Santa" i modificar l''statu quo' de la Ciutat Santa.

El cristianisme –l'església grecoortodoxa, catòlica i armènia– s'enfronta tant al govern de Benjamin Netanyahu com a l'alcaldia, i ha situat enmig del torcebraç el temple on la tradició situa la mort i la resurrecció de Crist. Un lloc visitat per milers de persones cada any. Els patriarques rebutgen les noves disposicions municipals que obliguen les esglésies a pagar l'impost sobre béns immobles, així com una proposta de llei per expropiar terres a Jerusalem venudes per les esglésies des del 2010.

En nom de les tres branques cristianes, Teòfil III, el patriarca grec de Jerusalem, va llegir un comunicat a les portes tancades del Sant Sepulcre en què retreia als israelians que practiquessin la "discriminació" i el "racisme" i va apuntar un tema molt sensible per als jueus en equiparar la legislació a les "aprovades contra els jueus a Europa en períodes foscos", en referència a l'Holocaust.

Wayid Nuseibeh, un dels guardians musulmans encarregat de guardar les claus del temple, es queixava que el municipi demani "moltíssim diners en impostos" no només a les esglésies sinó també a les escoles, als centres religiosos i als nombrosos albergs per a pelegrins. "Això no havia passat mai, ni en el període otomà, ni el mandat britànic, ni amb les autoritats jordanes", va denunciar el responsable, que fins i tot va amenaçar que si no hi ha una rectificació d'Israel, "el Papa demanarà als peregrins que no viatgin a Terra Santa" fins que es trobi una solució.

Comptes congelats

Ja fa mesos que l'Ajuntament va començar a cobrar a les congregacions religioses l'impost de béns immobles per gravar les propietats no destinades al culte i, a causa dels impagaments, ha començat a congelar comptes. L'alcalde, Nir Barkat, va defensar ahir aplicar la taxa a "les propietats comercials, com hotels, salons i negocis", i va assegurar que les esglésies deuen a les arques municipals 186 milions de dòlars, una suma que, va dir, "no han de suportar els residents de la ciutat", segons ha informat el digital 'Time of Israel'.

Hanan Ashrawi, membre del comitè executiu de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina, ha recordat que "aquestes esglésies existeixen des de molt abans que l'Estat d'Israel", segons recull l'agència Efe. Asharawi veu en la nova fiscalitat una nova arma de les autoritats israelianes per "mantenir una exclusivitat i el control el jueu" de la ciutat.

Més continguts de