Publicitat
Publicitat

ALEMANYA

Schulz obté permís del seu partit per negociar un govern amb Merkel

El líder socialdemòcrata iniciarà converses malgrat l'oposició de part de la seva formació

Els socialdemòcrates de l’SPD avalen unes “negociacions obertes a qualsevol resultat” amb la unió conservadora liderada per Angela Merkel. Així ho van decidir ahir els 600 delegats reunits en un congrés a Berlín que, tot i l’àmplia majoria del suport a les converses per reeditar la Gran Coalició, va evidenciar les diferències que hi ha dins la formació.

La segona gran decisió del congrés era la reelecció de Martin Schulz com a president del partit. Els delegats el van confirmar al càrrec amb el 81,9% dels vots. Al març Schulz va ser escollit com a líder de l’SPD amb el 100%, un suport unànime que l’expresident del Parlament Europeu ha perdut en tan sols 9 mesos.

“Un any com aquest no s’oblida fàcilment. Un any com aquest es clava als ossos”. Aquesta va ser una de les primeres frases del president del Partit Socialdemòcrata d’Alemanya. Una oració pronunciada amb poca convicció i, fins i tot, amb veu apagada. Amb el seu discurs inaugural, Schulz va deixar clar que arriba políticament molt afeblit a les converses oficials amb els conservadors de Merkel, que previsiblement començaran la setmana vinent.

El fracàs de les negociacions per formar l’anomenada coalició Jamaica (conservadors de la CDU-CSU, liberalconservadors de l’FDP i ecoliberals d’Els Verds) va trencar el full de ruta de Schulz per recuperar el seu partit. En les passades eleccions federals del 24 de setembre, l’SPD va obtenir el seu pitjor resultat des de la fundació de la República Federal d’Alemanya el 1949: amb un 20,5%, Schulz va entendre que l’oposició parlamentària era l’única manera de renovar el partit i tornar a ser una alternativa política versemblant. Per això, la mateixa nit de les eleccions, el líder de l’SPD va tancar la porta a una possible reedició de la Gran Coalició que ha governat Alemanya vuit dels últims dotze anys.

Entre l’espasa i la paret

El fallit intent de formar la coalició Jamaic a va truncar el pla de Schulz: Merkel es va adreçar als socialdemòcrates i els va demanar responsabilitat històrica per formar un govern que posi fi a l’actual bloqueig que viu el país. Descartat per Merkel un executiu en minoria, l’SPD havia d’escollir entre la pesta i el còlera: la reedició d’una nova Gran Coalició, que avui sembla un autèntic suïcidi polític per als socialdemòcrates, o unes noves eleccions, amb les quals l’SPD difícilment obtindria uns millors resultats.

La veu més crítica davant una possible reedició de la Gran Coalició va venir dels Jusos, les joventuts de l’SPD. “Nosaltres tenim interès que deixeu alguna cosa intacta en aquest partit”, va dir Kevin Kühnert, líder de les joventuts socialdemòcrates. Amb dures intervencions sobre la pèrdua de confiança dels electors i la manca d’un programa polític creïble, els Jusos van intentar generar entre els delegats presents una revolta contra les negociacions per forjar una nova Gran Coalició. Un intent que va fracassar, però que va rebre forts aplaudiments que demostren les creixents resistències socialdemòcrates davant un nou govern amb Merkel.

Kein automatismus ” [Sense automatisme] és l’eslògan que Schulz ha fet servir les últimes setmanes per justificar unes negociacions amb els conservadors que ell mateix havia descartat des d’un primer moment. El líder de l’SPD vol així convèncer el seu partit que les converses amb els democristians (CDU) i socialcristians bavaresos (CSU) no signifiquen automàticament la reedició de la Gran Coalició. El líder socialdemòcrata pretén obligar Merkel a més inversions en infraestructures i més despesa social, i aconseguir així cert capital electoral per presentar en pròximes campanyes.

Una ullada a l’evolució electoral de l’SPD genera més dubtes que certeses sobre els càlculs polítics de Schulz: els socialdemòcrates han perdut la meitat dels seus votants al llarg dels últims 15 anys, marcats per les dues grans coalicions amb Merkel. La llum verda donada ahir a les converses per reeditar una coalició amb els seus històrics rivals polítics apunta que la socialdemocràcia alemanya podria encara no haver tocat fons electoral.

Més continguts de