Honor a les sepultures dels veterans de les Malvines

Buenos AiresNora del Valle i la seva filla Lucía s’abracen sota un sol de justícia. Fa molta calor a Buenos Aires. Es nota que l’estiu austral és a tocar. Han somiat aquest moment centenars de vegades. Milers. Es retrobaran amb el seu marit i pare, un dels 121 soldats caiguts en combat a les illes Malvines enterrats al cementiri de Darwin en tombes sense identificar. Costa preguntar, com a periodista, en moments tan emocionants com aquests. “Ell és un heroi, i va lluitar per tots nosaltres, per tots els argentins”, deixa clar Nora del Valle, la dona del sergent Blas.

Nora del Valle estava embarassada quan el seu marit i pare dels seus 3 fills lluitava a les Malvines. És el mes de maig del 1982. Les tropes argentines enviades a les illes pels jerarques de la dictadura militar miren de recuperar un arxipèlag que consideren de sobirania argentina. La batalla dura 73 dies. És ferotge. Hi van perdre la vida 649 soldats argentins en aquesta guerra, absurda i desigual per a molts ciutadans, però que en el seu dia va rebre el suport de la immensa majoria de la societat. Una societat que fa 35 anys que gira l'esquena als veterans de la guerra de les Malvines i als seus familiars. I la seva lluita durant tres dècades ha sigut trobar les restes dels 121 soldats morts sense identificar i donar-los sepultura com mereixen. Fa 35 anys que han estat enterrats en tombes sense identificar. Són 'NN', de 'no name', sense nom, en anglès. I a les làpides fins ara s’ha llegit “Soldado argentino sólo conocido por Dios”. Ara, 88 famílies de 121 morts també els coneixen.

Gràcies a un pacte entre els governs de l’Argentina i del Regne Unit, forenses i antropòlegs liderats per la Creu Roja han pogut treballar durant set setmanes a les illes Malvines. Durant 49 dies s’han exhumat aquestes 121 tombes per fer a les restes mortals dels soldats el test d’ADN. “La feina feta a les Malvines ha estat un èxit”, destacava el cap dels forenses de la Creu Roja, Morrus Tidball, en entregar els resultats de les proves genètiques a Claudio Avruj, secretari d’Estat pels Drets Humans de l’Argentina. “Però malauradament, haurem d’informar a algunes famílies que no hem localitzat les restes dels seus éssers estimats”, es lamentava també Tidball.

Quan des del govern argentí van demanar a Nora del Valle una mostra d’ADN d’algun dels seus fills per poder identificar el seu marit, no va tenir cap mena de dubte. Havia de ser una mostra de la petita, de la Lucía, ara una dona de 35 anys. Mai ha conegut el seu pare. I pocs minuts abans de fer un pas de gegant en la seva història personal, ensenya orgullosa una fotografia de mida carnet del sergent Blas. L’emoció és tan gran que demana disculpes en no poder parlar.

35 anys de silencis

La societat argentina mai ha considerat herois els soldats morts a la Guerra de les Malvines. I això que eren de lleva, no eren professionals. I van ser enviats a l’infern per una cúpula militar sense oxigen en el tram final de la dictadura. Tampoc són herois de guerra els militars que van tornar al continent amb vida, però que fa 35 anys que viuen un infern. Més de 500 veterans s’han suïcidat durant aquests anys. L’horror que van viure a les illes de l’Atlàntic sud i l’abandonament de l’estat i la societat argentina han estat ferides potser més grans que les de la guerra. I canviar això és un dels objectius de l’actual govern del conservador Mauricio Macri. “Ara cal que els nostres herois rebin sepultura amb tots els honors al cementiri argentí de les Malvines”, explicava el secretari de Drets Humans de la Casa Rosada, Claudio Avruj. És el que necessiten les famílies per començar a transitar un dol que fa massa anys que està estancat i que no els deixa mirar endavant.

Ja amb els resultats d’ADN a les mans, algunes famílies també han rebut objectes personals trobats a les tombes dels soldats. Carnets de conduir, medalles religioses o cartes pendents d’enviar. Lautaro Scaglione va perdre un germà a les Malvines i abraça el carnet militar del seu germà. Un periodista li pregunta si pensen repatriar a l'Argentina continental les restes mortals del seu germà. “No. De cap manera. Ha de descansar allà. No podem repatriar res perquè les Malvines són argentines. I si hi descansen per sempre estan defensant un territori que és nostre”. Herois fins més enllà de la mort.