ESCANDINÀVIA

Suècia intenta esquivar la ultradreta per formar govern

El Parlament votarà aquest dimarts si el socialdemòcrata Stefan Löfven pot seguir sent primer ministre

El Parlament suec (Riksdag) inaugura aquest dimarts el nou curs polític després de les eleccions del 9 de setembre, i comença així la cursa per formar el nou govern. Dues setmanes després de la cita electoral, aquesta fita segueix semblant una missió gairebé impossible en vista dels resultats, que van deixar els dos blocs tradicionals (esquerra i centredreta) amb només un diputat de diferència a favor de les esquerres, encapçalades pel Partit Socialdemòcrata de l’actual primer ministre, Stefan Löfven. Però el primer enigma està a punt de resoldre’s, perquè aquest dimarts Löfven se sotmetrà a la confiança del Parlament, que decidirà si pot mantenir-se en el càrrec. El que sembla més probable és que no aconsegueixi una majoria suficient i caldrà començar el procés per formar un nou govern.

Els 349 escons del Parlament suec situen la majoria absoluta en 175, molt lluny del nombre de diputats que han obtingut els dos blocs: les esquerres (Socialdemòcrates, Esquerra i Verds) tenen 144 escons, i l’Aliança de centredreta (Moderats, Centre, Democristians i Liberals) 143, mentre que el partit antiimmigració Demòcrates de Suècia (SD) ha aconseguit augmentar la xifra de diputats fins a 62 (en tenien 49 a l’última legislatura) i podria ser el que acabi fent decantar la balança si no hi ha un acord que trenqui les aliances actuals entre la resta de formacions.

Aquest és l’objectiu de Löfven, que des de la mateixa nit electoral demana poder obrir converses més enllà dels socis habituals, en un intent de seduir especialment el Partit de Centre i els Liberals, més pròxims a les tesis dels Socialdemòcrates, però sobretot més reticents a haver de dependre del suport de la ultradreta per formar un govern de l’Aliança liderat pel conservador Ulf Kristersson, fins ara cap de l’oposició. Tots els partits van reiterar durant la campanya electoral que mantindrien la línia vermella que fins ara ha evitat que l’extrema dreta tingui influència a la política del país escandinau, però si no hi ha un acord per desfer els blocs tradicionals serà imprescindible el suport de l’SD, que no regalarà els seus vots a canvi de res, sinó que exigeix tenir veu en els aspectes que considera prioritaris: immigració i criminalitat.

Possibles pactes

Tenint en compte els escons de cada partit es poden dibuixar unes quantes possibilitats de govern. Una opció és la continuïtat de l’actual primer ministre, amb una suma de Socialdemòcrates, Verds i Esquerra, que necessitaria el suport del centredreta, però ara mateix sembla ben poc probable. L’altra opció, que es perfila com la més factible, és un govern de l’Aliança de centredreta encapçalat pel conservador Ulf Kristersson, a qui també li caldrien alguns suports externs. En aquest cas, en tindria prou amb l’abstenció dels 62 diputats de l’extrema dreta, però els líders del Partit de Centre i els Liberals han insistit que no volen dependre de l’SD i que la seva opció és intentar formar un govern de l’Aliança en minoria amb el suport dels Socialdemòcrates per aprovar el pressupost, el repte més imminent que haurà d’afrontar el nou executiu.

Amistats perilloses

Tot i la insistència de l’oposició, Löfven ha descartat retirar-se de la cursa per ocupar el lloc de primer ministre argumentant que els Socialdemòcrates van ser els guanyadors de les eleccions i que el bloc que encapçalen és el que té més representació. Això significa que la primera feina del nou Parlament serà votar sobre la seva continuïtat, i ho farà aquest dimarts mateix. Si Löfven no aconsegueix més vots a favor que en contra, el president del Parlament l’haurà de destituir -tot i que es mantindrà en funcions- i obrir converses amb tots els partits per proposar un nou candidat a primer ministre.

Aquesta segona opció sembla la més probable, tenint en compte que Löfven ha rebut aquest dilluns el primer revés en l’elecció del president del Riksdag. L’Aliança va rebutjar pactar un candidat conjunt i els quatre partits de centredreta van arribar a un acord per proposar el moderat Andreas Norlén, saltant-se la norma no escrita que ha regit fins ara a la política sueca que el president de la cambra sigui membre del partit més gran i del bloc guanyador. Els Socialdemòcrates, que fins llavors s’havien mostrat favorables a presentar un candidat de consens, hi van respondre amb una candidata pròpia, Asa Lindestam, però van perdre la votació. Per primera vegada va entrar en joc el poder de l’SD, que amb els seus 62 vots a favor va facilitar el nomenament del candidat conservador. El fet que el president sigui del Partit Moderat ha accelerat la votació sobre la continuïtat de Löfven -tot i que el reglament estableix un període de 15 dies per fer-la- en una estratègia de l’Aliança de proposar el líder dels conservadors, Ulf Kristersson, com a candidat a primer ministre.

Més continguts de