ESCANDINÀVIA
Internacional 21/10/2018

Suècia amnistia els propietaris d’armes i explosius il·legals

S’han confiscat fins a 12.000 rifles i pistoles en només tres mesos

Núria Masclans
3 min
Agents de policia als voltants d’una estació d’Estocolm, on un home va morir al gener per l’explosió d’una granada.

Malmö (suècia)Les notícies de tirotejos i violència al carrer no són gens excepcionals als diaris i cadenes de televisió de Suècia. La inseguretat s’ha convertit en una de les preocupacions de la societat sueca i, de fet, va ser un dels temes estrella de la campanya electoral de l’estiu. Les morts violentes -tot i mantenir-se en estàndards molt baixos- han registrat una tendència a l’alça des del 2015, sobretot en zones marginals de ciutats com Estocolm, Malmö i Göteborg. Entre els esforços del govern per pacificar aquestes àrees “vulnerables”, com les ha denominat la policia, destaquen dues amnisties aplicades aquest any, una per a armes de foc, que va estar vigent entre el febrer i l’abril, i una altra per a explosius il·legals, que tot just s’acaba de posar en marxa i que durarà fins a mitjans de gener. Així, durant aquests tres mesos, qui tingui material explosiu sense llicència pot entregar-lo a la policia sense cap conseqüència penal. Aquesta mesura, inèdita fins ara a Suècia, té un objectiu clar: retirar de circulació les granades.

Atacs amb granades

Aquest tipus d’arma de guerra, gens habitual en les societats europees pacificades, sí que ho és des de fa tres anys en entorns criminals del país escandinau. El nombre d’atacs o d’incidents violents amb granades han crescut des del 2015: aquell any se’n van confiscar 48 (de les quals 10 havien explotat); el 2016, 52 (n’havien detonat 27), i l’any passat en van explotar 21 i se’n van requisar fins a 43.

“Tot i que el nombre de morts no és elevat, hi ha més risc que terceres persones acabin ferides que amb altres tipus de violència relacionada amb les bandes criminals, sobretot en els casos que els explosius queden a la via pública sense detonar”, explica a l’ARA una portaveu del ministeri de Justícia. “Qualsevol mesura que pugui ajudar a reduir aquest tipus d’explosius del mercat negre s’ha de provar”, assegura. Passats aquests tres mesos d’amnistia, qui tingui explosius il·legals s’enfrontarà a una pena mínima d’un any de presó -pot arribar a sis en casos greus-, després que el govern endurís els càstigs l’any passat.

Origen: els Balcans

La majoria d’investigacions indiquen que les granades entren a Suècia procedents dels Balcans, que també és l’origen de la majoria de les armes de foc que engreixen el mercat negre del país. De fet, la policia creu que les persones que trafiquen amb pistoles, revòlvers i armes automàtiques o semiautomàtiques també procedents de l’antiga Iugoslàvia són les mateixes que venen les granades. La més habitual és l’anomenada M75, utilitzada durant la Guerra dels Balcans als anys 90, que té el nucli ple de 3.000 petites boles d’acer, una munició fabricada per lluitar des de les trinxeres i búnquers que ara circula pel mercat negre suec.

Va ser justament una M75 la que va causar la mort d’un home a Estocolm el gener d’aquest any. Tenia al voltant de 60 anys i tornava cap a casa en bicicleta quan va veure un objecte a terra i el va recollir. La teoria de la policia és que membres d’un grup criminal havien llançat la granada durant un tiroteig, però va quedar sense explotar i, quan l’home la va agafar, sense voler-ho va activar-ne la detonació. Va ser la segona mort provocada per una granada a Suècia. La primera va ser l’estiu del 2016: un nen de vuit anys va morir quan van llançar una granada al pis on estava dormint, a Göteborg. El nen, que vivia a Birmingham, era de vacances a Suècia amb la seva mare i els seus dos germans.

Les armes confiscades

L’efecte d’aquesta amnistia es podrà valorar d’aquí tres mesos. De moment, la policia està satisfeta amb el resultat de l’indult per a les armes de foc de principis d’any, durant la qual va confiscar unes 12.000 armes il·legals. La majoria eren rifles i escopetes de caça, però també hi havia unes 3.500 pistoles i revòlvers “molt més comuns en entorns criminals”, explica Joakim Norenhag, responsable d’aquesta iniciativa a la policia sueca.

Totes les armes i explosius il·legals seran destruïts, tot i que en alguns casos poden conservar-se per motius museístics o militars. El mateix Norenhag, però, admet que el fet que hi hagi menys armes circulant il·legalment no significa que hi hagi d’haver menys tirotejos: “Una amnistia no resol el problema”.

stats